Cada minut una nena es converteix en mare. “No m’agraden els vestits de colors pastís, en portava un quan em van atacar sexualment als 5 anys. La meva família no ho sap. Durant anys no vaig poder pensar-hi sense plorar”, així ho va relatar, fa un any, Luisa, de 25 anys d’edat.
Aquest testimoni tingué lloc durant la campanya feminista a través de xarxes socials #MiPrimerAcoso on milers de dones van denunciar la primera vegada que van ser violentades sexualment, de nenes.
#MiPrimerAcoso va deixar clar que el 90 per cent de les mexicanes que van participar en les xarxes socials fa un any, van viure el primer abús sexual abans de complir 17 anys d’edat.
Estudis d’organismes multilaterals indiquen que a Llatinoamèrica i el Carib entre el 7 i el 36 per cent de les dones van patir algun tipus d’abús sexual en la infància, la conseqüència més dramàtica és l’embaràs infantil.
A Mèxic l’Enquesta Nacional sobre Violència contra les Dones de 2006 revela que el 17 per cent de les dones van informar haver patit violència sexual i la meitat (8.5 per cent) va declarar que aquest abús va passar abans dels 15 anys d’edat.
En els últims anys, la violència sexual contra les nenes i les adolescents a la regió llatinoamericana es va fer notòria per la difusió de casos de nenes embarassades després d’haver estat víctimes de violència sexual i obligades a continuar amb l’embaràs.
Aquests fets constitueixen un conjunt de violacions als drets de les nenes i adolescents, agreujades per les prohibicions legals de l’avortament, la desinformació sobre aquests fets, l’existència de legislació que perpetua els estereotips de gènere i l’absència de protocols d’actuació en els casos on l’avortament és legal.
L’ Organización de Estados Americanos (OEA) i el Mecanismo de Seguimiento de la Convención de Belém do Pará (MESECVI) en el seu “Informe hemisfèric sobre violència sexual i embaràs infantil als estats part de la Convenció de Belém do Pará”, elaborat el 2016, deixa clares les anteriors afirmacions.
Igualment les dades analitzades després de les mobilitzacions feministes del 24 d’abril a 27 entitats mexicanes, conegudes com # 24A, #MiPrimerAcoso, que va rebre testimonis de 78 mil mexicanes que twittejaren aquest hashtag, assenyalen que el 59 per cent van ser violentades sexualment per primera vegada entre els 6 i 10 anys d’edat, i que el 33 per cent ho foren quan tenien entre 12 i 16 anys. Aquesta campanya va ser impulsada per les feministes Catalina Ruiz Navarro i Estefania Vela Barba.
Segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen al món 2 milions de parts de nenes menors de 15 anys, fetes adultes intempestivament. D’acord a aquesta instància internacional, Amèrica Llatina i el Carib és l’única regió on els parts de nenes de menys de 15 anys van augmentar, i es preveu que segueixin augmentant almenys fins a l’any 2030.
Per al MESECVI la violència sexual i estructural contra nenes i adolescents es torna complexa en prendre en consideració que a més dels embarassos primerencs, mala salut física i psicològica, és limita el dret al ple desenvolupament de les nenes, i afecta el seu projecte de vida. Adverteix que són obligades o forçades a culminar aquests embarassos. Això afecta més a les més pobres, sosté.
Nenes a Mèxic
La població infantil a Mèxic representa la tercera part del total. El 2015, d’acord amb l’INEGI, habitaven al país 39.200.000 de nenes, nens i adolescents, de 0 a 17 anys d’edat.
Dades del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) assenyalen que el 2014, més de la meitat de la població infantil i adolescent vivia en situació de pobresa, 53.9 per cent, és a dir, 21.400.000 de nenes, nens i adolescents mexicanes, dels quals, 4,6 milions estaven en pobresa extrema; i que la mancança que més afecta la infantesa és la seguretat social, 62.6 per cent, seguida per la manca d’accés a l’alimentació, 27.6 per cent.
UNICEF assenyala que alguns dels principals factors facilitadors o de risc de patir violència durant la infància són el treball infantil, la situació de carrer, els desplaçaments solitaris, la manca de seguretat, la manca de família i fets com quan les nenes són lliurades a homes o famílies perquè els donin menjar i habitatge a canvi de treball.
La MESECVI i l’ OEA apunten que “a la gravetat d’aquesta situació s’hi suma que les dones i nenes que són víctimes de violència difícilment buscaran atenció mèdica per por o estigma. Així mateix, solen tenir menys accés a serveis de salut, anticoncepció oral d’emergència o a la finalització d’un embaràs forçat, fets que faciliten un patró major de violència que s’estén al llarg de la vida”.
A més a la violència sexual que suposen els embarassos primerencs, la violència de gènere és més alta en dones que van tenir el seu primer fill o filla en una edat més jove, indica l’informe de MESECVI; tenen criatures de baix pes; es genera la deserció escolar i hi ha menys salut. Aquestes nenes tenen un creixement acotat; pateixen negligència i desnutrició, i en general violació del dret de les nenes a viure lliures de violència, créixer i ser educades lliures d’estereotips.
L’embaràs adolescent
Per la seva banda, el Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Defensa dels Drets de la Dona (CLADEM) assenyala en el seu informe “Nenes Mares” que la majoria dels embarassos infantils són resultat de violència sexual, exercida per integrants de la família (abús sexual incestuós), coneguts, veïns o estranys, a diferència del que succeeix en els embarassos de les adolescents entre els 15 a 19 anys, que poden ocórrer amb més freqüència com a conseqüència de la iniciació sexual primerenca.
Coincideix amb UNICEF, quan sosté que a Mèxic la majoria de les agressions sexuals contra les nenes i adolescents en 2012 van tenir lloc a casa seva, a les escoles i altres, les menys, a la via pública.
Per a La Asociación Integral de Personas Violadas (ADIVAC) en 6 de cada 10 casos d’abús sexual a nens i nenes, l’agressor és familiar directe, i 1 de cada 5 víctimes d’abús sexual infantil és contactat a través d’Internet nombre que, de no supervisar-se forma adequada, es preveu anirà creixent ràpidament a causa de la gran accessibilitat.
Aquesta associació civil destaca que el 2013 hi va haver un total de 5.736 denúncies realitzades per aquest delicte, però s’estima que aquest representa tan sols el 10 per cent del total d’abusos sexuals que succeeixen i d’aquests en només l’ 1.5 per cent dels casos s’atura a l’agressor. Això s’agreuja per l’adolescència primerenca. En tant la violència sexual contra les nenes té múltiples afectacions sobre el dret a la vida, a la integritat física i psicològica, al desenvolupament integral i a altres conjunts de drets humans necessaris per desenvolupar integralment la personalitat.
L’OMS estima que les nenes menors de 16 anys corren un risc de mortalitat materna quatre vegades més alt que les dones d’entre 20 i 30 anys, i la taxa de mortalitat de les seves i els seus nounats és un 50 per cent superior. Enfront de la violència sexual contra les nenes a la regió dins el grup d’edat 10 a 14 anys, l’OEA posa l’accent en tres greus violacions addicionals als drets de les nenes que estableixen els tractats internacionals de protecció de drets humans, que perpetuen la violència sexual i la violència estructural de les que han estat víctimes: l’embaràs infantil forçat, el matrimoni infantil forçat i la impunitat.
Sobre l’embaràs infantil forçat – el qual es produeix quan una nena menor de 14 anys queda embarassada i se li nega, dificulta, demora o obstaculitza la interrupció de l’embaràs-, segons l’UNICEF, fins abans del 2014, el 9.55 per cent de les adolescents entre 15 i 17 anys que vivien a Mèxic “han estat alguna vegada embarassades”. D’acord amb l’informe de l’OEA, Mèxic va reportar el 2012 un percentatge total de 19,4 per cent de naixements registrats a mares nenes i adolescents de 10 a 19 anys, i una taxa d’avortaments en nenes i adolescents del 24 per cent. Dels 35 països membres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Mèxic registra la taxa més alta d’embaràs adolescent, amb una mitjana 1.252 parts diaris, això vol dir que cada minut una nena o jove es converteix en mare.
Per al Comitè d’Experts/es Violència (CEVI) la mortalitat materna en nenes de 10 a 14 anys resulta la màxima expressió de la gravetat de les violacions múltiples als drets humans de les nenes, ja que són embarassades com a conseqüència d’una violació i després moren a conseqüència de l’embaràs forçat que per acció o omissió de l’Estat han de mantenir.
Legislació: anticoncepció i matrimoni infantil.
Per tot això, el Poder Legislatiu a Mèxic han llançat accions urgents per prevenir i eradicar l’embaràs infantil; a la Camara de Diputados ha una minuta, ja aprovada pel Senat, per atorgar caràcter prioritari a les accions d’anticoncepció realitzades per les institucions del Sistema Nacional de Salud, així com almenys dues iniciatives més de diputades.
El Consejo Nacional de la Población va llançar aquest any, la campanya als mitjans de comunicació, “No calles”, per denunciar l’abús sexual infantil. La UNICEF, indica que a Mèxic fins abans de l’any 2014, 23.75 per cent de les dones es van casar o van viure en unió conjugal abans de fer els 18 anys d’edat; i els tres estats de la República Mexicana amb major percentatge de matrimoni infantil són Chiapas amb 44.82 per cent, Guerrero amb 42.41 per cent i Oaxaca amb 39.17 per cent.
Per això l’any passat a Mèxic es va declarar al 19 de novembre com el Dia Nacional contra l’Abús Sexual Infantil, commemoració establerta per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Al Senat de la República existeixen en comissions o arxius diverses propostes o iniciatives perquè les autoritats federals, dels estats, municipis i de les demarcacions territorials de la Ciudad de Mèxic reforcin accions per prevenir, atendre i sancionar l’abús sexual infantil, així com qualsevulla forma de maltractament contra nenes, nens i adolescents.
