“El paper de les dones en la construcció de sabers i resistències”
Aquestes jornades volen ser un espai de trobada i debat entre el moviment indígena i els moviments socials catalans, amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge mutu, l’articulació d’alternatives a l’actual situació de crisi i la globalització de les resistències Nord – Sud.
Es celebraran del 21 al 23 de novembre a Barcelona, amb la participació de 4 líders i lideresses indígenes de Colòmbia. La delegació indígena està formada per: Jesús Javier Chávez, Consejero Mayor del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC); Maria Ovidia Palechor*, lideressa del poble Yanakuna, Marta Tunubalá** i Willinton Guetio, de l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca.
Entre d’altres temàtiques, les jornades inclouen un eix específic sobre “El paper de les dones en la construcció de sabers i resistències”, que consistirà en un intercanvi entre Maria Ovidia Palechor, lideressa del poble Yanakuna i Joana G. Grenzner, en representació de l’Assemblea de Feministes Indignades.
Biografies a continuació
Maria Ovidia Palechor*, poble indígena Yanakuna
“Soy una mujer indígena descendiente del pueblo Yanakuna, pero además mujer indígena perteneciente a varias iniciativas y procesos sociales que impulsan la revitalización del pensamiento de la mujer indígena desde los principios milenarios en Colombia y que cuento con el respaldo de las autoridades mayores de mi Pueblo”.
Lideressa del poble Yanakuna. Ha estat coordinadora regional del procés de dones del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC), membre de l’equip tècnic de la Conselleria de Dona i Família de l’Organización Nacional Indígena de Colombia (ONIC) i part activa del Tribunal de Drets DESC a nivell de Colòmbia.
Ha fet acompanyament a la Xarxa de Dones Indígenes, Camperoles i Afros “Mujeres en Minga” i actualment en el procés d’enfortiment del paper de la dona en els pobles Eperara i Sapidara de la Costa Pacífica i els Pastos, al sud del departament de Nariño.
Ha format part del procés de construcció de polítiques amb enfocament diferencial per a les dones indígenes, dut a terme entre el govern colombià i les organitzacions indígenes.
Va participar en l’equip tècnic i polític de l’Auto 004 de la Cort Constitucional de Colòmbia en el cas del Poble Yanakuna.
És membre de la Taula de Seguiment Nacinoal de les ordres judicidals 092, 251 i 237, emeses de la Cort Constitucional sobre dones, infància i joventut indígena.
Pertany al Movimiento Social de Mujeres contra la Guerra y por la Paz, en el marc del qual s’integra a l’equip de suport polític i al de metodologies.
En l’actual procés de negociació entre el govern nacional i el CRIC, és delegada de la Taula de Drets de Vida i Drets Humans.
A nivell acadèmic, és llicenciada en Psicologia social amb èmfasi comunitari per la UNAM i màster en Desenvolupament amb identitat per al bon viure comunitari per la Universitat Indígena Intercultural (UAIN).
Marta Cecilia Tunubalá**, poble indígena Misak
“Ingresé en el 2002 a la guardia indígena; mi mama también era líder en la vereda y ella siempre me llevaba a las reuniones y bueno así entendía un poquito y cuando yo no entendía algo ella me lo explicaba y al ver que yo era muy cumplida con los compromisos de la guardia me llevaron a los talleres zonales. También participé talleres de derechos humanos, y estudiaba a la vez…”
Arriba al procés polític organitzatiu de l’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN) l’any 2002 com a observadora de la JAC i de la Guàrdia Indígena del Resguard de Canoas i l’any 2004 assumeix la Secretaria de la Guàrdia Zonal. Actualment és membre de la Guàrdia Indígena, coordinadora de projecte i membre de l’Equip de Pau de l’ACIN, “delegada des de les dones, mare de dos fills, esposa i companya de la lluita per la defensa de la vida i el territori del poble Nasa”.
