No hay traducción disponible
“La menor taxa d’atur entre les dones a nivell de tot l’Estat, respecte dels homes, pot ser per una major inserció al mercat de treball pels majors nivells d’estudis que tenen les dones joves, en comparació als nois joves, o bé perquè hi hagi més dones a la inactivitat perquè es troben estudiant o cercant feina”, Montse Pérez, CC.OO, entrevistada per La Independent.
Fa poques setmanes que s’ha donat a conèixer l’Enquesta de Població Activa (EPA) que, més enllà de les polèmiques sorgides entorn de la seva fiabilitat respecte a les dades reals de l’atur perquè hi ha una diferència respecte de les xifres del què en diuen l’Atur Registrat (a l’INEM), dona una xifra de 5.965.400 persones aturades a l’Estat espanyol.
Es tradueix en una taxa d’atur total d’un escandalós 26,02% ; un 25,58% d’homes i un 26,55% de dones. És especialment interessant la taxa d’atur dels més joves de 25 anys, un 55,13%: 56,23% d’homes i un 53,89% de dones. Cosa que crida l’atenció. En aquesta franja d’edat hi ha menys noies aturades que nois: treballen més o són inactives perquè estan estudiant.
És interessant veure com canvien lleugerament les dades entre els més grans de 25 anys, un total del 23,71%, amb un 23,19% d’homes i un repunt lleuger per a les dones amb un 24,33%. Entre els 20 i els 24 anys, franja d’edat típica de recerca de feina les dades tornen a sorprendre : un taxa total d’atur de 51,68%, un 53% per als homes i un 50, 22% per a les dones. Torna a cridar l’atenció la menor taxa femenina, en tres punts.
Cal aclarir en aquest punt que la EPA és una enquesta a 65.000 persones de més de 16 anys, que són considerades actives quan estan treballant o en disposició de fer-ho, encara que només hagin treballat una hora, la setmana anterior a la realització de l’enquesta.
Pel que fa a Catalunya cal dir que la taxa d’atur global és del 23,99%, un 24,59% els homes, i un 23,22% les dones. Un punt inferior per a elles. Unes dades que busquen una explicació més profunda quan tenim que a Catalunya hi ha un població activa de 1.956.900 homes, mentre que hi ha 1.739.6 dones actives.
Des de La Independent hem pensat que per respondre algunes de les incògnites que amaguen aquestes xifres seria interessant plantejar-li una sèrie de preguntes a Montserrar Pérez Creguenzan, que és la nova responsable de la Secretaria de la Dona i Cohesió Social de Comissions Obreres de Catalunya.
Pérez va ser escollida en l’últim i desè Congrés de la CONC, que es va fer el desembre del 2012. Va nèixer a Terrassa, al juliol de 1966, és Tècnica Especialista en Informàtica de Gestió d’Empreses, vinculada al sector del transport de mercaderies des de l’any 1987 i delegada sindical de CC.OO. de Catalunya des de l’any2005. Dins del sindicat ha desenvolupat diverses tasques en l’àmbit de l’acció sindical i la negociació col·lectiva.
LI.- Quina incidència tenen les últimes dades de la EPA, del quart trimestre del 2012, sobre l’atur de les dones, sobre tot a Catalunya? Les xifres donen a entendre que a Espanya hi ha una taxa d’atur femení una mica superior a la dels homes, 26,55% de dones, per un 25,58% d’homes. En canvi a Catalunya la taxa d’atur dels homes és del 24,59%, mentre que la de les dones és un 23,22%; això seria perquè hi hauria més dones ocupades a Catalunya o perquè hi hauria un segment superior de dones inactives?
MP.- A Catalunya la taxa d’activitat és lleugerament superior a la resta de l’Estat (56,2% front al 53,4% d’Espanya) és a dir, hi ha més dones disponibles per treballar a Catalunya que a la resta de l’Estat, per tant no tenim més dones en la inactivitat.
Les diferències entre les taxes d’atur a nivell català i estatal són poc significatives. Sí que és important veure que la taxa d’atur de les dones catalanes és lleugerament inferior a la masculina, però l’evolució de l’atur en aquests darrers anys ens mostra que la realitat no ha estat que les dones hagin reduït la taxa d’atur, sinó que la dels homes ha empitjorat de manera més accentuada. Per tant, les dades no mostren una millora de la situació laboral de les dones, sinó que la forta destrucció d’ocupació en sectors altament masculinitzats ha fet que l’atur hagi castigat més als homes. Per tant, hi ha menys incidència de l’atur en les dones catalanes, però la diferencia és mínima i no és pas per una millora de la seva situació laboral.
Les dones catalanes tenim una taxa d’ocupació més alta que les dones de la resta de l’Estat, un 43,1% en front al 39,2% espanyol.
Per tant, a Catalunya les dones són més actives, estan més ocupades i pateixen menys l’atur que les dones de la resta del país, però amb una diferència poc significativa. La incidència menor de l’atur en comparació als homes és, només, per la forta expulsió d’homes en el nostre mercat de treball. Cal tenir present que ambdós tenen una taxa d’atur elevadíssima.
LI.- Entre els 20 i els 24 anys, segons la EPA del 4rt trimestre del 2012, a tot l’Estat hi ha un 50,22% de dones aturades, per un 53% d’homes; es pot relacionar aquesta diferència amb la formació més alta que tenen les noies, cosa que les fa trobar més feina?
MP.- La menor taxa d’atur entre les dones a nivell de tot l’Estat pot ser per una major inserció al mercat de treball pels majors nivells d’estudis que tenen les dones joves en comparació als nois joves, o bé perquè hi hagi més dones a la inactivitat perquè es troben estudiant i no cercant feina.
LI.- De quina manera està incidint específicament la crisi econòmica, no solament en la feina sinó en la vida diària de les dones?
MP.- En el període de crisi hem vist com dones majors de 45 anys s’han incorporat al mercat de treball perquè marits i fills estaven a l’atur. Aquestes mestresses de casa s’han incorporat al mercat de treball com a solució a la mala situació familiar. Per altra banda, són les dones les que majoritàriament treballen a jornada parcial, situació que es tradueix en menor salari, menors cotitzacions…
LI.- Per què les dones s’afilien menys que els homes als sindicats? És gairebé un arquetip. Quantes dones estan afiliades a CCOO a Catalunya i en quins sectors són majoritàries?
MP.- L’afiliació als sindicats és el reflex de l’estructura del mercat de treball, per tant, si hi ha menys dones (en nombre) treballant, també n’hi haurà menys d’afiliades.
LI.- Creu que en el moment de canvi de paradigma que està patint la societat a causa de la crisi, els sindicats s’han d’adaptar als nous temps i contribuir a crear més llocs de treball que no pas a salvaguardar els llocs dels què ja tenen una feina fixa?
MP.- La creació d’ocupació no està en mans dels sindicats i vetllem tant pels llocs de treball que ja hi ha com per la defensa dels drets dels col·lectius més vulnerables, tant els que han estat expulsats del mercat de treball com els que pateixen les condicions de treball més precàries que avui dia imperen en el nostre mercat de treball.
La inversió pública, les polítiques d’estímul i reactivació econòmica i la recuperació de la confiança de les empreses són les que han de contribuir a la generació d’ocupació.
