La Sala Beckett és molt més que un teatre, s’hi fan cursos, formació teatral, recerca, xerrades, converses, lectures dramatitzades, tot centrat en la dramatúrgia.
Compta també amb uns espais reformats tenint cura de mostrar el passat de l’edifici i un restaurant espaiós al Poble Nou, que conviden a passar-s’hi hores i compartir, abans i després de les funcions i activitats.
Des de fa uns anys, i coincidint amb el trasllat a l’antiga seu de la cooperativa del Poble Nou “Pau i justícia”, l’any 2016, van iniciar uns cicles temàtics que giren al voltant d’un tema o d’un escriptor/a d’interès. Així han tractat a fons l’obra de Samuel Beckett o de Josep Maria Miró i també han aprofundit en temes concrets de major intensitat filosòfica-moral com la mort o el cervell, o més prosaics com la fi del cotxe. Els cicles sempre contenen teatre, però s’hi afegeix també reflexió, filosofia, ciència i debat.
Actualment s’hi esdevé un cicle dedicat a Lluïsa Cunillé. Ella es va formar a la pròpia Sala Beckett dels primers noranta, amb els cursos de dramatúrgia textual que impartia José Sanchis Sinistierra i és ara mateix una de les dramaturgues més premiades, innovadores i originals del panorama català. El cicle, que conclou el 14 de febrer, ha comptat amb grans actors, actrius i director/es i espais de reflexió i debat. S’ha organitzat conjuntament entre la Sala Beckett i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), repetint una experiència de col·laboració ja consolidada, que es va iniciar fa tres anys i que dona molt bons fruits i ja ha produït 5 cicles. En aquesta ocasió han comissariat el cicle Josep-Anton Fernàndez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i Adriana Nicolau, investigadora del grup de recerca LiCMES de la mateixa universitat. He preguntat a Fernàndez i Nicolau com va sorgir la idea de fer un cicle sobre aquesta dramaturga i han respost això: “creiem que el fet que sorgís Cunillé com a protagonista d’un cicle s’ha d’entendre, en primer lloc, en relació a la qualitat i la importància de la seva obra, que té una dimensió literària molt important, una consistència i coherència estètica molt significativa i un reconeixement institucional que la distingeix respecte a d’altres dramaturgs/gues en actiu (Premis Ciutat de Barcelona 2005, Lletra d’Or 2008 i Nacional de Literatura Dramàtica 2010, entre d’altres).
A més, Cunillé és una autora amb una història molt vinculada a la Sala Beckett, on va començar la seva carrera amb els cursos de Sanchís Sinisterra, que va seguir durant tres anys a la dècada dels anys 1990. Més endavant, al llarg de la seva carrera també ha muntat peces molt significatives a la Sala Beckett, com Barcelona, mapa d’ombres (que per cert s’ha recuperat per al cicle en forma de lectura dramatitzada i es podrà veure dijous 11 d’abril). A més, com que Cunillé és una autora exigent, que no facilita lectures unívoques i que demana una implicació activa per part del públic, fa molt de sentit que se li dediqués un cicle en què les activitats de pensament i debat tenen un pes important (com succeeix en els cicles fruit del conveni UOC-Beckett), i proposen un acompanyament hermenèutic a les diverses propostes artístiques.”
Cunillé no deixa indiferent. Produeix una sensació estranya, es tracta d’un teatre intel·ligent, amb una intensa creació de personatges que, a la vegada que interessa, inquieta, obre interrogants difícils de respondre i deixa l’espectador com flotant en un aire de cert surrealisme i incomprensió. Genera, doncs, tota una experiència teatral insòlita, única i particular.
A inicis de l’any 2008, quan Cunillé era dramaturga resident del Teatre Lliure es va estrenar “Après moi, le deluge” extraordinàriament interpretada per Jordi Dauder i Viki Peña,i dirigida per Carlota Subirós i ningú dels que la vam anar a veure vam quedar indiferents. Aquella obra que va posar el públic dempeus a cada funció ja donava indicis de tota la força que aquesta dramaturga ofereix.
En el cicle actual, Ferran Rañé ha participat com a actor entre un repartiment de luxe en la lectura dramatitzada de l’obra “Saturnal” que es va fer el passat dijous 4 de febrer a la Beckett, una funció única, per ser una de sola i per haver estat excepcional, molt ben dirigida per Jordi Prat i Coll i potser només amb la falla de que no se sentia bé a tota la sala en alguns moments. Rañé, actor de llarg recorregut, comenta el següent després de l’experiència: “La cerimònia teatral té l’objectiu d’atrapar, captivar, seduir… a l’espectador en temps real. El propòsit es que l’espectador en vulgui més i més i que desitgi fer tot el viatge possible. La Cunillé ho aconsegueix d’una manera nova i singular a través de personatges anònims que ens atraparan per ser mesuradament reconeixibles i comuns, dins un mon indefinit, màgic o misteriós. La ubicació espaial i la prosa faran la teranyina de la que no voldrem sortir. Pura poesia, pur teatre… Gràcies Cunillé per enganyar-nos i seduir-nos d’una manera nova i diferent. Participar a la lectura de Saturnal a la Beckett (la seva darrera obra encara no estrenada) ha estat un privilegi.”
Ha estat tot un èxit d’assistència de públic, en temps difícils, exhaurint entrades per a moltes de les sessions del cicle, que Ariadna Nicolau valora de forma molt positiva: “la col·laboració entre la UOC i la Sala Beckett per comissariar cicles temàtiques ja fa temps que dura i ha estat sempre molt fructífera. En aquest cas, s’ha volgut convidar una sèrie de veus en la seva majoria expertes o molt vinculades al món Cunillé, amb l’objectiu de proposar noves mirades diferents a les ja establertes i de posar l’expertesa de les persones convidades a l’abast del públic interessat en endinsar-se o d’aprofundir en el món de l’autora. Creiem que aquests objectius s’han acomplert en les tres activitats principals de pensament i debat que es van proposar: la taula rodona virtual Paraula i silenci: el llenguatge en Lluïsa Cunillé, en què es va proposar abordar la qüestió del llenguatge des de la perspectiva de tres especialistes de fora del Principat (Sharon Feldman, Helena Buffery i Laurent Gallardo) que ens van poder parlar de l’ús de la llengua en Cunillé des d’una perspectiva externa, de la seva traducció i de la seva recepció fora del context cultural català; la conferència de Xavier Albertí Els personatges de Lluïsa Cunillé, en què el director i gran còmplice artístic de la dramaturga va oferir una xerrada magistral molt erudita i coneixedora de les relacions del món cunillerià amb la tradició teatral occidental; i la taula rodona Lluïsa Cunillé, entre l’ètica i l’estètica, en la qual l’Ana Prieto Nadal i jo mateixa vam proposar claus de lectura i oferir noves lectures entorn de l’articulació entre l’estètica pròpia del món cunillerià i les guies ètiques que proposa, tocant temes com la irreductibilitat de l’altre, la qüestió del gènere, l’atenció a desafiaments polítics i socials contemporanis o l’èmfasi que es fa en una percepció atenta de la realitat. Els tres esdeveniments van ser molt ben rebuts en directe i a més a més estan tenint una bona acollida a Internet”.
Esperem amb interès que en els propers dies sorgeixi el tema del proper cicle de la Beckett.
Més informació sobre el cicle en aquest enllaç
Les sessions enregistrades es poden trobar aquí
