El terrorisme masclista s’ha cobrat 7 vides en el que portem d’any. En els últims dies la realitat ha superat a qualsevol pel·lícula de terror. Tot just acabem de rebutjar un assassinat, quan ens n’assabentem d’un altre. En un dia, tres. Entre ahir i hui, dues més.
Ja sabíem que açó anava a empitjorar. Les retallades del govern -central i autòmic- en prevenció i assistència han deixat les dones en situació de maltractament en una situació de total desprotecció. A més, el Govern amaga la realitat llevant de les estadístiques a moltes víctimes, amagant a altres que mai entraran en elles malgrat entrar dins dels supòsits de la llei integral. Ha tingut la poca vergonya de dir que hem acabat l’any amb menys víctimes, quan la realitat ha estat el contrari: n’hi han hagut moltes més.
Encara que realitat que ens supere no ha de fer-nos insensibles a aquesta xacra. Una societat que permet que la meitat de la població haigi de viure amb risc de la propia vida, exposada a violència només pel seu sexe, és una societat malalta. El terrorisme masclista s’ha cobrat 1.268 vides de dones desde l’any 1995. Us imagineu què passaria si aquestes víctimes ho foren del terrorisme polític?
