No hay traducción disponible
OPINIÓ
Centenars de milers de persones ofegades al mar, fugint dels conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen, palesen el veritable Genocidi Migratori que està convertint la mar mediterrània en un cementiri.
Segons la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que en el decurs d’aquest 2015, més de 30.000 persones poden arribar a perdre la vida per arribar a Europa.
A la causa de l’empobriment que han sofert molts països ubicats a l’orient mitjà i al sud d’Europa, per la usura capitalista d’ espoliar dels seus recursos naturals, cal afegir-hi ara la fugida de les conseqüències d’unes guerres que el mateix poder d’occident ha provocat.
Una crisi planejada per Turquia i Aràbia Saudí
Segons la periodista i analista política amiga Nazanin Amirian, que ha estat a Igualada diverses vegades, la crisi de refugiats i refugiades va ser planejada per Turquia i l’Arabia Saudí. Ens ho explica en un dels seus articles: des de 2011, Turquia, Aràbia Saudí i Qatar, incapaços de derrotar a Baschar Al Assad, ho han intentat tot per tal de convèncer a Barack Obama de la necessitat d’acabar amb el mandatari siri. Per aquesta raó no varen dubtar d’acusar-lo de derrocar l’avió turc el juny de 2012, de fer servir gasos químics a l’agost del 2013 o de ser incapaç de contenir aquest monstre de l’Estat Islàmic creat per la CIA, el Mossad i el MI6, segons l’ex-empleat de NSA Edward Snowden i –segons Hillary Clinton– finançat pels xeics àrabs. Un monstre que, a través del canal qatarí Al Jazzira, mostra al món les impactants imatges de decapitacions, dones violades i esclaves sexuals; així com les de la destrucció de monuments mil·lenaris com ara el Buda afganés i d’altres barbaritats.
Buscar complicitats per intervenir militarment Síria
Tot indica que ambdós països decideixen “inundar” Europa de refugiats i refugiades siris, provocant una commoció social i oferint als seus mandataris –de passada- el pretext perfecte per fer “alguna cosa” pel poble siri. Però quan les fotos dels cossos d’un centenar d’adults siris asfixiats o congelats en camions no fereixen prou sensibilitats, apareix el cos del petit Alan ofegat a una platja turca amb el reclam “ha mort perquè Occident no ha eliminat Assad”. I aixó sí, l’objectiu ja està assolit: A Londres, Berlín i París ja es parla de bombardejar a aquest devastat país: hipòcrites!!!.
El negoci de la venda d’armes sempre al darrera
Fins el juliol del 2015 Alemanya va guanyar uns 7,9 milions d’euros per la venda d’armes als xeics àrabs (un increment del 30 % respecte la mateixa època el 2014). Els mitjans de comunicació censuren –però- les imatges de milers d’infants i adults iemenites assassinats per les bombes d’EUA i Aràbia que, a més, han destruït els dipòsits d’aigua i aliments, centrals elèctriques i hospitals, matant milers de civils de fam, malalties i ferides que no es poden curar. Amaguen que la “Guerra global contra el Terror” que es va iniciar a l’Afganistan (que va continuar al Pakistan, a Irak, a Líbia, a Síria, al Iemen, a Somàlia, a Malí, o a Sudán, per exemple), ha generat desenes de milions de desplaçats.
El tauler de joc de les aliances internacionals
Tot canvia aquest juliol de 2015 després de la signatura de “pau” i l’acord nuclear entre occident i l’ Iran. Es tracta d’un canvi qualitatiu en l’equilibri de forces en una regió que –fins al moment- estava a favor d’Israel, Turquia i Aràbia Saudí. Així, la República Islàmica, a banda de salvar-se d’un atac militar dels EUA, havia aconseguit el compromís d’Obama de no intervenir militarment a Síria. Com a conseqüència, Ankara i Riad estan pressionant a europa perquè posi fi a l’Estat Siri, doncs la situació econòmica d’ambdós països ja no els hi permet de continuar finançant als rebels armats. Però la negativa d’Assad d’acceptar els plans de pau d’Iran i de Rússia ha tancat les vies d’una sortida menys dramàtica a la crisi política.
Declaració d’integritat a canvi de bases militars
Mentrestant, a nosaltres ens han tingut ben distrets mirant-nos el melic. Després d’assolir les conegudes declaracions a favor de la integritat del territori espanyol, en la seva compareixença a la premsa, el Rei Felip VI i Obama han remarcat els “vincles” i la “llarga amistat” que uneix els dos països. Més concretament el president nord-americà ha agraït a Espanya el seu compromís amb la seguretat mundial i la seva col·aboració en aquest àmbit, referint-se a la participació espanyola en la coalició que lluita contra el grup terrorista Estat Islàmic, citant la cessió d’espai en bases militars i al desplegament permanent desplegat recentment per la base de Morón de la Frontera (Sevilla).
La irrupció de refugiats a una Europa fortificada
Aquesta situació tant dramàtica contrasta amb les polítiques migratòries de la Unió Europea que continua veient la immigració irregular com una vulneració de les fronteres europees i no com una crisi humanitària, posant els interessos econòmics per davant de la vida i la dignitat humane. El fet que moltes de les persones que han mort fossin possibles demandants d’asil, deixa en evidència la manca d’implicació de les institucions europees a l’hora d’aplicar polítiques d’asil i refugi amb garanties tal i com estipula la convenció de Ginebra de 1951, de la qual tots els estats membres en són firmants.
Acollir els refugiats i refugiades d’avui com van fer-ho amb els nostres ahir
Amb el drama dels refugiats que recorren Europa fugint dels països en conflicte, la plataforma d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a l’Anoia (UCFR) ha decidit adherir-se a la campanya “ACULL”, promoguda per nombroses entitats ciutadanes i socials tot reclamant accions generalitzades per fer front al nombrós nombre de persones que s’apropen a casa nostra fugint del terror. UCFR – ANOIA lamenta que les polítiques migratòries de l’Estat espanyol i també de la UE estiguin dirigides únicament a controlar la migració i no al que hauria de ser el seu objectiu de protecció i respecte dels drets humans, i denuncien la hipocresia que representa “apiadar-se” dels refugiats mentre s’afavoreixen els conflictes (Espanya, encara avui, és un dels principals exportadors d’armament lleuger i mitjà).
Refugiats,refugiades i migrants amb ciutadania de primera, de segona o sense
Tanmateix les persones i entitats aplegades entorn la UCFR, es mostren preocupades per la distinció que es planteja entre els refugiats i refugiades migrants per motius econòmics, doncs es córrer el perill de crear migrants de primera i de segona classe depenent de la figura legal que se li adjudiqui.
Front els interessos del capital, aflorem els valors humanitaris
Catalunya ha estat tradicionalment terra de pau i acollida, i estic certa que d’alguna manera es donarà resposta a aquesta immensa demanda humana. Cal però que no ens limitem a posar els recursos materials logístics necessaris, sinó que no oblidem que –per damunt de tot- la solidaritat és la tendresa dels pobles.
