Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Perú i República Dominicana
Durant les campanyes electorals, les i els candidats no presenten propostes sobre els drets de les dones, fet que complica que les iniciatives a favor de la igualtat formin part de les agendes dels governs electes, segons revela un estudi d’ONU-Dones i l’Instituto para la Democrácia y la Asistencia Electoral (IDEA Internacional).
En la investigació “Ojos que (todavia) no ven. Nuevo informe de ocho paises: género, campañas electorales y medios en América Latina “, s’exposa que en els mitjans predominen les denúncies, acusacions, enquestes i opinions respecte d’altres candidatures, en comptes de les propostes de govern de les i els candidats.
A través d’un monitoratge de la cobertura periodística de les campanyes electorals en vuit països: Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Perú i República Dominicana, s’indica que els temes relacionats amb les propostes de govern i la igualtat de gènere pràcticament no existeixen.
En teoria, diu l’informe, una campanya electoral hauria de servir perquè les i els candidats col·loquin en l’agenda pública aquells temes que es consideren més rellevants per al disseny de polítiques públiques de cara a un nou govern, i per generar un debat entorn a aquestes propostes.
No obstant això, el monitoratge de les campanyes electorals de 2012 d’aquests vuit països en els mitjans indica que hi va haver més informació d’incidents de campanya com ara denúncies, acusacions o resultats d’enquestes i molt poca informació sobre el posicionament o opinió de les i els abanderats sobre polítiques públiques específiques.
A més hi va haver escassa informació sobre propostes de gènere. A República Dominicana, Bolívia, Colòmbia i Perú aquestes iniciatives no van representar ni l’1 per cent del total d’informació, i a Guatemala, Argentina i Costa Rica no va representar ni el 2 per cent.
L’informe assenyala que l’única excepció va ser el cas de Xilè, on el percentatge de tractament de temes de gènere va ser de 5.1 per cent, és a dir, en set de vuit països pràcticament no van tenir presència molts dels assumptes que afecten a diverses necessitats i interessos de les dones, que són la meitat de la població.
L’informe sosté que durant un procés electoral els mitjans són importants perquè a través d’ells, les i els polítics intenten fer arribar les seves propostes a l’electorat, dirigeixen l’atenció pública cap a determinats successos o temes, i seleccionen els personatges “rellevants” que protagonitzen les notícies.
Però -Dones i IDEA -ONU- Internaciona-, adverteixen que quan els mitjans de comunicació seleccionen enfocaments per presentar a les audiències, els temes i esdeveniments poden reproduir visions discriminatòries o poden ser agents de canvi impulsant mirades més inclusives de la diversitat.
El monitoratge revela que quan les i els candidats parlen dels temes d’igualtat de gènere es cenyeixen a parlar dels drets sexuals i reproductius, i en menor mesura fan referència a la participació política femenina, als drets econòmics, socials i culturals ia la violència contra les dones.
Una altra dada que llança l’informe és que en sis dels vuit països monitoritzats hi va haver escassa cobertura a les candidates, per exemple a Argentina les dones van ser el 50 per cent de candidates a senadores, però els mitjans només van cobrir al 7.4 per cent d’elles.
És a dir, encara que a Amèrica Llatina cada vegada hi ha més dones que es llancen a l’arena política per competir per càrrecs d’elecció popular i fins i tot Xile, Argentina, Costa Rica i Brasil on varen triar a una presidenta, encara hi ha desavantatges per a les dones com és l’escassa cobertura que els brinden els mitjans informatius.
