El proper 4 de desembre a les 19h al Col·legi de Periodistes de Catalunya hi haurà la presentació del llibre de la periodita Juana Gallego “Putas de película. Cien años de prostitución en el cine”.
Putas de película analitza la fosca cara de la prostitució al cinema
La prostitució és una fosca realitat, i la realitat retroalaimenta la ficció. Per això analitzar la manera en què es representa la prostitució en el cinema és una manera d’apropar-se a aquesta activitat que té moltes cares. És el que ha fet la professora i membre de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Joana Gallego, en el seu darrer llibre Putas de película. Cien años de prostitución en el cine, que es presentarà el proper dia 4 de desembre a les 19h. al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
El llibre explora les representacions cinematogràfiques de la prostituta, des del inici del cinema mut fins a l’actualitat. En aquest llarg recorregut de cent anys Joana Gallego estableix tres etapes ben diferenciades: la primera o època de la prostituta víctima (1913-1960); la segona o època de la prostituta alliberada (1960-1990) i la tercera que aniria des de 1990 fins a l’actualitat i que la professora anomena època de la prostituta legitimada. Naturalment, les èpoques no son compartiments estancs, i sempre hi ha interelacions entre totes tres etapes.
El libre també situa els escenaris on es desenvolupa aquesta ativitat, que comença pel carrer (on la infrastructura és mínima), continua pel burdel, lloc mític i prohibit on les prostitutes viuen i treballen, els saloons de l’oest, per continuar més modernament amb els clubs d’alterne, les call-girl o els hotels, pisos o apartaments de luxe, tota una evolució on també la tecnologia pren rellevància: no cal oblidar la introducció del telèfon, dels anuncis alss diaris, del contestador automàtic, del mòbil o d’internet.
Per damunt de tot Joana Gallego fa una reflexió sobre la ideologia que subjau en el tractament de la prostitució: la inmensa majoria dels directors (les dones només dirigeixen un escàs 10% dels films analitzats) representen la prostitució com una activitat connatural a la societat, un ofici necessari que cap d’ells qüestiona, tot i que pugui haver films amb una postura més o menys crítica al respecte.
El llibre és el primer que analitza en profunditat el tractament cinematogràfic que ha rebut la prostitució, on també s’inclou un capítol sobre els escorts masculins, els xaperos o els gigolós.
