Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi global, el sistema patriarcal – capitalista, a través de les seves polítiques econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades… alhora que repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la immobilitat, al voluntariat… La crisi, creada pels mateixos que retallen els nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la violència masclista? .Retallades que afecten al sosteniment de serveis indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència; el tancament de cases d’acollida, d’assessories jurídiques, de recursos de prevenció… malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt greu que en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica continua rebent milers de milions d’euros? ¨. Per què no es retallen els diners que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa l’església catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra llibertat de decidir.
Nosaltres continuarem treballant pels nostres drets sexual i reproductius. Volem fora dels nostres ovaris l’església, l’estat, els jutges, els metges… i qualsevol intermediari. Nosaltres decidim com volem viure les nostres identitats sexuals, els nostres plaers i desitjos, la nostra maternitat.
Denunciem, també, la medicalització a la que ens volen continuar sotmeses, sota una comunitat científica androcèntrica que ens obvia i cosifica quan li convé pels seus interessos.
El meu cos és meu, jo decideixo!
Avortament lliure i gratuït
Església i PP, parella de fet
Feministes per un estat laic. Contra la jerarquia catòlica patriarcal, totalitària i misògina. Contra l’adoctrinament de qualsevol fonamentalisme religiós.
Aquest 8 de març, sortirem al carrer com sortim moltes altres vegades, i omplirem els carrers de les ciutats amb la força de totes les dones.
Cridarem ben alt que la marea lila avança i continuarà avançant amb més força.
Juntes podem
Insubmissió a la política econòmica del patriarcat.
Ca La Dona
