Parla Egidia Beretta, mare de Vittorio Arrigoni
“Va començar a viatjar a l’exterior immediatament després de la graduació. A Israel i Palestina hi va arribar el 2002, gairebé per casualitat. Em va dir: ‘He vingut a Jerusalem des de la porta de Damasc, i ha estat com si m’hagués colpejat un llampec”. En aquell moment, em vaig adonar que el treball del meu fill es concentraria allà…”.
Egidia Beretta, la mare de Vittorio Arrigoni, mostrava un somriure desconsolat mentres responia a les preguntes de la premsa, que assetjava l’entrada de casa seva a Bulciago quan es va conèixer el segrest del seu fill, a la ciutat de Gaza, on l’activista i pacifista havia viscut establement durant tres anys.
Ara, les agències ja han escrit la notícia de l’assassinat de Vittorio i el descobriment del seu cos en una casa al barri de Quarame, estrangulat, aparentment amb una bossa de plàstic o un filferro. Ara Egidia Beretta, des de Bulciago, a la província de Lecco, d’on és l’alcaldessa, apareix a la porta d’entrada, escortada pel primer tinent d’alcalde Luis Ripamonti. En aquestes primeres hores de commoció i de dolor és qui està actuant com a intermediari entre la mare i la premsa, que la segueix pressionant per una declaració, un comentari, una llàgrima.
S’hi veu a Egidia Beretta, amb jaqueta de color canyella i ulleres fosques, mentres explica la història del seu fill, les seves aspiracions, els seus somnis, les seves utopies, es mou, es balanceja perduda, en l’absència i en el remolí de paraules necessàries per descriure, aquest fill assassinat en terres llunyanes, en aquesta casa on molt temps abans d’aquesta mort hi arribà a la vida, una casa ara plena de dol.
La gravació de vídeo de l’entrevista, publicada íntegrament a Internet ha estat visitada milers de vegades. També ha sortit a la premsa i a la televisió del món sencer.
Fervent defensor de la causa palestina – havia participat en la missió de Free Gaza el 2008 tractant de trencar el bloqueig israelià per portar ajuda humanitària a Gaza -, periodista, escriptor, corresponsal a molts diaris, havia descrit la seva experiència en el llibre “Restiamo uniti” (“Seguim units “); blocaire, animador del lloc Guerrilla Ràdio. Vittorio, de 36 anys, havia arribat fa anys a Gaza amb un grup d’activistes d’Europa i els Estats Units d’Amèrica, promotor del Moviment de Solidaritat Internacional (ISM). Poc després, va començar a treballar amb els pescadors i els agricultors locals, compartint tots els aspectes de la vida. El setembre de 2008, ho recordava en un article a The Guardian. Fou abans de ser ferit al mar mentre acompanyava a un grup de pescadors palestins, i fa dos anys havia rebut amenaces de mort des del lloc web de la dreta nord-americana, la qual va publicar una foto amb detalls físics molt personals, com ara els tatuatges que el jove tenia a l’esquena i al braç.
“Víttorio mai ha freqüentat els poderosos, els palaus de Hamàs; vivía en contacte amb les persones en un petit apartament de dues habitacions d’un edifici amb vistes al mar” – explica als periodistes Egidia. “Estàvem en comunicació regularment tots els diumenges, ell feia una trucada perduda i nosaltres li tormavem a trucar, sempre estava tranquil. Estic molt sorpresa i molt adolorida, és molt trist que pasi un succés d’aquesta mena pel treball que ell feia allà: Vittorio mai va posar-se en perill. Havia de tornar aviat, jo acabava de dir-li que havia estat convidat a Sicília per commemorar l’aniversari de la mort de Peppino Impastato…”.
El cos sense vida de Vittorio Arrigoni va ser trobat la nit del divendres 15 d’abril, en un apartament a la ciutat de Gaza per militants de Hamàs al final d’un registre portat a terme diverses hores abans de l’ultimatum dels segrestadors, d’una organització de sigles poc conegudes a la galàxia salafista a Gaza, que s’inspirà en el que Al Qaida havia fixat per a l’alliberament de la detenció de dos “germans”. Pena de mort de l’ostatge.
Després del segrest, els segrestadors van difondre un vídeo per Internet en el què aparèixia amb els ulls embenat s i amb el rostre ensagonat el jove pacifista, mentre que en un sobreimpressionat en àrab l’acusava de difondre els vicis d’Occident entre els palestins, i atribuïa a Itàlia la lluitar contra els països musulmans i exigia a Hamas l’ordre d’ alliberar els detinguts salafistes a Gaza en menys de 30 hores.
Segons la versió facilitada pel portaveu del Ministeri de l’Interior del govern de Hamas a Gaza, Yiab Hussein, el jove hauria estat ofegat diverses hores abans de la batuda que es va organitzar després de la detenció i la confessió de dos dels presumptes segrestadors.
“M’han telefonat recentment als seus amics de Gaza – continuva Egidia en l’entrevista als periodistes que la estaven pressionant per obtenir més detalls – i m’ha dit que ara Vittorio està en un hospital de la zona, l’hospital de Shifa, on sovint arriben ambulàncies en el moment del termini d’execució. M’han dit que molts habitants de Gaza es manifesten davant la seva mort. Ara estic esperant que arribi el resultat d’ una petició al Ministeri de Relacions Exteriors, a Gaza una amistat d’en Vittorio m’ha dit que es pot demanar al Ministeri de Relacions Exteriors que faciliti el camí de tornada al meu fill. Volem que el cos de Vittorio pugui tornar a través del pas fronterer de Rafah, a través d’Egipte”.
Senyora Beretta – li preguntà un reporter- que els hi diria a totes les persones que dediquen la seva vida com Vittorio a la pau i a les altres persones?
“Jo els diria que no perdin mai el coratge i que tinguin com a objectiu, no només la seva propia realització personal sinó també el treball l per als altres, especialment per als menys afortunats igual que feia Vittorio. Sempre deia: ” “seguim sent humans fins i tot en els moments més difícils””, i jo alguna vegada li havia preguntat: ¿com podem continuar éssent humans en determinats moments? I ell va respondre: “”Perquè malgrat tot la humanitat sempre ha d’estar dins nostre i hem de portar-la als altres””. Víctor i jo estàvem molt a prop pel que fa a les idees, objectius i ideals. Estic molt orgullosa d’ell, sempre ha estat així .. ” .
Afecta més que qualsevol altra, aquesta última frase de l’entrevista Egidia Beretta. Més que una memòria personal mostrada al exterior, es tracta d’una assumpció de la responsabilitat de la tasca de la transmissió materna dels valors, que també conté el pes de la maternitat universal del seu fill orfe.
La vida de Vittorio Arrigoni pot servir a molta gent, que com ell volen estar a prop dels pobres.La seva mort ha estat per la conveniència de gent ferotge,en aquesta terra sense pau que és l’Orient Mitjà, un túnel sense llum, gairebé d’un segle, marca el destí de dos pobles, palestins i israelians, els àrabs i els jueus, persones comunes allunyades dels palaus, víctimes, cadascúna a la seva manera, sense condicions i sense terra.
Per aquesta raó, encara és més preocupant, la mort d’aquest jove. En qualsevol cas, la víctima d’un joc més gran que ell, en el prisma de molts egoismes enfront del quals el dolor d’una mare es tan sols un punt remot punt. Només cal llegir les diatribes contra ell i contra el pacifisme que alguns diaris italians han publicat, encara no 24 hores després de la seva mort.
Nosaltres, que compartim el dolor d’ Egidia Beretta i de totes les víctimes de les guerres en nom de la pau, respectuosa de totes les persones, demanem a tants i tantes polemistes d’Italia que controlin la intolerància cega, per reflexionar sobre les tràgiques conseqüències de la ferocitat del conflicte, i que assumin les nostres responsabilitats en el esdevenir inhumà. En el nom de Vittorio Arrigoni.
Publiquem un missatge de condol del President de la República, Giorgio Napolitano, i de la família Beretta i de la familia Arrigoni, que es reconeixen plenament en les paraules del cap d’Estat.
“He rebut comun xoc la terrible notícia del covard assassinat del seu fill Vittorio a Gaza. Aquest barbàrie terrorista provoca repulsa en la consciència cívica. Tota la comunitat internacional està cridada a rebutjar totes les formes de violència amb renovada determinació i a buscar una solució negociada al conflicte que fa vessar de sang a la regió. Desitjo expressar a vostè i a la seva família en aquesta hora de gran dolor, el testimoni de la meva proximitat sincera i afectuósa i el meu més gran respecte per la generosa dedicació del seu fill”, el President de la República Italiana, l’Excm. Giorgio Napolitano.
