Emocionant acte d’homenatge al cementiri de València
{youtube width=”200″ height=”160″}GsFfNnUArFY{/youtube}
La Casa de la Dona de València ha retut homenatge a una de les veus oblidades de la República: Lucía Sánchez Saornil. Tambors, flors i músiques per al record al Cementiri General amb motiu de l’aniversari de la seva mort en aquesta ciutat.
Va ser escriptora, poeta i política destacada, tot i que el seu nom no apareix ni als llibres de literatura ni a les antologies poètiques ni als manuals d’història. Només algunes estudioses del feminisme i el moviment anarquista han intentat rescatar la seva figura d’un retir voluntari del qual no va sortir.
Juntament amb Mercedes Comaposada i Amparo Poch, Lucía Sánchez Saornil va fundar, el 1936, una secció femenina de la CNT coneguda com “Mujeres Libres”. Però, tot i que aquesta secció va comptar amb més vint mil afiliades, no van poder fer altra cosa que editar una revista amb el mateix nom, de la qual Sánchez Saornil va ser directora i redactora. Els mateixos anarquistes van desplaçar aquesta organització de qualsevol acció llibertària dins el moviment i només les li van permetre dedicar-se a tasques d’intendència.
Aquesta defensora dels drets de les dones, lluitadora, militant, sempre a l’avantguarda literària i política durant les dècades de 1920 i 1930, va morir oblidada el 2 de juny del 1970. El programa Desconocidas & Fascinantes d’InOutRadio li va dedicar al seu dia un espai de títol “Luchadora y perdedora, Lucía Sánchez Saornil“.
