sábado 21 noviembre 2026

sábado 21 noviembre 2026

El 8 de març i allò políticament correcte

Per Lenny Càceres.DDF.

Cada 8 de març veiem el mateix moviment: empreses, associacions, sindicats, cooperatives, estat. Cal estar-hi perquè queda bé, perquè correspon. Perquè toca. Un flyer, una activitat, una foto, un “març de…”. I llest.

Però mentrestant, portes endins, moltes dones continuen recorrent oficines per ser escoltades: violència laboral, fustigació, maltractament. Denúncies que passen d’escriptori a escriptori. Reunions, promeses, i res. O pitjor: conseqüències per a elles.

Perquè quan una dona insisteix, molesta. Quan parla, incomoda. Quan anomena el que passa, exagera. Quan reclama intervenció, complica. I llavors comença allò de sempre: se l’assenyala, se l’aïlla, se la desacredita. “És conflictiva”. “És problemàtica”. “Odia els homes”. “Està boja”.

El 8 de març no és un dia per complir una presència institucional. És una commemoració històrica que va néixer reclamant drets laborals. Dia de la Dona Treballadora. No de la dona decorativa, no de la dona homenatjada mentre, a la pràctica, se la silencia.

<p>Clara Zetkin y Rosa Luxemburgo, en 1910.</p>
Clara Zetkin i Rosa Luxemburgo, el 1910.

Fa mal veure discursos correctes el 8M i silenci la resta de l’any. Dol, sobretot, quan aquest silenci és institucional. Perquè en violència laboral el mecanisme és el mateix que en violència de gènere: por de parlar, por de perdre la feina, por de quedar marcada. I quan no poden negar el que és evident, busquen com barrejar-ho tot. Acompliment, errors, tasques pendents. Com si això justifiqués el maltractament. Com si una suposada errada habilités la violència.

Culpar la víctima continua sent el recurs més vell. El més còmode i efectiu.

Aleshores una veritat incòmoda: si el 8 de març es converteix en celebració, es buida de sentit. Quan ho reduïm a un gest, és maquillatge. I el maquillatge no protegeix ningú.

A qui només apareix per a la foto: el 8M no necessita presència simbòlica. Necessita decisions. Necessita polítiques. Necessita respostes reals. I necessita que les dones que denuncien no acabin castigades per parlar.

Si no hi ha voluntat d’actuar quan fa mal, no es posin la data a l’agenda.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Buscar

There is no Event

Boletín de noticias

Suscríbete a nuestro boletín semanal y a las últimas noticias publicadas.

También te puede interesar

La gestión del poder desde el conocimiento situado de las mujeres

(imagen Youtube.com) OPINIÓN Cuentan mis ancestras que antes, mucho antes, “la palabra sabia” era...

Faltarán 42 mujeres cuando concluya visita Papa

Finalmente el Papa Francisco, ayer 17 de febrero, hizo un llamamiento contra la violencia...

eulalia29abril2009

La sagrada familia *

Eulàlia Lledó ( fotografia de María Roig ) OPINIÓN Quizá sea una resaca tardía de...