Comunicat de l’ OBSERVATORI DE LES DONES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Fa dues setmanes, la 63ª Berlinale celebrava una trobada amb membres de la International Women’s Film Festival Network, la xarxa de festivals de cinema de dones més destacada a nivell internacional, on es van reunir directores, guionistes, productores, programadores, actrius i un llarg etcètera de professionals del món audiovisual per discutir la situació de les dones en el cinema. La jornada responia a la necessitat de reflexionar sobre les dificultats que les dones troben, de manera reiterada, per accedir a finançament per realitzar els seus films, però també a la indignació per la successiva desaparició de les dones cineastes, dels seus films i, en conseqüència, dels seus punts de vista, a les programacions de festivals tan reconeguts com Cannes.
La preocupació mostrada als espais de debat de Sundance o del festival de Berlín no ha semblat arribar a l’Academy of Motion Picture Arts and Sciences, i aquesta setmana els Oscars han fet gala del pitjor sexisme hipster (sexisme de moda) dels darrers anys.
La cerimònia dels Oscars 2013, presentada per Seth MacFarlane, creador de Padre de familia, va ser un exemple lamentable de la necessitat no només de trobades com la descrita, sinó del qüestionament del paper i la credibilitat d’institucions i acadèmies que estan disposades a perpetuar el sexisme a través d’acudits misògins, homòfobs i racistes. L’obertura de l’acte amb el número musical We saw your boobs (Us hem vist els pits), amb una relació de films on algunes actrius havien aparegut nues va marcar la tònica de la resta de la nit: objectualització dels cossos femenins, desautorització de les dones professionals, acudits en relació a la violència masclista i, fins i tot, a la pederàstia… En definitiva, les dones al servei de la mirada i l’acudit masculí.
L’Acadèmia nordamericana de les arts i les ciències cinematogràfiques ja ha canviat el nom dels premis, que han passat d’anomenar-se Academy Awards al seu nom més popular: The Oscars. No obstant això, tot indica que el canvi que aquesta institució necessita va molt més enllà d’una simple neteja de façana. En la seva 85ª entrega de premis ha demostrat que pot arribar a ser un megàfon per al mal gust i la manca d’intel·ligència, tot ridiculitzant-se davant les espectadores i la indústria cinematogràfica. En la 86ª edició esperem que es renovi o s’enfonsi amb la seva misogínia
