Haití és un lloc extremadament perillós per a dones i nenes diu l’advocada Giulia Tamayo a Madrid
Inici de la Campanya Catalunya – Haití: Les ONG catalanes recriminen a governs i societat que s’han oblidat d’aquest país
Amnistia Internacional ens recorda que a un any del terratrèmol i les rèpliques, que van causar 230.000 morts, avui més d’un milió de persones continua vivint en condicions inhumanes a Port-au-Prince i al sud del país.
Les dones i nenes que viuen en els campaments improvisats corren un risc molt gran de patir violència sexual. Els violadors són majoritàriament homes armats que actuen durant la nit. En els primers 150 dies després del terratrèmol, es van denunciar més de 250 casos de violació.
Un any després, segueixen arribant cada dia supervivents de violació a un grup local de suport a dones. Per posar fi a la violència sexual, el govern entrant ha de garantir que la protecció de les dones i nenes en els campaments sigui una prioritat. La violència sexual era un fenomen generalitzat a Haití abans de gener de 2010, però s’ha vist brutalment incrementat per les condicions després del terratrèmol que fan que la denuncia a les autoritats i rebre assistència sigui encara més difícil.
L’agència AMECOpress recull les paraules de l’advocada Giulia Tamayo, responsable d’Investigació i Política a la secció espanyola d’Amnistia Internacional, durant la conferència: Haití Història, Hipocresia, Horitzó celebrada aquest 12 de gener al Cercle de Belles Arts de Madrid: “Moltes de les líders del moviment feminista van morir durant la tragèdia, éssent una de les pèrdues més grans que ha pogut patir aquest país i també van perdre les seves infraestructures que ja eren precàries, no obstant això, moltes dones d’aquestes organitzacions van passar als campaments -fets amb llençols i joncs- on es concentrava la gent i on molts recomanaven no anar, ja que les condicions d’inseguretat eren extremes. Va ser a través dels ulls i orelles de les representants d’aquestes organitzacions feministes que vam poder arribar a conèixer els testimonis i actualitzar les condicions de desemparament que preexistien i que no van fer més que agreujar després del terratrèmol, el que converteix a Haití en un lloc extremadament perillós per a dones i nenes “.
En els campaments no hi ha bombetes, relatà la representant d’Amnistia Internacional. Això vol dir que perquè les dones i nenes puguin accedir a una latrina han de caminar en completa foscor i soledat. També són les dones qui surten a la cerca d’aliments, deixant a les nenes i nens sols durant hores en els campaments, la qual cosa converteix el terreny en escenari propici perquè persones sense escrúpols i bandes abusin de les menors.
Va destacar que enmig d’aquesta situació de caos no es presta l’atenció adequada en matèria de salut a les habitants d’Haití: “No tenen mitjans per accedir a un paquet mínim d’atenció en salut com pot ser la píndola del dia següent, nou mesos després del terratrèmol es va incrementar el nombre de parts i embarassos no desitjats en el lloc la qual cosa corrobora les denúncies fetes en matèria de violacions. Les dones i les nenes no han estat desplaçades només pel terratrèmol, sinó que també ho són per la violència sexual, han de fugir, han de gestionar la seva autoprotecció ja que no només es troben desprotegides, sinó vulnerables a ser infectades amb VIH ” . “Tot i així, les dones haitianes poden ser considerades heroïnes enmig d’aquest clima de violència que els afecta directament, ja que elles són els que han pres les regnes, les que s’han fet responsables de l’organització de les comunitats després de la tragèdia. Són les dones, el braç fort d’Haití i les que reben menys atenció”.
Campanya “Haití: un terratrèmol que dura segles. Campanya Catalunya per Haití”
Acció contra la Fam, Ajuda en Acció, Assemblea de Cooperació per la Pau, Creu Roja Catalunya, Farmamundi, Intermón Oxfam, Mans Unides, Observatori del Deute en la Globalització, Save the Children i UNICEF, totes elles ONG de la FCONGD han presentat una campanya de Solidaritat amb aquest país, i han denunciat la passivitat i indiferència davant del seu dolor dels governs, que en moltes ocasions han incomplert les promeses d’ajuda fetes anteriorment. La Comissió Interina de Reconstrucció d’Haití (CIRH) està composta per aquells donants que superen els 100 milions de dòlars de donació, principalment els Estats Units, alguns països de la Unió Europea com Espanya o França, Brasil, Veneçuela, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.
El Palau Robert de Barcelona acollirà del 18 de gener al 13 de febrer diverses activitats: una exposició de fotografies i vídeos de les ONG que hi han estat treballant en l’emergència, varies taules rodones, teatre, etc. Hi haurà una xarxa gegant perquè la ciutadania hi dipositi el seu suport als haitians i les haitianes a través dels seus escrits solidaris.
Haití era, i és, el país més empobrit de l’hemisferi nord, amb el 78% de la població vivint amb menys de 2 dòlars al dia i prop del 54% vivint amb menys d’1 dolar. Abans del terratrèmol un 70% de la població tenia llocs de treball inestables en l’economia informal. Un informe del Ministeri de Salut Pública i Població haitià del passat 17 de desembre donava ja la xifra de 2.500 persones mortes i desenes de milers d’ hospitalitzades per l’epidèmia de còlera, les persones afectades eren més d’115.000. L’epidèmia està estesa a tot el país, inclosa la capital.
