El Departament de Benestar i Familia es compromet a tirar endavant la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones, amb data fixa, el 2013. La consellera Neus Munté també assumeix el compromís de promoure una llei sobre no-discriminació encarada al col·lectiu gai, lèsbic, i transexual.
Fa quinze dies celebràvem –amb la consciència dels avenços que encara manquen de fer per arribar a una total igualtat home-dona i per combatre la discriminació real o subtil- el 8 de març: Dia de la Dona Treballadora a l’inici, Dia de la Dona, per extensió, i Dia de las Dones per concretar encara més la qualitat de gènere.
Un allau de dades i xifres de tota mena ens va fer palès, un any més, que el camí cap a la igualtat total entre homes i dones està ple d’entrebancs, quan no de pals a les rodes. Amb l’agreujant de què una sèrie de col·lectius, minories ben definides, encara viuen amb angoixa la diferència a causa de les discriminacions de tot tipus que pateixen.
Bretxa en els salaris, professions ultra-feminitzades, impossibilitat d’arribar els llocs de responsabilitat, discriminació laboral per causa del gènere… són encara problemes socials no resolts que afecten a bastant més del 50% dels habitants del món i del nostre país.
A Catalunya, en aparença, dones i minories estarien en millor situació que en altres indrets, la bretxa salarial entre homes i dones és “només” del 17%, quan a Espanya sobrepassa el 20%; en teoria la igualtat d’oportunitats prima en totes les feines, però en la pràctica les dones carreguen amb les dobles jornades, laboral i domèstica, amb la cura de la família, fills i pares, els hi és difícil conciliar vida laboral i familiar i des de les empreses o les administracions no es fa gran cosa per donar solucions.
Les dones tenen majoritàriament contractes temporals o a temps parcial, precisament per les dificultats de conciliació, i perquè els rols familiars continuen estant culturalment pre-determinats, així com el masclisme en totes les seves facetes també de cara a les minories que esmentàvem.
Mesures des de l’administració
Poc abans de les eleccions del 25 de novembre del 2012 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla estratègic de polítiques de dones 2012-2015, que defineix les línies de treball i les directrius que han d’orientar l’activitat dels poders públics catalans cap a la igualtat efectiva de dones i homes. Els objectius del Pla són fer més eficaces les polítiques i actuacions governamentals incorporant la perspectiva de gènere, assolir la igualtat efectiva de dones i homes, i prevenir i actuar contra la violència masclista per aconseguir eradicar-la definitivament.
Aquest Pla és el setè a Catalunya i vol avançar en la transversalització de la perspectiva de gènere i la posada en marxa de mesures per assolir-la, alhora que continua apostant per les mesures d’acció positiva. Incorpora els avenços legislatius que, en aquest camp han tingut lloc en els darrers anys, com ara la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Amb l’aplicació del Pla estratègic, el Govern volia augmentar les accions encaminades a aconseguir la plena igualtat entre dones i homes al conjunt de la societat catalana, en tots els àmbits i sectors. També incrementar el valor i la visibilització de l’emprenedoria, la carrera professional i el talent de les dones al mercat de treball. Tanmateix es volia millorar la coordinació entre departaments i la cooperació entre institucions en l’àmbit de la promoció de la igualtat entre dones i homes i millorar els mecanismes per prevenir, detectar i eradicar la violència masclista.
Projectes legislatius
Sens dubte el Pla estratègic aprovat pel govern al novembre del 2012 estava ple de bona voluntat, però amb el caire que ha pres la vida política no semblava que els interessos prioritaris del govern en aquests primers mesos de la nova legislatura fossin els relacionats amb les desigualtats i la discriminació. El redactat del Pla especificava amb preocupació que no hi havia a Catalunya grans avenços en la representació de les dones pel que fa a la presa de decisions polítiques, econòmiques, socials i culturals. Actualment únicament hi ha un 14% d’alcaldesses a Catalunya. I segons un estudi realitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, el cost econòmic de la pèrdua del talent femení, se situa al voltant dels 1.000 milions d’euros l’any, l’equivalent a l’1% del PIB.
Més enllà de la fredor de les xifres, la mateixa Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, confessava, en prendre possessió del seu càrrec en l’actual legislatura, que les diferències entre homes i dones encara eren abismals i que calia continuar lluitant per aconseguir la igualtat i un repartiment just i equitatiu de rols laborals i familiars.
És en el camp legislatiu, doncs, on veiem les perspectives de futur per anar posant les bases d’un nou marc legal que comprometi tots els sectors socials, econòmics i polítics.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va comparèixer el passat dia 6 de març a la sessió informativa de la Comissió d’Igualtat de les Persones del Parlament de Catalunya, juntament amb la Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montse Gatell. En aquesta compareixença la consellera va reiterar el compromís de tirar endavant la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones, un avantprojecte que “està molt avançat i que tenim voluntat d’aprovar al Govern per iniciar el seu tràmit parlamentari aquest any 2013”.
Munté va recordar que “la igualtat és un dret de totes les persones, reconegut en el nostre ordenament jurídic i en l’ordenament internacional. La igualtat i no discriminació per raó de sexe s’articula com un principi bàsic del sistema universal dels drets humans” i en aquest sentit va dir la consellera: “aquesta Llei donarà resposta a un repte: garantir l’aplicació pràctica i efectiva del dret a la igualtat reconegut formalment en els textos legals”.
L’Avantprojecte de Llei per a la igualtat entre dones i homes en el qual està treballant el Departament de Benestar i Familia respon a la finalitat d’assolir una societat on les dones i els homes siguin lliures, tant en l’àmbit públic com en el privat, per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i garantir que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats de les dones i els homes.
Neus Munté va destacar també, que “els rols tradicionals de dones i homes estan experimentant una important transformació i uns canvis socials favorables per avançar en el camí cap a la igualtat efectiva entre dones i homes”. En aquest sentit, la consellera va dir que “aquests canvis no haguessin estat possibles sense l’aportació fonamental dels moviments feministes i sense l’esforç de totes les dones que des de l’anonimat han treballat a favor dels nostres drets”.
Lluita contra la homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia
La consellera va acabar la seva intervenció al Parlament del dia 6 de març amb una frase que dona peu a l’altre projecte que té entre mans la Conselleria de Benestar i Familia: “Cal revisar la dimensió de gènere de l’Estat del Benestar”.
I en aquest procés de revisió és on s’emmarca el document de bases d’una llei sobre no-discriminació. A la mateixa Comissió del Parlament que esmentaven, la consellera Neus Munté es va comprometre a redactar una futura llei de no-discriminació, per combatre l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i també altres situacions que provoquen discriminació. Vol ser una llei àmplia on es garanteixi que tots els col·lectius susceptibles de patir desigualtats tinguin el dret a ser tractats amb igualtat i es treballi utilitzant els mitjans i les polítiques en les quals el Govern té competència.
La consellera Munté va assegurar que aquest serà un “marc normatiu per lluitar contra tot tipus de discriminació, en el qual la lluita contra l’homofòbia hi tindrà un pes molt important”. Aquest text s’afegirà al Pla Interdepartamental, que impulsa l’ Àrea per a la igualtat de tracte i la no-discriminació de persones LGTB del Departament, que permet una acció transversal de tot el Govern en favor de la igualtat, la no-discriminació i la lluita contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia d’una manera efectiva.
La consellera va reiterar la voluntat de mantenir una relació intensa, de col·laboració i complicitat, i treball amb el conjunt d’entitats que configuren el Consell Nacional LGTB donat-los suport directe i indirecte. Neus Munté va refermar-se en la intenció de seguir commemorant institucionalment les jornades més significatives i donant suport informatiu i assessorament a les famílies amb fills o filles gais o lesbianes que ho sol·licitin, a través d’una entitat especialitzada.
Aquestes idees legislatives són efectivament engrescadores, ara només cal que els senyors diputats i les senyores diputades prenguin consciència de la seva veritable importància i que el proper 8 de març no ens trobem només amb el record d’un plec de bones intencions.
