El Paseo de la Vergüenza de Barcelona

El PASEO DE LA VERGÜENZA se enmarca dentro de la campaña de sensibilización de los “16 días contra la violencia de género”. Con los 60 testimonios y casos de mujeres y niñas que estarán recogidos en el céntrico Portal de Angel de Barcelona desde el 29 de noviembre y durante 5 días, el PASEO DE LA VERGÜENZA se convierte en una pasarela que intenta reflejar las diversas violencias ejercidas sobre las mujeres en todo el mundo.

El PASEO DE LA VERGÜENZA  fue inaugurado por María Luisa García, Montse Pineda y Francina Vila i Valls, Concejalía de Mujer y Derechos Civiles del Ayuntamiento de Barcelona.

Denunciar y sensibilizar sobre la violencia machista

Coincidiendo con la conmemoración del Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer (25 de noviembre), el Paseo consistirá en un espacio de sensibilización a la calle, como antítesis del Paseo de la Fama, donde se exhibirán los nombres de los cerca de 60 casos y testimonios reales de mujeres que han sufrido violencia de género en 28 países (incluido España).

Esta campaña de sensibilización y denuncia se impulsada por las ONGs Creación Positiva y Red ACTIVAS -entidades que trabajan por los derechos sexuales y reproductivos y la igualdad-, en colaboración con el Ayuntamiento de Barcelona, quienes coinciden en la importancia de recordar a las mujeres que han sufrido violencia, para no olvidar que siguen siendo necesarios los programas de prevención de la violencia, leyes, protocolos, servicios y programas llevados a cabo por movimientos de mujeres y feministas, quienes fueron las primeras a hacer frente a la violencia. Sin embargo, estos y otros programas se están viendo seriamente afectados por los recortes en la financiación de proyectos de Cooperación.

60 casos y testimonios de 28 países

Feminicidio, maltrato físico y psicológico por la pareja, violencia sexual en conflictos armados y crisis humanitarias, violencia obstétrica, violencia política, prácticas tradicionales nocivas y leyes discriminatorias, ejecuciones y crímenes de honor son el marco para contar la situación global de las mujeres: la violencia machista, es la principal causa de muerto entre las mujeres de entre 15 y 44 años en todo el mundo, por encima de la suma de muertos provocadas por el cáncer, la malaria, los accidentes de tráfico y las guerras. Así es cómo hasta un 70 por ciento de las mujeres y niñas de todo el mundo sufren violencia física y/o sexual, lo que significa que tres de cada cuatro mujeres al mundo han sufrido o sufrirán agresiones físicas o sexuales a lo largo de su vida a manos de un hombre conocido o desconocido. En Sudáfrica -como ejemplo-, una mujer es asesinada cada seis horas por su pareja. En Guatemala, cada día son asesinadas dos mujeres como media. En los EE.UU., un tercio de las mujeres asesinadas cada año lo son a manso de sus parejas. En Honduras, en 2009 se registraron 405 feminicidios, 267 más que en 2004. 

Las violaciones son un instrumento de guerra frecuente en los conflictos armados. Tanto en las guerras como las crisis humanitarias, no tan sólo aumenta la vulnerabilidad y la exposición a las situaciones de violencia, también la impunidad de los agresores. Además, en estos contextos hay carencia de atención sanitaria y psicológica para tratar las secuelas de estas violaciones. Algunos datos: En la República Democrática del Congo se han documentado desde 1996 al menos 200.000 casos de violencia sexual, la mayoría contra mujeres y niñas. Actualmente, en la provincia de Kivu Meridional de este país, los centros de salud reportan diariamente un promedio de 40 mujeres víctimas de violaciones. 

En Sierra Leona entre 50.000 y 64.000 mujeres desplazadas internamente han informado haber sido objeto sexual por combatientes armados. 

Se estima que entre 250.000 y 500.000 mujeres y niñas fueron violadas durante el genocidio de Ruanda en 1994. 

Los testimonios:

• Mercedes (80 anys. Espanya). El seu marit la matà a garrotades.

• J. A. (24 anys. Lituània). Mor asfixiada pel seu xicot.

• Malina M. (26 anys. Bulgària). Rep una ganivetada per part de la seva exparella.

• Victoria S. (36 anys. Bielorússia). Assassinada pel seu ex marit i abandonada a la cuneta d’una autopista.

• M. R. E. (26 anys. Bolívia). Degollada pel pare dels seus dos fills.

• T. (36 anys. Rússia). Rep una ganivetada per part del seu company sentimental.

• Mayra A. (24 anys. Equador). Assassinada per arma blanca al llit del seu agressor.

• Alícia Y. (Equador). Mor desagnada a causa d’un tall al coll provocat per la seva parella.

• Fatna (30 anys. Marroc). Assassinada per arma blanca pel seu espòs.

• Mercedes G. (36 anys. Espanya). Mor apunyalada junt al seu fill a mans del pare d’aquest.

• Farida B. (Marroc). Apunyalada pel seu marit quan es trobava en tràmits de separació.

• Mercedes M. (58 anys. Espanya). Cremada viva pel seu marit.

• Kondé B. (35 anys. Mali). Ha sofert violència i amenaces de mort per part del seu espòs durant els seus 13 anys de matrimoni polígam.

• Teopolina Alweendo (27 anys. Namíbia). Durant el segon any de matrimoni començà a ser maltractada pel seu marit, qui es negava a utilitzar preservatiu i finalment li va transmetre el VIH.

• Isabel (30 anys. Espanya). Maltractada psicològicament per la seva parella durant 11 anys. “Em vaig obligar a fer una gran riallada després de més de deu anys sense fer-ho”.

• Djaba S. (43 anys. Mali). Repudiada i víctima de violència física per part del seu marit. Ara s’enfronta a ell al jutjat per aconseguir la custòdia dels seus fills.

• Carmen (38 anys. Espanya). Maltractada durant 14 anys pel seu marit, el seu “gran amor”. “La lluita diària és pels seus fills”.

• Hassia Issa (40 anys. Níger). Va patir lesions i greuges per part del seu marit, qui es negava a contribuir als costos del manteniment de la llar.

• Natàlia (35 anys. Espanya). Maltractada psicològicamente durant nou anys i colpejada, torturada i violada durant els últims tres. “La distància va facilitar la meva cura”.

• Katuna S. (32 anys. Namíbia). Va sofrir maltractament per part del seu marit durant anys, qui a més li va transmetre el VIH. Analfabeta i pobra, va morir d’inanició i debilitat quan anava camí de l’hospital.

• Marina (34 anys. Espanya). Maltractada psicològicament i físicament per la seva parella durant més de dos anys. “He trobat la dignitat que ell em va llevar”.

• M. D. (13 anys. Senegal). Embarassada després d’una violació perpetrada por un veí de 60 anys.

• Lucía S. (26 anys. Namíbia). A causa de la infertilitat del seu espós, va ser obligada per aquest a tenir relacions amb un altre home per quedar-se embarassada. Després de donar a llum dos bessons es va adonar que ella i els nadons tenien VIH.

• Marcela G. (44 anys. Mèxic). La seva filla, discapacitada intel·lectual, es va quedar embarassada amb 17 anys arran d’una violació.

• Aissa Saadé (10 anys. Níger). Va contreure el VIH després d’haver sigut violada de forma regular pel marit de la seva tia. Ara viu en un centre d’acollida per a persones que viuen amb VIH.

• N. D. (28 anys. Senegal). Discapacitada intel.lectual i òrfena de pare i mare. Es queda embarassada després de ser violada per un home de 35 anys.

• Blanca V. (46 anys. Mèxic). Després de ser violada per un taxista es va quedar embarassada. No va denunciar el seu agressor per por a l’estigma social i a la indiferència de la policia.

• Susana D. (33 anys. Namíbia). Forçada a casar-se amb un home polígam. Esclava sexual i sense dret a l’herència després de la mort d’aquest. “Després de servir-lo durant anys, em vaig quedar sense res”.

• D. D. (9 anys. Senegal). Violada per un senyor de 50 anys que freqüentava casa seva. Encara està pendent de la sentència dels tribunals.

• Graciela H. (24 anys. Mèxic). Es queda embarassada del seu pare després de ser violada en repetides ocasions per ell. És obligada a tenir el nadó, ja que el cas es va considerar “incest” en comptes de “violació”.

• A. F. (8 anys. Senegal). Abusada sexualment per un conegut de la família.

• Enisa Salcinovic (51 anys. Bosnia-Herzegovina). Va viure l’any 1992 en un camp de concentració, on va sofrir reiterades violacions per part dels soldats servis. Després va ser deportada. Va aconseguir treure endavant els seus dos fills i ara lidera una ONG que atén les dones víctimes de la guerra dels Balcans.

• Pascaline (21 anys. Haití). Violada en un campament on es va refugiar després del terratrèmol que va assolar el país.

• Zaina (14 anys. República Democràtica del Congo). Refusada per la seva família després de ser violada per un soldat d’una milícia.

• Juliana Dos Santos (26 anys. Timor-Leste). Expulsada del seu país després de ser brutalment violada per un militar l’any 1999 quan tenia 15 anys.

• C. B. (23 anys. Sierra Leone). Segrestada per militars l’any 1999 i esclavitzada sexualment durant tres anys. Ara treballa en una ONG i participa en debats radiofònics per ajudar a altres víctimes de violència sexual.

• P. Y. (28 anys. Libèria). Obligada a lluitar com a “nena soldat” als anys 90. Ara treballa com a fustera.

• Mariam Rawi (37 anys. Afganistan). Fa classes a escoles que es troben dins dels campaments de refugiats del seu país. “Els fundamentalistes de tots els bàndols han comès crims inhumans i violacions a les dones”.

• Ndapandula Londo (28 anys. Namíbia). Al cinquè mes d’embaràs el seu marit la va començar a violar. Va patir la transmissió del VIH i la sífilis. El nadó va néixer malalt i va morir a les poques setmanes de vida. “No li deia res per por a què em fes fora de casa”.

• Juana Quispe (Bolívia). Després de ser elegida alcaldessa del seu poble pateix pressions psicològiques i amenaces de mort pels seus propis companys de partit, qui acaben cremant casa seva.

• Anna Leah (42 anys. Filipines). Tractada públicament de “lesbiana que odia els homes” per un funcionari del govern. “No vaig elegir ser una activista. Va ser una cosa que simplement no vaig poder impedir davant la justícia”.

• Martha Pofueco (Bolívia). Assetjada i segrestada després d’haver sigut elegida regidora de la seva comunitat.

• Vivian Imogbo (24 anys. Nigèria). Va patir la mutilació genital als 12 anys. “Encara avui dia sento formigueig i sagno sovint”.

• Djamila Oumarou (13 anys. Níger). Va escapolir-se de casa junt a la seva mare per evitar veure’s obligada a casar-se amb un altre home. La seva mare ha sigut repudiada pel seu pare i ambdues han rebut amenaces per part de la policia.

• Sidibé B. (27 anys. Mali). Amenaçada de mort i víctima de tot tipus d’humiliacions per part del seu marit. Va ser obligada a casar-se amb 16 anys i ara té quatre fills.

• Rose (15 anys. Libèria). Va donar a llum després de ser obligada a casar-se amb un home desconegut pels seus veïns d’una altra regió. “A la meva comunitat em menyspreen perquè pensen que sóc una prostituta”.

• Fatoumata D. (42 anys. Mali). Ha patit violència física i verbal per part del seu marit. Porta 24 anys casada en un matrimoni polígam.

• Sitan D. (34 anys. Mali). Repudiada pel seu marit després d’un any de matrimoni.

• Awa D. (23 anys. Mali). Ha patit violència verbal, amenaces de mort i repudi per part del seu marit i la seva madrastra. Intenta sobreviure amb els seus fills com pot.

• Asha Ibrahim (23 anys. Somàlia). Lapidada per adulteri.

• Dua Khalil (17 anys. Iraq). Apedregada per emparellar-se amb un home d’una altra religió.

• Mukhtaran Bibi (38 anys. Pakistan). Violada per 11 veïns per castigar “l’ofensa” d’un dels seus parents.

• Ameneh Bahrami (30 anys. Iran). Cremada amb àcid per haver refusat un home.

  Teresa (64 anys. Espanya). Assassinada a tirs pel seu marit.

  M. S. P. (34 anys. Bolívia). Asfixiada en un hostal per la seva parella.

  S. T. (53 anys. Argentina). Trobada morta amb ferides al coll després d’haver sigut assassinada per la seva parella.

  Fàtima (25 anys. Argèlia). Assassinada d’un tir per la seva exparella.

  
  

  MÈS INFORMACIÓ SOBRE la segona edició del PASSEIG DE LA VERGONYA