No hay traducción disponible
OPINIÓ
Un matí de fa unes setmanes Anna Gabriel va preguntar, en una entrevista, per què no era possible pensar en una “presidència coral”. I Catalunya va riure. Van riure polítics, van riure periodistes, va riure la gent. No ens enganyem… a Catalunya molta gent va pensar “aquesta no sap què es fa”.
Des de fa uns dies Artur Mas ha posat paraula al seu darrer intent per a aconseguir que Catalunya el deixi tornar a ser president de la Generalitat: “col·legiada”, una presidència de quatre persones a les quals (ell) atorgarà tracte de president.
De fet ja en fa, de setmanes, que donen voltes a la fórmula, els senyors Junqueras, Romeva i Mas, per tal de no dir-li “coral” i sembla ser que totes les explicacions són menys absurdes del que va semblar que era la pregunta d’Anna Gabriel. Ara que ho diuen senyors sembla que “té seny”, la proposta.
Que Anna Gabriel digués, a la ràdio, “per què no podem pensar en…” no és el mateix que Mas digui (ja sé que no ho diu així, però voldria dir-ho així) “us venc una presidència col·legiada, me la compreu?”. I no és el mateix perquè Anna Gabriel és una senyora fent política femenina i Mas és un senyor fent política masculina. Ella parla de representació, es pregunta en veu alta i proposa pensar. Ell fa comerç amb el poder. Ella va a l’assemblea a veure què passa. Ell un dia es va dir a sí mateix “ep, que si no compro això de la independència, em treuen la cadira” i ha fet un reseta la legislatura dos cops, s’ha fet un lloc al costat de Companys, li ha comprat a Forcadell la societat civil a canvi de la presidència del Parlament, ha bescanviat escons a canvi de menjar-se la història d’ERC i ara, des de fa unes setmanes, té el botó de stop premut.
“Coral” té sexe femení. “Col·legiada” té sexe masculí, però no ens n’adonem. I així com en general hi ha poca capacitat per a identificar estereotips de gènere, mandats i formes de violència contra les dones, així mateix a la gent li sembla més coherent que el president en funcions digui que ja concedirà a tres més “l’honorabilitat”,però que el deixin manar, que no pas que una diputada amb samarreta digui que ens caldria preguntar-nos quin tipus de presidència ens cal. Perquè ell és un senyor, i segur que en sap més, d’això d’institucions i de política, i perquè ella és una senyora i segur que en sap menys.
En una coral cadascú fa la seva veu i hi ha repartiment de moments. En un col·legi ?no ens enganyem? hi ha sempre un director (o una directora) que diu el com i el què.
El veiem, el sexe de les paraules?
