Aconseguir que més dones s’integrin com a treballadores en igualtat de condicions en empreses del sector del metall, és un dels objectius principals del projecte MetallVallès.
La Diputació de Barcelona fa quatre anys que impulsa aquest projecte dins el programa de “Ocupació a la Indústria local” (OIL), per a impulsar la formació i una major integració de treballadores i treballadors en el sector del metall.
MetallVallès és una de les iniciatives co-finançades per la Diputació, i durant les tres edicions realitzades col·labora amb empreses del sector amb perspectiva de creixement i generadores d’ocupació de qualitat”.
Aquest projecte es du a terme des de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell (Vapor Llonch), juntament amb els consistoris de Barberà del Vallès, Castellar del Vallès i Ripollet, i compta amb el suport de 14 municipis i entitats que conformen l’Estratègia Territorial de la Conca del Ripoll i de la Riera de Caldes, ASCAMM, Centre Metal·lúrgic, Eurecat, Federació empresarial del metall i PIMEC:
En el total a MetallVallès hi han participat 754 persones, de les quals 210 són dones. A la primera edició, de 338 persones, 81 eren dones i en la segona 49, de 250 participants. En aquesta tercera, que acabarà al març del 2020, el nombre de dones participants ha augmentat coniderablement: de 201 persones 80 són dones, i totes han realitzat un curs de formació teoric-pràctic especialment dirigit a elles.
El metall, un sector molt masculinitzat
En aquesta darrera edició s’ha continuat impulsant la competitivitat del sector del metall al territori, però s’ha afavorit especialment la integració de dones en un sector tradicionalment masculinitzat. En la metal·lúrgia, el 73% dels treballadors són homes i només un 27% dones. Una xifra que gairebé no ha canviat des de fa temps. Les dones se senten rebutjades i poc representades. I no obstant això, és un sector amb un elevat nombre de llocs de treball vacants i amb dificultats per poder-los cobrir i que no tenen en compte el talent del 50% de la població.
“Creiem que el treball desenvolupat fins ara ha estat molt encertat -ens explica Ester Creus, Tècnica d’Intermediació Laboral del Vapor Llonch, responsable de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sabadell-, ja que si voliem donar un valor afegit al projecte i innovar en estratègies d’intervenció, havíem de fer un pas més enllà i qualificar dones en ocupacions en què no estan representades. Perquè no promoure oficis com ara torneres, fresadores, ajustadores, matriceres o soldadores d’estructures metàl·liques? ”
El curs teòric-pràctic que es va iniciar el 2018 i es va acabar a primers del 2019 va tenir un gran èxit d’acollida i bons resultats. “Gràcies a MetallVallès, algunes dones -comenta Creus- han aconseguit o aconseguiran contractes en empreses, perquè el curs de formació va ser exclusiu per a elles i va tenir la finalitat de qualificar i dotar-les de coneixements bàsics d’iniciació al metall “. A les participants, de totes les edats, algunes a l’atur i altres que volien canviar la seva trajectòria professional- se’ls va ensenyar conceptes bàsics de la branca metall-mecànica, com ara interpretació de plànols, disseny, mecanització i metodologia bàsica. “Era una formació que ja havíem realitzat -remarca Creus- però en les anteriors edicions del projecte les dones no s’hi havien inscrit perquè desconeixien les possibilitats que el sector els podia oferir”.
Actualment algunes estan realitzant pràctiques en empreses, per acabar de formar-se i consolidar els conceptes apresos. Algunes han estat contractades. El març del 2020, quan acabi el projecte -un cop finalitzades les pràctiques– es podrà avaluar l’èxit del mateix en el teixit productiu. Altres participants segueixen el programa d’orientació i acompanyament i s’han apuntat a altres cursos de formació.
Angela Camacho està molt contenta de ser una de les participants, perquè als seus 58 anys ha aconseguit la possibilitat d’una feina estable: “Hi participo des del 20 de març 2018 -explica- i la formació em va entusiasmar. Després vaig fer pràctiques en una empresa i aquí em van fer contracte de 6 mesos amb programa ’30 més’ i després m’han renovat 6 mesos més, fins al març 2020”. Precisament ella treballa a Muelles y Resortes Bosch SL, una de les empreses col·laboradores, i Alícia Bosch, la seva directora, és una de les principals promotores del projecte: “És una cap molt bona -comenta Camacho- i també l’encarregat, ens ensenya molt bé el cap de qualitat “, i subratlla que” la relació amb els altres companys, tots homes, és excel·lent. Sóc una més, no hi ha distinció de gènere. Jo havia treballat anteriorment al sector del metall, ja fa 10 anys, però ara em sento més ben formada”. Núria López, una altra de les participants, també ratifica en la presentació del curs que “són molt necessaris aquests programes de formació per a dones, que permeten que ens incorporem a treballs tradicionalment masculins. Perquè en el metall es manté l’estereotip que és una feina d’homes, i la veritat és que qualsevol dona el pot exercir. La prova és que moltes ja estem treballant, i no tenim problemes de manca de força, ni por d’embrutar-nos les mans”.
Una opinió semblant expressa Rosario Granados, que també ha estat contractada fa poc: “Crec que és importantíssim per a nosaltres que s’imparteixin cursos on els llocs de treball són tradicionalment masculins per tal que les futures generacions creguin en la igualtat de gènere i oportunitats. Totes les persones som aptes per als mateixos llocs de treball”.
No hi ha professions en rosa o blau.
“Aquest projecte és un desafiament. Ja era hora que es promocionés el treball de les dones en sectors industrials, i no només com a cuidadores o dependentes”: Aquesta rotunda opinió d’una participant la subscriu Alicia Bosch, la seva empresa va participar en el projecte des del principi, però ella dirigeix també el Centre Metal·lúrgic, una entitat que lluita per una major competitivitat i posicionament del sector a Catalunya. I en una entrevista publicada al Diari de Sabadell es preguntava: “Per què el metall no és atractiu per a les dones?”. I argumentava que, bàsicament, era una qüestió cultural. “Sempre s’ha vinculat la metal·lúrgia amb l’esforç físic, amb una feina bruta, i no és així. Hem de normalitzar les coses, i aconseguir la igualtat en el món laboral. Cal deixar de parlar de professions en rosa o blau “.
Al Congrés Dones, Ciència i Tecnologia, que es va fa uns mesos, Cristina Pardo, cap de Secció de coordinació de Polítiques del Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona va presentar una ponència sobre el programa global de “Ocupació a la Indústria local” (OIL) i comentava “aquest congrés ens va proporcionar el marc ideal per donar a conèixer l’experiència i els resultats ja aconseguits a professionals de diferents àmbits que normalment desconeixen el treball que es realitza des de la Diputació de Barcelona, per promoure l’accés científic, tecnològic, educatiu, acadèmic i empresarial a persones que ho necessiten, sobretot a les dones i als més joves”. Pardo destaca sobretot la col·laboració públic- privada i la cooperació empresarial. “Per a nosaltres aquest entorn de reflexió, d’intercanvi d’experiències i coneixements, i de visibilització de talent femení ens ajuda a avançar en la incorporació de la perspectiva de gènere en entorns masculinitzats o amb una prominència masculina en sectors industrials en els quals la tecnologia i la digitalització està molt present”.
Com fer la indústria més atractiva a dones i joves?
Entre algunes de les accions que des del principi d’aquest programa global, es va posar en marxa va ser la creació del grup IndústriaMESdona, que va néixer de la trobada d’un grup de dones emprenedores, amb gran talent i molt actives en la difusió dels objectius d’igualtat. Volen promocionar la integració de les dones en el camp tecnològic i científic i evidenciar la necessitat de dissenyar i desenvolupar activitats que facin atractiva la indústria entre la joventut i, especialment, entre les noies joves. Aquest grup està vinculat a la Societat Catalana de Tecnologia. I a més de reunions periòdiques estan connectades per Linkedin i Twitter (*)
El grup el formen diferents persones relacionades amb el sector industrial que treballen per donar més visibilitat a les dones en la indústria. Els eixos prioritaris de treball són: vocacions industrials, orientació, inserció i requalificació i promoció de la dona en la indústria. Entre més de 20 integrants destaquem Alícia Bosch com una de les més actives, així com Núria Salán, professora de la UPC i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia; Yolanda Beltrán, Gestora de Formació en Eurecat; Míriam Milan, Assessora tècnica de FP Industrial de la Generalitat i Ester Creus, Tècnica projecte (Ajuntament de Sabadell). Cal destacar que el programa OIL té altres vessants que inclou a MetalVallès, però hi ha més projectes per estimular les dones i els joves a potenciar el seu talent en ocupacions vinculades a l’àmbit industrial, científic i tecnològic (STEM).
Al llarg dels 30 primers mesos de la seva execució, el balanç és molt positiu, especialment si es mesura en termes d’inserció laboral i de participants. Cal destacar que de 36 projectes locals subvencionats (la majoria dels quals constitueixen una continuïtat dels desenvolupats en anteriors edicions) que incideixen en el 80% del territori provincial. Han estat 7, els sectors industrials objecte d’intervenció: tèxtil, metall, alimentació, logística, química, indústria vitivinícola i nova indústria tecnològica. El total de participants ha estat de 2.528 persones. S’ha pogut constatar un 53% d’inserció laboral. S’ha desenvolupat una col·laboració activa de 1.100 empreses i al voltant de 200 associacions (gremis sectorials, patronals, sindicats, centres de formació, cambres de comerç i centres tecnològics, entre altres).
(*) IndustriaMésdona: Twiter i a Linkedin
Mireu els videos del Projecte a Youtube: https://youtu.be/nS1FlLtiOQo
Reportatge de l’experiència: https://www.youtube.com/watch?v=nS1FlLtiOQo&feature=youtu.be
També podeu consultar el Butlletí de la Diputació:
