viernes 26 abril 2024

viernes 26 abril 2024

Compartir

Por fin, ¿la política integra a las mujeres immigradas?,

 

alt

 

Damos la voz a Salwa El Gharbi: feminista, immigrante, luchadora por los derechos humanos, que lleva tres años como diputada en Parlamento de Catalunya. 

 

Está integrada como independiente al grupo de “Junts per Catalunya” pero no sabe si en las próximas elecciones estará en su lista. Se considera feminista, republicana y partidaria del derecho a decidir. Nacida en Tánger, estudió derecho a Fez, y vino en Barcelona al 1994. Su nacionalidad es española pero su origen amazig, le ha llevado a defender a las minorías oprimidas y  emigradas. Así lo explicó en la entrevista que le hicieron en la cadena de televisión egipcia Alghad TV: “Irse a otro país a  vivir no es fácil para nadie, pero a veces puedes cumplir tus sueños”. Segun ella, “emigramos sin saber que nuestro proyecto personal se podría convertir en un proyecto global,  que nos puede convertir en embajadoras de la cultura de origen y de sus valores”...

 

alt

 

Luchadora feminista (forma parte del Consejo de Mujeres de Cataluña, y de la Red Internacional de Mujeres Periodistas y Comunicadoras), por el reconocimiento y promoción de las mujeres, una de las causas a las que Salwa dedica todo el tiempo que puede. Es presidenta de l‘asociación de mujeres Amazigas  TAMETTUT,  para la cultura y el desarrollo. Este liderazgo le ha permitido defender al mismo tiempo a las mujeres marroquíes de orígenes diversos. 

 

alt

 

De formación jurídica es experta en diversidad y emigración y fue directora -desde el 2001 al 2012- del departamento de derechos humanos y diversidad de UNESCO en Cataluña  y ahora desde la comisión del Parlamento de Trabajo, Asuntos sociales y Familia y es ponente de la ley para la Igualdad de trato y la No Discriminación. “Es necesario superar la mirada segregacionista y a veces criminalizadora de las personas immigrantes” defendió en una de sus intervenciones  parlamentarias. “Hay que tener en cuenta que una situación administrativa no regularizada de una persona emigrante, no tiene nada que ver con su educación, ni con su nivel de estudios…, pero si es una verdadero handicap para conseguir trabajo y una  traba en su integración plena”.


Le gustaría seguir defendiendo a todos los inmigrantes- mujeres y hombres- desde el mundo de la política. En este año de pandemia ha luchado especialmente para que los inmigrantes no pierdan su trabajo ni la consideración que tanto les está costando llegar a conseguir. “hay peligro de volver atrás” comentaba en una entrevista que le hizo Mireia Rourera, en el  Punt Avui: “De golpe viene una crisis i te dicen: ¡Fuera, tu no eres de los nuestros!”

 

Ella fue una de las primeras mujeres inmigrantes en el Parlamento de Cataluña, y curiosamente los medios no la tenían en cuenta porque no llevaba velo, solo se dirigían a otra compañera diputada, de origen marroquí, pero nacida en Cataluña. Realmente hay que reconocer que el velo destacaba en el hemiciclo. Salwa comenta que ella no lleva el velo ni cuando visita su país de origen, a pesar de que respeta todas las opciones. “Tendríamos que saber más sobre lo que significa nacer mujer en la tradición musulmana, aquí y en el Marruecos. Desde un punto de vista feminista integrador, como feminista militante ha hecho muchas charlas sobre ‘Mujeres e Islam en Cataluña’. “A veces desde fuera solo se ve mujeres con velo, y no se quiere profundizar mas -y matiza- hay que respetar todas las creencias y darles la voz  porque ellas  tienen mucho que decir”.

 

La influencia de las creencias religiosas en las mujeres es un tema que le interesa mucho, y ha sido  ponente y participante activa en muchos actos, por ejemplo en una jornada que se hizo antes del confinamiento: “Mundos femeninos, religiones y creencias: las mujeres hablan. Diálogos para nuevas relaciones de género desde el ámbito espiritual”. Según ella seria necesario seguir incidiendo sobre este tema, pero entre la pandemia y el miedo al islamismo radical, este tipo de actos ya no se hacen. Y alerta sobre que no es nada conveniente: “que las mujeres inmigrantes se vuelvan a encerrar en casa”. Y lo dice desde su experiencia actual como vicepresidenta de la Comisión de Infancia, y miembro de la Comisión de Igualdad y del intergrupo de los derechos de los pueblos…

 

 

alt

 

 

Por otro lado, se sigue sintiendo integrada al proyecto de independencia de Cataluña, porque segun ella, y entre otras cosas, las mujeres tendrían un acceso más próximo a la toma de decisiones. ”No soy mujer de partido, ni soy militante y a veces es muy difícil seguir en el mundo de la política oficial sin apoyos claros”. Y a pesar de que reconoce que está muy considerada, por su trabajo por la mejora de la situación de los inmigrantes, y su regularización, que ha defendido varias veces, matiza que: “muchas veces resulta difícil conseguir que la gente se entere de lo que se hace en el Parlamento, y menos todavia que conozcan el trabajo una mujer como yo, que soy mucho más conocida por mi militancia y activismo feminista y social” .

Y volviendo a su trayectoria, recuerda que su presencia en el parlamento fue un reto, y una experiencia muy positiva en un momento especial de nuestra historia. “Aporto más de 25 años trabajando sobre temas de derechos humanos, y para mí la causa catalana es parte integral de una reivindicación por los derechos, por eso me gustaría seguir siendo diputada” y como anécdota nos cuenta la opinión de su madre. “Cuando hace casi  tres años le comenté a mi madre -que vive conmigo- que aceptaba formar parte de la lista que lideraba Puigdemont, de entrada le pareció bien, pero enseguida me dijo que no quería pasarse lo que le quedaba de vida a la puerta de la prisión. “Pero, yo le dije que no podía perder la oportunidad de cambiar las cosas desde el Parlamento” .

Y para acabar nos explica que aunque quiere seguir trabajando en el mundo de la política,  no pasa nada si no sale escogida, porque puede volver a ejercer su profesión y recuperar el que hacía antes de las elecciones del 2018 en el ámbito de la cooperación, las relaciones públicas e internacionales. “El hecho de que sepa idiomas me ayudó a encontrar trabajo, y a trabajar en media jornada, y me permitió dedicar mucho tiempo al activismo”-añade. Y además su experiencia en el Centro UNESCO de Cataluña también la llevó a participar en proyectos no solo locales,  sino también internacionales, y especialmente desde la UNESCO, de las Naciones Unidas y desde organismos de los países del Mediterráneo occidental.

Más información

Mirar los vídeos de la sus intervencioes  en el Parlamento  de Cataluña -en el 2019 -sobre el proyecto de ley, sobre  “Igualdad de Trato y la no discriminación

i anteriormente, al 2018, sobre las políticas públicas sobre los refugiados.

(*) La independent
Espacios de Mujeres: Tamettut – Asociación de Mujeres Amazigues 

 

La política integra a les dones migrades?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge – Minories

alt

 

Donem la veu a Salwa El Gharbi: feminista, immigrada, lluitadora pel drets humans, que porta tres anys com diputada al Parlament de Catalunya. 

 

Està integrada com a independent al grup de “Junts per Catalunya” però no sap si en les properes eleccions hi serà a la seva llista. Es considera feminista, republicana i partidària del Dret a Decidir. Nascuda a Tànger, va estudiar dret a Fez, i va venir a Barcelona al 1994. La seva nacionalitat és espanyola però el seu origen amazig, fet que l’ha portat ha defensar a les minories oprimides i migrades.Tal com ho va explicar a l’entrevista que li van fer a la cadena Egípcia AlGhad TV, anar-se’n a un altre pais a viure no es fàcil per a ningú, però a vegades pots complir els teus somnis: “Immigrem sense saber que el nostre projecte personal podria esdevenir un projecte global, i que ens podríem convertir en ambaixadores de la cultura d’origen i dels seus valors”.

 

alt

 

Lluitadora feminista (forma part del Consell de Dones de Catalunya, i de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores), el reconeixement i promoció de les dones és una de les causes a les que Salwa dedica tot el temps que pot. És presidenta de l‘associació de dones amazigues TAMETTUT, per a la cultura i el desenvolupament. Aquest lideratge li ha permès defensar al mateix temps a  dones marroquines d’orígens diversos.

 

alt

 

De formació jurídica és experta en diversitat i emigració i va ser directora -des del 2001 al 2012- del departament de drets humans i diversitat d’UNESCO a Catalunya; i ara des de la comissió del Parlament de Treball, Afers socials i Família i com a portantveu, va presentar El projecte de llei sobre la igualtat de tracta i la no discriminació. “Es necessari superar la mirada segregacionista i a vegades criminalitzadora d’aquestes persones” va defensar en la seva intervenció parlamentària. “Cal tenir en compte que una situació administrativa no regularitzada d’una persona migrada, no té res a veure amb la seva educació, ni amb el seu nivell d’estudis…, però si que és un veritable entrebanc per cercar feina, i no permet  la seva integració plena”.

Li agradaria seguir defensant a totes les persones immigrades- dones i homes- des del món de la política. En aquest any de pandèmia ha lluitat especialment per a què no perdin la seva feina ni la consideració que tant els està costant arribat a obtenir. “hi ha perill de tornar endarrere” comentava en una entrevista que li va fer Mireia Rourera, al Punt Avui: “De cop ve una crisi i et diuen: no, tu no ets dels nostres!”

 

Amb la política es poden canviar coses

Ella va ser una de les primeres dones migrades al Parlament de Catalunya, i curiosament els mitjans no la tenien en compte perquè no portava vel, només es dirigien a una altra companya diputada, d’origen marroquí, però nascuda a Catalunya…. Realment la seva presència amb el vel destacava a l’hemicicle. Malgrat tot  ella no porta el vel ni quan visita el seu país d’origen, malgrat que respecta totes les opcions. “Haurien de saber més el que significa néixer dona en la tradició musulmana, aquí i al Marroc. Des un punt de vista feminista integrador, Salwa El Garbi ha fet moltes xerrades sobre ‘Dones i Islam a Catalunya’. “A vegades des de fora només es veu dones amb vel, i no es vol aprofundir mes -subratlla- Cal respectar totes les creences i dona’ls-hi la veu perquè tenen molt a dir”. La influencia de les creences religioses en les dones és un tema que li interessa molt. Va ser  ponent i participant activa d’una jornada que es va fer abans del confinament: “Mons femenins, religions i creences: les dones parlen. Diàlegs per a noves relacions de gènere des de l’àmbit espiritual”, i te molt clar que s’hauria de seguir incidir sobre aquest tema, però entre la pandèmia i la por a l’islamisme radical ja no es fan aquests tipus d’actes. I alerta sobre que no és gens convenient: “que les dones immigrants es tornin a tancar a casa”. I ho diu des de la seva experiència actual com vicepresidenta de la Comissió d’Infància, i membre de la Comissió d’Igualtat i de l’Intergrup dels Drets dels Pobles.

 

 

alt

 

 

D’altra banda es segueix sentit integrada al projecte d’independència de Catalunya, perquè creu que entre altres coses, les dones tindrien un accés més proper a la presa de decisions. ”No soc dona de partit, ni soc militant i a vegades és molt difícil seguir en el món de la política oficial sense suports clars”. I malgrat que reconeix que està molt considerada, per la seva feina en la millora de la situació de les persones migrades, i la seva regularització, que va defensar en l’ultima intervenció parlamentaria, matissa que: “moltes vegades resulta difícil aconseguir que la gent s’assabenti d’allò que es fa al Parlament, i menysel que porpossa una dona com jo, que soc molt més coneguda per la meva militància i activisme feminista i social” .

I tornant a la seva trajectòria, recorda que la seva presència al parlament va ser un repte, i una experiència molt positiva en un moment especial de la nostra història. “Porto més de 25 anys treballant sobre temes de drets humans, i per mi la causa catalana és part integral d’una reivindicació pels drets, per això m’agradaria seguir sent diputada” i com anècdota ens explica l’opinió de la seva mare. “Quan fa gairebé 3 anys li vaig comentar a la meva mare -que viu amb mi- que acceptava formar part de la llista que liderava Puigdemont, d’entrada li  va semblar bé, però de seguida em va dir que no volia passar-se el que li quedava de vida a la porta de la presó. “Però, jo li vaig dir que no  podia perdre l’oportunitat de canviar les coses des del Parlament”.

Y per acabar ens assegura que encara que vol seguir treballant en el món de la política, no passa res si no surt escollida, perquè pot tornar a exercir la seva professió i recuperar el que feia abans de les eleccions del 2018 a l’àmbit de la cooperacio, relacions públiques i internacionals. “El fet que sàpiga idiomes em va ajudar a trobar feina, i a treballar a mitjà jornada, i em va permetre dedicar molt temps a l’activisme”, afegeix. I a més la seva experiència al Centre UNESCO de Catalunya també la va portar a participar en projectes no només d’àmbit local, també a nivell internacional, i especialment des de la UNESCO,  les Nacions Unides i els països de la Mediterrània occidental.

 

Més informació

Mirar els vídeos de la seves intervenció al Parlament el 2019, sobre el projecte de llei sobre: la igualtat de tracta i la no discriminació  

I sobre les polítiques públiques sobre els refugiats el 2018  

(*) La independent
Espacios de Mujeres: Tamettut – Asociación de Mujeres Amazigues 

 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Julia López

Julia López

Periodista, amb més 40 anys d’experiència en el món de la comunicació i com a redactora de mitjans. Co-fundadora i coordinadora de l’Associació Món Comunicació (AMC).
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

“No nos veáis desde la problematización!” Piden las mujeres migrantes a las feministas

Somos ciudadanas globales, no migradas eternas ni ciudadanas de segunda categoría, señalaron representantes de asociaciones...

Sindihogar llama a afiliarse a trabajadoras del hogar para defender sus derechos

Es, dicen, en Cataluña, el primer sindicato creado y dirigido por mujeres y enfocado principalmente...

“Salut i riquesa”: networking de dones de diferents païssos

No hay traducción disponible Dirigit a les dones emprenedores de diferents àmbits professionals, “Inspire Events”,...