No hay traducción disponible
OPINIÓ
Gemma Lienas, flamant premi Sant Joan-BBVA de novel·la per la seva obra “El fil invisible” (Ed. 62), va venir dijous passat a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí a presentar el seu llibre.
Llibre que promet ser molt interessant: es centra en una guionista, la Júlia, que a part de qüestionar-se el seu matrimoni i la maternitat, s’interessa professionalment per una científica ignorada, Rosalind Franklin, d’un paper fonamental en el descobriment de la doble hèlix de l’ADN.
Però, a part de la presentació, la Gemma, convidada per Margi Gual, la regidora d’Igualtat (que va ser també la presentadora d'”El fil invisible”, amb un qüestionari àgil i molt ben preparat), va fer primer una xerrada molt interessant sobre Estereotips de gènere en la literatura. Tindrà una segona part el proper 20 d’octubre, dins del programa “Llegir i escriure amb ulls de dona”. Hi acudirem en pes les companyes del Racó de Dones Escriptores, que enguany encetem el segon curs des que vam començar a reunir-nos, i que ho celebrarem tot publicant un recull de 19 contes elaborats per cadascuna de nosaltres, amb pròleg de Margi Gual i també de Gemma Lienas.
Gemma Lienas i Margi Gual, presentació d'”El fil invisible” a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.
El Racó de Dones Escriptores, del qual ja us he parlat alguna vegada, va sorgir després que jo mateixa vaig realitzar alguns tallers d’Iniciació a la Narrativa que l’anterior regidora, Elena Embuena, va sol·licitar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, amb motiu del Premi Delta de Narrativa per a Dones. Així vaig conèixer un esplet de dones autores, ara ja col·legues i amigues, amb les quals vam voler mantenir el contacte personal i literari. I va néixer el Racó! L’any passat, l’escriptora i llibretera Silvana Vogt (autora de “La mecànica de l’aigua”, Ed. 1984) va impartir un taller d’escriptura i també ens va encoratjar a publicar un recull. I, quan ja ho teníem tot dat i beneït, Margi Gual ens va preguntar si ja havíem comptat amb les ulleres lila, amb la perspectiva de gènere.
Alguns moments de les signatures: Gemma Lienas i Maria Rosa Nogué, autora d’aquest article.
Gemma Lienas i Marisol Matesanz, del Racó de Dones Escriptores
Devíem fer una cara tan expressiva que ens va proposar de fer venir la Gemma Lienas perquè ens en fes un curset! Del primer tast, algunes coses ben remarcables:
Primer. Gemma Lienas, autora de més de 80 llibres entre juvenils, d’assaig i d’adults, va usar l’expressió “Ulleres lila”, en el “Diari lila de la Carlota”, per referir-se a la nostra mirada. Tot lliga, doncs, amb la capçalera de La Independent…
Segon. Els estereotips de gènere omplen la literatura universal, on la dona sovint té un paper rellevant com a personatge extrem (àngel o bruixa, verge i màrtir o femme fatale i vídua negra) mentre que, a la vida real, aquest protagonisme li és negat, condemnada a tancar-se a casa amb els fills mentre els homes es reparteixen els càrrecs.
Tercer. Les dones autores sovint s’han hagut d’amagar sota pseudònims masculins per poder ser tingudes en compte: de George Sand o Víctor Català a Fred Vargas, J.K. Rowling o R.M. Palacios, l’autora de Wonder (les inicials amaguen la condició femenina).
Quart. Ser dona i autora no assegura una literatura sense estereotips de gènere. Així doncs, hi ha algun test de “mirada lila” que ens pot deixar tranquil·les: cal que en una novel·la surtin, almenys, dos personatges femenins, dels quals s’esmenti el nom, i que en algun moment parlin d’alguna cosa que no siguin els homes.
Esperem amb candeletes la segona part del curs de la Gemma Lienas, una autora infatigable, divertida, culta, informada i amb les ulleres lila incorporades a l’ànima.
Algunes companyes del Racó de Dones Escriptores: d’esquerra a dreta, Elvira Toro, Concepción Mostazo, Olga Ghiorzi, Llum Torrens i Anna López Artiaga.
(*) Maria Rosa Nogué és escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
