No hay traducción disponible
OPINIÓ
El pròxim 25 de gener es presentarà el Primer informe* de seguiment de les conferencies ministerials de la Fundació Dones Euromediterrànies.El respecte pels drets de les dones i la promoció de la igualtat de gènere són dues de les claus essencials per construir la societat de demà, una societat de pau social i progrés econòmic.
Els Ministres i representants dels 43 estats membres de la Unió per la Mediterrània (UpM) han adoptat compromisos específics per convertir aquest principi en una realitat, mitjançant tres conferències Ministerials sobre l’Enfortiment del Paper de les Dones en la Societat: Istanbul 2006, Marràqueix 2009, i París 2013.
Aquestes declaracions expressen una visió actual i contundent dels drets de les dones, acompanyada de compromisos concrets amb l’objectiu d’augmentar el paper de les dones en l’espai públic, reconstruir una economia que proporcioni a les dones les mateixes oportunitats que als homes, combatre totes les formes de violència contra les dones, i canviar la manera de retratar-les a la societat a través de l’educació. Per primera vegada, en el marc de l’UpM, aquests compromisos estaran subjectes a un seguiment periòdic amb la participació d’actors de la societat civil.
Han tingut aquestes declaracions de principis i compromisos un impacte real en la vida diària de les dones?
La Fundació de Dones Euromediterrànies (EMWF), sigles en anglès, té la intenció de contribuir a la reflexió en aquest primer informe qualitatiu, basat en estudis de casos específics per països, i que inclou un sumari que identifica els obstacles de l’emancipació de les dones i proposa palanques de canvi.
S’han seleccionat dotze països dels 43 que formen l’espai euromediterrani: Algèria, Egipte, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Jordània, Líban, Marroc, Portugal, Tunísia i Turquia. Cinc pertanyen al nord, i set al sud i a l’est.
El desembre de 2014, a Barcelona, va tenir lloc un seminari per decidir la metodologia i les qüestions que es tractarien. D’aquesta manera, es va suggerir donar la paraula a les generacions joves per conèixer els seus punts de vista sobre les discriminacions basades en el gènere. Els experts, homes i dones, han treballat conjuntament amb joves estudiants de doctorat i investigadors.
En el desenvolupament d’aquest estudi varem acordar que cada país podria tractar només una qüestió de les tres que es van identificar: la participació en la vida econòmica, la participació en la vida política i la violència contra les dones, però proporcionant alguns elements d’anàlisi en altres camps de treball.
Aquesta anàlisi de la situació que presentem és més qualitativa que no pas exhaustiva. Ressalta les dificultats que troben les dones per participar plenament a la vida política i econòmica.
La crisi econòmica i les mesures d’austeritat han tingut un impacte negatiu en la situació de les dones; aquestes dificultats han anat de la mà de les tensions relacionades amb l’auge dels fonamentalismes religiosos. Per aquesta raó, experts de set països han estudiat la situació de les dones en la vida econòmica: Algèria, Egipte, Grècia, Espanya, França, Líban i Turquia.
Els experts d’Itàlia, Tunísia, Portugal i Jordània s’han centrat en l’emergència de les dones en la vida política.
Un seminari internacional contra la violència basada en el gènere, organitzat per la Federació de la Lliga Democràtica dels Drets de les Dones, es va dur a terme el novembre de 2014 a Marràqueix i, per tant, els experts i expertes marroquines van escollir explorar aquesta qüestió. La dominació masculina implica un comportament masclista en tots els països, i la resposta dels governs és clarament insuficient, en vista de la gravetat del fenomen. Per aquesta raó, hem decidit publicar la declaració d’aquesta trobada perquè en compartim les observacions, així com les recomanacions.
Juntament amb la diversitat geogràfica, els informes presenten una àmplia diversitat de llenguatge i punts de vista, perquè hem permès que els col·laboradors s’expressin amb una llibertat total. Aquest aspecte és un valor afegit d’aquest treball.
El foment d’una igualtat de facto entre dones i homes necessita una resposta estructurada i global perquè la igualtat concerneix tots els aspectes de la vida pública i privada. De manera similar, la construcció de la democràcia i del desenvolupament sostenible no pot ser possible sense la implementació d’una igualtat real entre dones i homes.
La institucionalització de la igualtat de gènere hauria d’esdevenir un objectiu estàndard per als governs: mesures legislatives a tots els camps per assegurar la durabilitat del canvi, mecanismes institucionals sòlids, implantació de la visibilitat de gènere i d’estratègies pressupostàries de gènere, inclusió de les dones a tots els camps de presa de decisions i transversalitat / coordinació entre sectors de l’acció pública. De manera similar, l’existència d’estudis i indicadors fiables i comparables és indispensable per a una presa de decisions eficient, fins i tot a les fases de transició i inestabilitat econòmica, social i política. La implicació acordada de tots els actors de la societat civil també pren una importància considerable: sector privat, mitjans, però per damunt de tot la consulta i el suport de la societat civil independent, en especial les organitzacions de dones que tenen una gran experiència en aquest camp. La creació d'”aliances virtuoses” entre lidereses, ONGs i figures acadèmiques poden ser impulsores del canvi.
El foment d’una igualtat real no serà possible sense tenir en compte la implicació dels diferents grups de dones a la societat per eliminar les desigualtats entre dones. Les polítiques i programes públics de tots els actors han d’incloure les diferents necessitats i vulnerabilitats de les dones d’acord amb la situació personal i el territori on viuen. Les organitzacions femenines han de jugar un paper important en aquest camp.
A tots els països, els estereotips i el marc sociocultural tenen una influència notable en tots els camps, i la implementació d’instruments ha de completar-se amb campanyes de sensibilització per a tots els actors. Els mitjans de comunicació i el sistema educatiu han de jugar un paper clau i poden esdevenir vectors importants per al foment d’una cultura de la igualtat.
El 2017, tant a Europa com als països del sud, l’impuls cap a l’emancipació de les dones com a transformació històrica fonamental està cada cop més ancorat a les realitats diàries. El neoliberalisme, juntament amb els conservadorismes polítics i religiosos i l’auge del populisme, comporten un desafiament especial per a les polítiques progressistes en termes d’igualtat i de drets de les dones. L’acció política, la mobilització estratègica i la solidaritat feminista, també entre les diferents regions i generacions, són respostes contra els atacs als avenços, la llibertat i la integritat física de la dona.
L’interès principal d’una institució regional com la Fundació de Dones Euromediterrànies ( EMWF) radica en una aproximació comparativa, que s’adopta com a eina per a una millor comprensió dels drets de les dones i la igualtat de gènere. Aquest és l’enfocament que ha seguit aquesta publicació pel que fa al seguiment de les conclusions de les Conferències Ministerials.
Aquest treball ha posat sobre la taula els obstacles als quals s’enfronten les dones i ha mostrat que, malgrat l’especificitat de cada país i cada sector, aquests obstacles eviten que les dones exercitin els seus drets com a ciutadanes al mateix nivell que els homes. Aquesta comparació també ha demostrat que hi ha camins i solucions; de fet, en diferents països, ha estat possible eliminar alguns obstacles. Els informes per país representen “casos pràctics” que podrien beneficiar altres països mitjançant l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques. Més enllà de cada país, tota la regió euromediterrània se’n podria beneficiar, si hi ha una voluntat política clara i uns mecanismes pertinents. Encoratjar aquest intercanvi és certament una de les tasques de la jove EMWF, que l’haurà d’implementar juntament amb les institucions associades. Hem de recordar que aquesta regió no es beneficia adequadament de tots els recursos humans que posseeix. En deixar de banda les dones (i per tant la meitat de la població) pateix un dèficit de creixement, de democràcia i de bona governança. També hem de remarcar que no tots aquests informes han estat elaborats per experts internacionals; alguns han estat produïts per investigadores joves o activistes de la causa feminista que estan experimentant de primera mà els problemes de les societats respectives. Algunes d’elles han participat a la implementació del marc de bones pràctiques. Aquesta pràctica és, per si mateixa, una bona pràctica.
La Fundació de Dones Euromediterranies té una plataforma digital trilingüe en anglès, francés i àrab euromedwomen a la que us animem a entrar ja que podeu trovar un centre documental amb més de 650 documents, una secció de bones practiques, el perfil dels actuals 280 membres de la xarxa i amplis recursos.
És especialment important continuar utilitzant els instruments nacionals i internacionals i l’adopció de nous objectius de desenvolupament sostenible per exigir un compromís renovat a tots els països en la qüestió dels drets de les dones i la igualtat real per a la implementació d’un nou model de desenvolupament sostenible i igualitari de les societats.
