De quina manera l’equip de govern que surti s’ocuparà de les dones? Respon María Luisa Ibañez del PPC
María Luisa Ibañez exerceix fa tretze anys com a consellera del districte de Les Corts. L’any 2007 va entrar com regidora a l’Ajuntament de Barcelona i des de gener de 2011 ha tornat a reprendre el càrrec.
Va néixer a Barcelona el 1949. Casada i amb dos fills, gaudeix amb la música, especialment tocant el piano i en el seu temps lliure es relaxa llegint. Va estudiar gestió d’empresa i màrqueting i es va afiliar al Partit Popular l’any 1996.
És coordinadora electoral del PP i també és membre de la secretaria de consum de la província de Barcelona.
Maria Luisa Ibáñez respongué a la convocatòria de la Plataforma Feminista, a un acte de presentació i debat del programes electorals des d’una mirada de gènere, moderat per la feminista, advocada i periodista Lídia Falcón.
D’esquerra a dreta : Maria Luisa Ibáñez (PPC), Ester Capella (ERC- Unitat per Barcelona), Lídia Falcón i Lucía Solís (PSC)
Temes principals
En la seva intervenció Maria Luisa Ibáñez se cenyeix al Programa Mujer del PP, que presenta les propostes en base a tres grans eixos: laboral, familiar i social. Senyala la responsabilitat doble de les dones tant en la família com en la societat.
Igualtat laboral
Una fita important es aconseguir les mateixes oportunitats laborals tant pel que fa als salaris com a l’accès al càrrecs. I d’una manera urgent aposta per la conciliació d’horaris a fi que les dones no hagin d’escollir entre la família i casa o el treball.
Segons les seves dades a l’Ajuntament de Barcelona les dones hi són en un 38 per cent i a la societat en general no arriben a una de cada quatre.”La Llei d’Igualtat no s’ha complert” diu, com tampoc s’ha complert pel que fa als salaris: “Calen sancions” afirma.
Violència masclista
Les dones són més vulnerables, i són per tant en major nombre víctimes de violència.Al seu parer no s’atent suficientment a totes les dones maltractades a la ciutat de Barcelona. No hi ha prou cases d’acollida i cal que tot el procés sigui més àgil (aquesta dada li fou després discutida per les altres polítiques de la taula, que confirmaren que a Barcelona s’aten a totes les dones maltractades).
Prostitució
La Prostitució, tant per ella com pel seu partit el PPC, és una lacra. La única opció és l’eradicació dels carrers i dels locals.
Opina que a’ha de fer un esforç vers les dones immigrades i la població de dones grans ja que ho tenen més difícil. “Ara bé l’ajut ha d’ésser efectiu. Sembla que les administracions no se’n surten gaire be i en canvi hi ha l’experiència de Fundacions privades – siguin religioses o no – que si que han tingut èxit. Cal, per tant apredre”.
Conciliació i Dependència
Creu imprescindible promoure la implicació dels homes tant a les tasques de la llar com a l”atenció als fills. Una altra proposta programàtica és promoure les guarderies al lloc de treball i obrir espais o escoles en el temps de vacances de la mainada. Dit això, per Maria Luisa Ibáñez, el més important cara a la Llei de Dependència és aconseguir la Finestra Única.
“La dona no hauria d’estar sempre reivindicant el seu paper en la societat ja que en el segle XXI hauria de tenir tots els seus drets assolits.
Respostes durant el debat
Sobre la prostitució , Ibáñez es posiciona fermament pel control i eradicació o abolició de la mateixa i denuncia que l’Ajuntament de Barcelona està incomplint totalment amb les normatives.
Sobre l’atenció a la gent gran afirma que de 10 residències que s’havien d’obrir en aquesta legislatura no se n’ha obert ni una.
Sobres les escoles bressol dona la data que de 8.000 i escaig places que es varen demanar més de 5.000 no foren satisfetes i que per tant s’haurien de cercar altres sistemes, com ara el xec escolar a través d’uns convenis amb les privades. Un altre problema és amb els infants de 0 a 3 anys ja que les guarderies no tenen personal per assumir canalla amb discapacitacions lleus, ni està contemplat i encara no se sap la xifra d’ infants amb multidiscapacitats.
Lidia Falcón tancà la taula tot suggerint a les polítiques que treballin per aconseguir que debats d’aquestes característiques siguin emesos per TV i amb el desafiament que les dones polítiques a l’Ajuntament de Barcelona facin un lobby al marge dels partits corresponents a fi d’aconseguir que Barcelona sigui una ciutat més igualitària i equitativa.
