Irlanda és, després Malta (on avortar està prohibit ), el país més restrictiu de la Unió Europea. Només permet interrompre l’embaràs si la vida de la dona corre “greu i substancial risc”. A més a més aquest grau de perill és decisió del metge o de la metgesa.
Portaveus de l’Hospital Universitari de Galway, on va morir Savita Halappanavar el 28 d’octubre passat, van manifestar que no li van practicar l’avortament “Perquè, per desgràcia, Irlanda és un país catòlic i la llei ho prohibeix”.
Savita Halappanavar, era una dona dentista índia de 31 anys embarassada de 17 setmanes, que estava molt malalta i amb un fetus que no podia sobreviure. Els metges van esperar fins que el fetus va deixar de bategar, quatre dies després del diagnòstic, i la dona va morir de septicèmia.
Savita Halappanavar, segons el seu marit, va expressar reiteradament a l’equip mèdic que ella no era catòlica, sinó hindú i no entenia per què li imposaven aquesta llei.
L’avortament continua sent un tema tabú en la catòlica Irlanda. La redacció de la llei intenta evitar que pugui ser titllada de no complir amb la Convenció Europea de Drets Humans. Però, la realitat és que una dona ha mort contra els Drets de les Dones.
