No hay traducción disponible
En aquests dies previs al 8 de març, dia de la dona treballadora, des dels diferents
comitès de Vaga de Totes als barris, pobles i viles sortirem al carrer, per parlar amb
les dones, lesbianes i trans que ens trobem als mercats, amb les que estan assegudes
als bancs de les places vigilant les criatures, amb les que surten de l’institut, i les que
es troben a les aules de les universitats .Amb les que treballen a les botigues de roba,
amb les caixeres dels supermercats, les que viatgen amb transport públic, amb les
aturades, les jubilades, les immigrades…. Parlarem amb totes.
Per escoltar-les, recolzar-les i convidar-les a caminar amb nosaltres cap
a la VAGA DE TOTES.
Per poder cridar plegades que ja n’hi ha prou d’explotar-nos, ja n’hi ha prou de que
s’apropiïn altres del nostres treballs i de que juguin amb els nostres cossos com si és
tractés d’un objecte. No volem ser còmplices d’aquest mon violent, desigual i
profundament injust. I som conscients que és gràcies al nostre treball invisible, el
treball que realitzem calladament dins les nostres cases que dia rere dia, es posa en
marxa la maquinaria infernal de l’explotació.
Hi haurà un dia que direm prou, que no ens quedarem de braços plegats veient com
cada dia es més difícil poder subsistir i que la vida es retira per poder engrandir el
benefici del capital.
L’aigua, l’energia, els transports, l’habitatge no poden ser objecte d’especulació, sinó
drets. De la mateixa manera que no permetrem que la sanitat i l’ educació es
privatitzin i entrin en lògiques mercantils.
Ja és l’hora de repartir la riquesa i que la vida estigui en el centre de
l’economia.
Hi haurà un dia que direm prou, prou de morir en mans d’homes, de ser assetjades en
espais públics, de ser les víctimes dels canons estètics. Els nostres cossos són
propietat nostre i no permetrem cap ingerència externa. Es el nostre dret, com també
ho és el de les nostres companyes més joves poder avortar si així ho decideixen.
Plantarem cara a la dreta ultra catòlica que ens infravalora i infantilitza. Plantarem cara
a tots aquells que ens agredeixen, plantarem cara a tots aquells que tracten el nostre
cos com una mercaderia. I això ho farem teixint llaços solidaris entre nosaltres,
organitzant-nos i actuant.
No volem el paper secundari que aquest mon d’ homes ens ha deixat, aquest cop
serem les protagonistes del canvi junt amb totes aquelles persones que ens hi
vulguin acompanyar. Perquè necessitem una vaga ja!
Una vaga general indefinida! Vaga de consum! Vaga de cures! Una vaga social! Una vaga de totes!
Manifest vaga de Totes 6 i 7 març 2015
19 de maig vaga de totes!!!
vagadetotes.wordpress.com
En aquests dies previs al 8 de març, dia de la dona treballadora, des dels diferents
comitès de Vaga de Totes als barris, pobles i viles sortirem al carrer, per parlar amb
les dones, lesbianes i trans que ens trobem als mercats, amb les que estan assegudes
als bancs de les places vigilant les criatures, amb les que surten de l’institut, i les que
es troben a les aules de les universitats .Amb les que treballen a les botigues de roba,
amb les caixeres dels supermercats, les que viatgen amb transport públic, amb les
aturades, les jubilades, les immigrades…. Parlarem amb totes.
Per escoltar-les, recolzar-les i convidar-les a caminar amb nosaltres cap
a la VAGA DE TOTES.
Per poder cridar plegades que ja n’hi ha prou d’explotar-nos, ja n’hi ha prou de que
s’apropiïn altres del nostres treballs i de que juguin amb els nostres cossos com si és
tractés d’un objecte. No volem ser còmplices d’aquest mon violent, desigual i
profundament injust. I som conscients que és gràcies al nostre treball invisible, el
treball que realitzem calladament dins les nostres cases que dia rere dia, es posa en
marxa la maquinaria infernal de l’explotació.
Hi haurà un dia que direm prou, que no ens quedarem de braços plegats veient com
cada dia es més difícil poder subsistir i que la vida es retira per poder engrandir el
benefici del capital.
L’aigua, l’energia, els transports, l’habitatge no poden ser objecte d’especulació, sinó
drets. De la mateixa manera que no permetrem que la sanitat i l’ educació es
privatitzin i entrin en lògiques mercantils.
Ja és l’hora de repartir la riquesa i que la vida estigui en el centre de
l’economia.
Hi haurà un dia que direm prou, prou de morir en mans d’homes, de ser assetjades en
espais públics, de ser les víctimes dels canons estètics. Els nostres cossos són
propietat nostre i no permetrem cap ingerència externa. Es el nostre dret, com també
ho és el de les nostres companyes més joves poder avortar si així ho decideixen.
Plantarem cara a la dreta ultra catòlica que ens infravalora i infantilitza. Plantarem cara
a tots aquells que ens agredeixen, plantarem cara a tots aquells que tracten el nostre
cos com una mercaderia. I això ho farem teixint llaços solidaris entre nosaltres,
organitzant-nos i actuant.
No volem el paper secundari que aquest mon d’ homes ens ha deixat, aquest cop
serem les protagonistes del canvi junt amb totes aquelles persones que ens hi
vulguin acompanyar. Perquè necessitem una vaga ja!
Una vaga general indefinida! Vaga de consum! Vaga de cures! Una vaga social! Una vaga de totes!
