La Manifestació del moviment solidari mundial contra l’explotació i l’opressió té la cita enguany al FSM 2011 a Dakar, Senegal
La informació del FSM. Informació amb visió de gènere. AMARC i La Independent
Unes 60.000 persones de 123 paisos (entre les quals més de 130 comptabilitzades vingudes de Catalunya) estan participant des del diumenge 6 de gener i fins el divendres 11 al Forum Social Mundial que per segona vegada se celebra a l’Àfrica. De fet, la tercera si comptem l’any que es va fer a Bamako quan el FSM es va repartir entre una ciutat africana, una altra de llatinoamerica i un altra asiàtica.
El nombre de periodistes amb inscripció realitzada el primer dia era de 340, entre elles i ells dues de La Independent, que com ja varem fer a través de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere el FSM 2007 a Nairobi i el 2009 a Belem do Parà cobrim la informaciò d’aquelles activitas i tallers més relacionades amb les qüestions de gènere.
La informació interna sobre el Forum l’està fent un equip de periodistes de tota l’Àfrica que elaboren La Flamme d’Afrique, el diari en paper -que s’esgota de seguida-, i mantenen durant tot el dia la información actualitzada a http://flamme.panos-ao.org/ : “EL FSM és una oportunitat per a l’Àfrica. Dakar té l’ambició de fer-ho millor que Nairobi i Bamako”.
AMARC, l’associació de radios comunitarias es des de sempre molt activa als FSM i té una organització de dones d’aquesta associació. Entre els seus objectius hi ha el de donar veu a les dones de les comunitats i formar-les per ser gestores dels seus propis mitjans de comunicación. Les companyes d’AMARC han fet diversos tallers sobre Dones i Medias en aquest Forum i cobreixen com La independent diverses activitats.
L’equip de periodistes de La Flamme d’Afrique ha valorat igual que La Independent que enguany la participació de les dones és extraordinària, així com el nombre d’activitats que han incorporat la visió de gènere en els seus continguts, des de la sobirania alimentaria, el moviments anti-violència i per la pau, els tallers per la condonnació del deute, el dret a la ciutat per a tots i totes, viure millor en el món rural…
Destaca moltíssim dins de l’espai del Fòrum “Le Village des FEMMES”, un gran carpa vermella on cada dia s’hi troben organitzacions de Dones d’Afrìca i d’arreu del Món per debatre sobre la participació política, la igualtat i l’equitat, la pau i la no violencia, la ciencia, etc. I per organitzar esdeveniments com ara la Marxa Mundial de les Dones, l’Assemblea Mundial de les Dones, o consensuar manifestos i declaracions.
Al voltant molts estands d’organitzacions de dones, de comunitats, de drets dels pobles i també es clar! D’oferiment dels seus productes alimentaris en el marc d’un comerç just, de vestuari multicolor i d’ornamentació étnica i moderna.
El pre-Fòrum 2011
La semana anterior a l’illa de Gorée (coneguda per ser el centre de trafic de l’esclavatge) s’hi va celebrar un Forum sobre les Migracions, del qual va sortir l’adopció de la Carta de la Migració (“Carta del Migrant” redactada a Marsella el 2006) on s’obra la possibilitat d’un món sense murs, és a dir de la lliure circulació de les persones:”Pour un monde sans Frontieres”
També s’ha realitzat la segona edició del Fòrum Mundial Ciència i Democràcia, que s’ha basat en l’educació científica, aconseguir l’educació universal i continuar progressant en l’estructuració de xarxes: “ En la utilització de les noves eines tecnològiques, retrobarem l’experiència política de l’altre (i l’altra), i reciprocament.”.
Un altre acció important és el Campament de la Joventut que es a tocar de la Universitat de Dakar, on se celebra el FSM. . Molt de l’alumnat de la Universitat no era coneixedor de la celebració del FSM , però com que continúen h
avent-hi classes a les facultats la munió de gent jove circulant i interactuant és inmensa.El campament de joves organitza activitats paral·leles i activitats dins el FSM, on també hi han tingut lloc la incorporació de la visió de gènere. L’associació Àfriques Creatives ha fet una acció per tractar el gènere des del punt de vista dels joves dinamitzant un taller de joves de tot el món. O com algunes conferències on s’ha tractat especificament la violencia contra les noies.
L’equip del voluntariat és un dels aspectes més agraïts del FSM ja que són per tot arreu ben visibles amb la seva semarreta groga i el logo del FSM. Sempre disposats i amb l’amabilitat que caracteritza els pobles del Senegal encara que sovint els primers dies no han pogut suplir la manca d’organització pel que fa a la distribució de les activitats en les aules corresponents, que ha estat molt caòtica.
Inauguració del Fòrum: En marxa vers un altre mon. Les dones l’encapçalen**.
La inauguració del FSM 2011 no podía ser d’altra manera que amb un gran marxa, més de 40.000 persones caminant, cridant consignes, ballant al so de músiques africanes i exhibint nombroses pancartes amb els lemes i objectius de les seves organitzacions. Presencia doncs de reivindicacions polítiques de la gent “sense veu”, oprimida i de les defensores i defensors dels Drets Humans juntament amb manifestacions festives que caminaren des de l’obelisc que commemora la independencia fins a la Universitat de Dakar.
Si be a l’inici al capdavant de la Marxa hi havia un grup de savis ancians, les dones de la Medina i d’altres barris que tant han col·laborat en el desenvolupament del Forum de Dakar, i que havien quedat endarrerides per la incoporació dels savis i altres organitzacions, varen fer un gest d’autoritat i un bon grup va encapçalar definitivament la marxa.
Majoria d’organitzacions de dones vingudes de Dakar, de la resta de Senegal i la Casamance, d’arreu d’África, moltes del Magreb, de Marroc i d’Algeria, dones saharauis per l’alliberament del seu país i refugiades mauritanes. També dones d’Asia, d’Europa i d’Amèrica Llatina sobretot. També d’EEUU i del Canadà. Dones del món.
Si be la presencia majoritaria de les dones a la marxa és indiscutible, aquesta vegada eren ben visibles pel nombre i per la vistositat dels vestits multiculors i elegants de les dones del Senegal i d’altres paisos centre i sudafricans així com les seves potents veus:
Quan les dones serem propietaries de la terra? Per a una societat en la igualtat cal fer el repartiment de tots els recursos. La dona a la majoria de l’Àfrica és només la cuidadora de la terra, no la propietària.
Contra la pobresa i la Fam! Pels drets dels i de les més pobres per a una vida millor
Per l’educació! L’analfabetisme, el desconeixement dels seus drets, la por a la reivindicació, els procesos judicials i el seu cost econòmic són un greu hándicap. Les tradicions patriarcals que pesen tant en tot el món són molt fortes en aquests aspectes en la “cultura tradicional” i masclista de tants indrets de l’Àfrica.
Pels serveis d’ensenyament i salut i dignitat dels barris I contra l’especulació urbanística: “Droit a rester au Village, a ne pas exoder”, “Droit a des repos en cas de maladie”
La pancarta “Les Femmes espoir de l’Afrique” arriba a l’entrada principal de la Universitat de Dakar que dona jus davant “ la corniche” (el passeig arran de mar que ressegueix tot l’oest de Dakar) i començen els parlaments, i la música i la dansa vinguda del Brasil i és clar l’autòctona del Senegal.
Entre els discursos més anunciats el d’Evo Morales a la inauguració i el de Lula l’endemà. També força anunciada la visita de la secretaria general del partit socialista francés Martine Aubry.
Morales no va sorprendre a ningú parlant dels merits de les nacionalitzacions i les critiques al neocapitalisme, neoimperialisme i neoliberalisme.
Fou seguida amb molta atenció, davant la Tribuna principal, la intervencio d un representant d’Egipte que transmeté la voluntat popular de la seva gent així com de la de Tunisia.
També s’escoltaren les declaracions del coordinador del Forum social Africà, Sokhana Khadydiatou SAKHO, que opina que la participación mundial de les potències emergents del Sud han modificat at l equilibri del mon i trencat l’hegemonia de les grans potències occidentals i pensa que: “Front a una globalització Neoliberal forta, que ha fet fallida, al costat hi ha una globalització ciutadana i solidaria amb valors.”
Lula es preguntava, ja l’endemà: “Per què no els països africans? Perquè no poden realizar com el Brasil el seu desenvolupament integrant la dimensió social i en un desenvolupament de tipus sostenible?”.
*Propera crónica: Primera Jornada del FSM. “Le Village des FEMMES” i les dones per la sobirania alimentaria.
**La Independent us oferirà en breu una gal·leria de fotografíes d’aquesta marxa amb especial atenció a les organitzacions de dones.
