No hay traducción disponible
OPINIÓ
La violació de La Manada ha penetrat profundament a la consciència de les dones i joves d’arreu. Aquests dies hem pogut constatar el grau d’indignació de la societat en general, però particularment de les dones, davant la sentència en el cas de La Manada.
Ningú s’explica com és possible que un cas tan flagrant de vulneració dels drets d’una dona com a persona, essent utilitzada únicament com a objecte de possessió -perquè jo no diria pas al plaer sexual- sinó més aviat al de sentir la prepotència masclista pel fet de tenir una dona sotmesa a la seva voluntat, no sigui considerat com a delicte de violació sinó únicament d’abús sexual.
Arguments vergonyants
De vergonya són els arguments de la sentència que no consideren que es tractés de violació perquè la víctima -en els vídeos- no donava mostres d’haver-s’hi resistit, deduint que això volia dir consentiment.
Ens volen heroïnes, no els importa la nostra vida
Potser ens volen heroïnes, que ens resistim fins jugar-nos la vida, si més no aquest és el destí fatal que va trobar Nagore Laffage als Santfermins de 2008, després de resistir-se a mantenir relacions sexuals amb Diego Yllanes, condemnat a dotze anys i mig per homicidi i abús de superioritat i que vuit anys i onze mesos després ja és al carrer.
Viure sense por a totes les manades
Però nosaltres ens volem vives, i no ens volem sentir culpables de voler viure sense por, de poder sortir i gaudir la vida de dia o de nit, simplement perquè no en som, tot i que totes les dones ens sentim indefenses davant les diferents “manades” i davant la justícia masclista.
Més enllà de les relacions sexuals
Vivim en una societat patriarcal on encara l’educació sexual té connotacions masclistes. Durant anys, l’educació sexual consistia únicament en estudiar el funcionament dels aparells de reproducció de l’especia humana, però no s’ensenyava tota la relació que ha d’existir entre les persones. Aquesta ha de tenir, com a base, el respecte i l’acord, tant a l’hora de mantenir estrictament relacions sexuals -si aquest és el cas-, com si es conseqüència d’un enamorament o ja d’un amor més profund i en el marc o no d’una convivència.
La pornografia com a manual d’instruccions
Com a conseqüència, sobretot els homes però també les dones, han pres lliçons des de la pornografia, i aquesta no ha estat pas entesa com un entreteniment per a adults, sinó al contrari, com a “manual de la vida” on el model és d’enaltiment del plaer en unes relacions de submissió. Ho ha deixat dit la mateixa víctima de la manada: “Set vídeos explícits on se’ls veu com m’humilien i em vexen.
No hi ha rastre d’agressió sexual quan, després de la seva malifeta, ells se’n van de festa i a mi em deixen tirada al portal, sense roba, i robant-me el mòbil abans de marxar perquè no em pugui posar en contacte amb ningú. Res fa pensar que hagi sofert una agressió sexual encara que estigui sola, de matinada, plorant en un banc d’una ciutat desconeguda fins que una parella em troba i truca a la Policia. No hi ha agressió sexual perquè l’educació sexual d’aquest país ens l’ha ensenyat el porno”. “Què estem fent malament, continua, perquè tan sols una de cada 8 dones violades decideixi presentar una denúncia?.
No contemplen la identitat de l’altre
L’autor Anthony Ferguson escriu que una nina del sexe “mai li dirà que baixi les escombraries o que critiqui el seu rendiment sexual […], no respon ni s’enfada. Aquesta falta de diàleg és important per a un home que vol un control total “. Les nines sexuals, a diferència de les dones, no poden respondre, criticar ni menysprear.,[…] “vol dir la dona en la seva forma més muda, indefensa, més banal”.
Les dones hem dit prou a la nostra cosificació
Però per nosaltres tot això no és un abús, sinó una violació, així ho hem cridat pels carrers de molts pobles i ciutats les dones que, després d’haver agafat força en la Vaga Feminista del 8 d març, hem dit prou i estem decidides a impedir que continuem essent trepitjades en els nostres drets com a dones – persona; perquè no som dones-cosificades ni màquines de reproduir l’espècie (sembla que tan sols se’ns considera per això). Som les primeres en defensar el dret a la vida, bé prou que hi dediquem tot el nostre temps per tenir-ne cura de la pròpia i de la de tota la nostra gent. Tampoc som màrtirs que ens haguem de resistir per servar cap puresa erigida com a valor per unes jerarquies que només ens vol anul·lades i submises.
Només volem ser estimades
Les dones volem ser estimades no violades, deia el manifest llegit l’altre dia a la concentració d’Igualada. Nosaltres sí que et creiem, i estem amb totes les dones que pateixen abusos sexuals, assetjaments o violacions, convençudes que allò que potser no varen tenir abans d’ahir les nostres iaies, ahir les nostres mares i avui nosaltres, volem que ho tinguin totes les dones de demà, d’arreu i sempre.
