Per Sara Lovera
A la CDMX hi ha simulació i un enorme deute amb les dones. Araceli Osorio, demana eliminar la cortina de fum de només mirar al feminicidi i advoca pel moviment de les universitàries.
La declaratòria d’Alerta de Violència de Gènere contra les Dones, AVGM, a la Ciutat de Mèxic no existeix, és un paper, una acció mediàtica, va dir sense immutar-se Aracely Osorio Martínez, mare de Lesvy Berlín Rivera Osorio assassinada a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic en 2017.
Després va agregar que el govern de la ciutat s’ha negat a l’escrutini públic perquè no ha fet res. No ha rendit comptes i va proposar la creació d’una Fiscalia del Feminicidi que no existeix, perqué fins ara tot són polítiques en l’aire.
Participant en el Fòrum “Els Drets de les Dones, Enfront del 2020”, que va iniciar la celebració del 4t aniversari de l’organització Constituents Feministes CDMX, va demanar que s’analitzi a fons el que avui succeeix en les universitats, perquè no se li ha donat suficient atenció al moviment de les estudiants de la UNAM, va assenyalar que les joves de Filosofia i Lletres van iniciar el seu moviment en aquell maig de 2017, quan el cas de Lesvy es va voler desviar, pretenent que es tractava d’un suïcidi.
Declarada i convençuda defensora dels drets humans, davant un nodrit auditori, va afirmar que la violència feminicida és resultat d’un cúmul de violències diverses contra les dones. Va assenyalar que veure només els assassinats és estendre una cortina de fum contra successos com la desaparició de joves. Cal veure què hi ha darrere d’un assassinat, hi ha la fustigació, la discriminació i la negativa al dret a la llibertat.
Després va citar el que va anomenar una simulació a la Ciutat de Mèxic, on la cap de Govern, Claudia Sheinbaum Pardo, qui sent la Delegada de Tlalpan ni es va immutar davant de l’assassinat de Victoria Pamela Salas en aquesta demarcació; avui no ha donat comptes sobre el que es fa a la CDMX, ni s’immuta enfront del llarg peregrinar de les mares que busquen justícia. Va assegurar que el 96 per cent dels casos de feminicidi queden impunes a Mèxic.
Per això, va dir a les constituents que ha estat una ofensa la pretensió del fiscal Alejandro Gertz Manero de pretendre desaparèixer el tipus penal del feminicidi.
Serena i decidida va narrar la seva experiència, que pel succeït amb Lesvy, la va portar a conèixer i entendre les arrels de la violència feminicida, així com el buit de les declaracions i accions governamentals.
A la ciutat es va dir que hi hauria una Fiscalia per al Feminicidi que no existeix i per a la qual no hi ha pressupost. D’igual forma, aquesta política solament s’enfoca en la violència sexual i deixa de costat totes les altres violències; on no hi ha avanços de cap mena. A més de la impunitat que és clarament la no justícia. Va afirmar que ella no està decebuda, perquè mai va creure en la 4a. Transformació, “mai hi vaig tenir confiança”.
“Jo no jutjo, no sentencio, però hi ha un enorme deute amb les dones de la Ciutat de Mèxic”, i arreu del país on tots els poders no resolen una llarga llista d’oprobis, no dicten sentències, no investiguen i no entenen que “tenim dret a la veritat”.
A l’octubre de 2019 els jutges del Tribunal Superior de Justícia de la Ciutat de Mèxic finalment van declarar culpable a l’assassí després de dos anys cinc mesos vuit dies de peregrinar. I això dins de la UNAM, va afirmar, continua succeint.
Va demanar a les assistents que lluitin perquè es faci justícia a tota la cadena de violència contra les dones, que un assumpte dolorós i tremend és la desaparició. “Jo la vaig viure, 11 hores desapareguda” i va agregar, “les hores més terribles de la meva vida”.
Va cridar a les assistents, algunes legisladores, dirigents diverses i de diferents entitats del país, a treballar juntes per a eliminar els delictes de desaparició, tortura sexual, explotació sexual, assetjament, perquè és perillós dividir, d’una banda, la violència quotidiana que sofreixen les dones i d’altra banda el feminicidi, les estadístiques i el mediàtic.
Llavors l’auditori –en clara al·lusió al fiscal- va cridar unànime “no passarà”.