viernes 19 julio 2024

viernes 19 julio 2024

Palestina al cor, la PAU l’únic camí

Escrit per Maribel Nogué i Felip / La Independent

Estem vivint uns fets que, encara que sigui a través de la televisió i les xarxes socials, els patim amb impotència per l’execrable situació a que es veu sotmesa la població civil a Gaza, que ara es troba davant la disjuntiva de fugir o quedar-se per morir.

Segons la UNICEF, centenars de milers d’infants i dones, famílies senceres, es troben atrapats a Gaza en una situació catastròfica. A més, des de diumenge que Israel bombardeja els petits pobles del sud del Líban amb bombes de fòsfor, prohibides per les Nacions Unides, i un dels darrers bombardeigs d’Israel ha estat a l’Hospital Alahli Alaarabi, amb més de 500 civils morts i 600 persones ferides, la majoria nens i dones.

Tot això després de dies de bombardeigs i talls a totes les rutes de subministraments, on moltes persones s’han quedat sense aliments, ni aigua, ni electricitat, ni gasolina, ni medicaments, ni atenció sanitària, impedint l’accés al menjar per l’única via possible d’entrada d’ajut humanitari a través d’Egipte, el pas fronterer de Rafah, constituint un flagrant crim de guerra i crim contra la humanitat. Estan reduint Gaza a cendres mentre preparen el seu objectiu de neteja ètnica que fa més de 75 anys estan duent a ter-me contra la població palestina.

De fet, la propaganda israeliana i occidental està construint un relat que categoritza els palestins com a “animals” i “terroristes”, com si l’ofensiva d’Israel no fos terrorisme, amb els agreujants de racista i de supremacia.

El perquè, ens l’explica Nazanin Armanian, els supremacistes de l’extrema dreta fonamentalista jueva, que acaben d’assaltar el poder mercès al govern de coalició del primer ministre Benjamin Netanyahu, han aixeca una onada de tensions dintre i fora d’Israel. Desenes de milers d’israelians es manifesten els dissabtes com a “resis tència a la dictadura” terroritzada pel procés de talibanització del govern israelià que, entre altres mesures, volen dur a terme un “cop judicial” per eliminar la indepen dència del poder judicial, inclòs el seu control sobre el poder legislatiu i l’executiu, per tal d’impedir que dimiteixin els polítics acusats per corrupció, com ara el mateix Netanyahu. I continua afirmant les conseqüències que aquesta mesura pot aportar, primer per a la “democràcia israeliana” (si és que un sistema que aplica l’apartheid als seus ciutadans no jueus, tortura i assassina els palestins desnonats és democràcia); segon, per la destinació dels palestins; tercer, per la relació entre Israel i els EUA i, finalment, pel conflicte amb l’Iran.

Ja sabem que el que mou els conflictes bèl·lics en el món són els interessos creats, el poder, el negoci de la indústria armamentista i l’espoliació dels països que res ten hipotecats i dependents de les grans potències. Però les guerres, per damunt de tot, són destrucció i mort, i no les podem contemplar posicionant-nos en un o altre cantó de la contesa com si es tractés d’un partit de futbol amb els seus hoo- ligans a favor dels uns o els altres.

En tot cas la partida, que la juguen els respectius governs a costa de la població civil, no els importa cap preu. Com deia Erich Hartmann: “La guerra és un lloc on joves que no es coneixen i no s’odien es maten entre si per la decisió de vells que es coneixen i s’odien, però que no es maten”.

De fet, cal recordar que just aquest any s’acompleixen 30 anys dels acords d’Oslo i poc més de 20 anys de l’inici de la construcció del mur que a dia d’avui compta amb més de 700 km de vergonya que separen Cisjordània, Gaza i els territoris del 48. Aquests acords van suposar, per una banda, el reconeixement oficial per part dels palestins de l’estat d’Israel, entre d’altres, però també començava la definitiva fallida de qualsevol proc és de pau i, amb ella, la de qualsevol solució dels dos estats pel no reconeixement invers d’Israel de la condició d’estat de Palestina.

Ni la Unió Europea, ni molt menys nosaltres, podem mirar cap a un altre cantó i fer veure que Israel té raó en ferse ara la víctima.

Cal denunciar la hipocresia del discurs d’occident que obvia els anys en què Israel ha trepitjat Palestina amb tota impunitat, ocupant uns territoris que els hi ha arrabassat per la força i a costa de milers i milers de morts i repressió a la població civil; una Unió Europea que ens fa participar de la guerra a Ucraïna i sembla que vol justificar l’actuació de l’estat d’Israel.

L’actual ofensiva Palestina suposa un punt d’inflexió en el procés d’estancament dels darrers anys en la lluita per l’alliberament de Palestina, perquè per davant de tot hi ha la dignitat dels pobles que davant una massacre lenta però continuada a la que s’han vist sotmesos, han decidit lluitar.

La població civil no té res a veure amb les pugnes dels mandataris de torn, i a l’estat terrorista i feixista de Netanyahu, que a banda de la neteja ètnica fa servir la religió com a eina de confrontació entre els pobles, se li ha de parar els peus. Des d’arreu del món, també des d’Igualada, estem sortint al carrer per alçar de nou el nostre crit de “No a la guerra. No en el nostre nom”. Cap més holocaust.

Feixisme mai més. Simplement perquè hi ha molta gent que, en aquests moments tan dramàtics, portem el poble palestí al cor.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

De Mariúpol. Esperando la muertee

Mariúpulo. Foto Istock Salgo fuera entre bombardeos. Necesito pasear al perro. Constantemente lloriquea, tiembla y...

Barcelona: exposició Les Bruixes del Gat Sirius del Poble Sec / La Independent / Notícies gènere

La BiblioMusiCineteca acull l’exposició Les Bruixes del Gat Sirius del Poble Sec. Fotografies, filmacions, vestuaris...

El pan y las rosas

Sèrie Renta Básica Universal  Este artículo tiene por objetivo abordar una de las potencialidades que considero...