OPINIÓ
Aquest mes d’octubre Dones Reporteres de Mataró, en el nostre programa quinzenal Amb veu de dona, hem volgut parlar dels Nous models familiars i ho hem fet amb Cristina Brullet, sociòloga i pedagoga, professora titular jubilada de sociologia de la UAB, investigadora a l’Institut d’Infància del Món Urbà (CIIMU).
En el nostre blog podreu escoltar l’entrevista sencera:
L’entrevista (escolteu entrevista sencera a Brullet) ens ha portat a fer la següent reflexió:
L’ésser humà és un ésser social per excel·lència. Cap persona viu absolutament aïllada de la resta, la interacció amb altres individus és imprescindible, aportant benestar i salut.
És obvi que la convivència tradicional –la família- ha evolucionat deixant enrere la seva identitat d’institució social, primària i universal. Diversos són els models eixstents en la societat actual. S’ha substituït per un concepte més flexible, creant noves relacions entre persones. Però sempre, ara i abans, el seu objectiu ha estat la cerca compartida de la qualitat personal o col·lectiva. La comunicació i creixement d’un mateix així com de l’altra. Aquesta convivència pot ser reduïda a un nombre petit que pot ser de dues persones o bé d’un col·lectiu.
No sempre aquest tipus de convivència necessita l’existència d’un vincle com és el de la família tradicional. A vegades poden ser d’altres les raons de viure en comú: necessitats econòmiques, ideològiques, no voler la soledat…convivències temporals o no.
L’objectiu no és altra que l’ésser humà es desenvolupi de manera saludable en tots els sentits. Per això cal acceptar la diversitat d’opinions i d’idees. Acceptar-les però i sobretot, respectar-les, fet no sempre fàcil quan suposa trencar esquemes, motlles, que per tradició sempre han estat així.
En paraules de Maria Dolors Renau (psicòloga i pedagoga, també col·laboradora de Dones Reporteres) que completen aquesta reflexió:
“Els trets de naturalitat, d’obvietat, ens permeten, d’una banda, sentir-nos còmodes i en comunicació amb el món en què vivim. Però alhora ofeguen la capacitat d’interrogar-nos sobre els mecanismes de fons que els determinen. Silencien bona part de la creativitat personal de la qual tots i totes en som capaços.
Les creences ocupen massa espai individual i comú. Els interrogants i la creativitat, massa poc.
Ben segur que aquests pensaments ens poden portar al debat. Obrim la ment per entendre aquests canvis”.
