RESOLUCIÓ DE DONES AMB INICIATIVA EN EL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
Les dones diem prou! Aquesta austeritat és desigualtat. 8 de març de 2013 Cada dia és 8 de març. Cada dia és precís mantenir la lluita i l’esperit d’aquesta data. Les dones ja estàvem en crisi abans que comencés. Lluny d’avançar en l’eradicació de les desigualtats, en els últims anys estem assistint al retrocés, l’espoli i el desmantellament dels nostres drets.
La constància, la intensitat i el compromís expressat en les lluites de les dones en la conquesta d’un major benestar col·lectiu, ens han permès assolir progressos on l’horitzó de l’equitat de gènere estava orientat amb millor encert que ara. La crisi, el patriarcat globalitzat, les polítiques d’austeritat salvatge, volen retornar-nos al passat en una ofensiva sense precedents vers els drets socials i civils i vers els drets de les dones.
Les dones hem posat a l’agenda política la denúncia i la lluita contra la barbàrie que suposa la violència masclista, hem aconseguit millorar les bretxes de gènere en la formació, la presència a la vida pública i als espais de decisió; hem guanyat en llibertat i dret a decidir sobre el propi cos… Malgrat tot, existeix un enorme perill a perdre les conquestes assolides, si el capitalisme ferotge, de la mà del patriarcat global, continua exercint la força hegemònica.
No hi haurà futur sense llibertat, justícia i equitat per a les dones. Cal treballar per una sortida justa de la crisi i fer-ho, amb especial emergència, en el camp dels treballs productius i reproductius, en el mercat de treball i en l’àmbit de la cura i el benestar.
Les dones patim una desigualtat en el mercat laboral: menys taxes d’ocupació, salaris més baixos, ocupacions en professions pitjor remunerades i valorades. Les dones tenim menys contractes a temps complert i som les majors beneficiàries de pensions més baixes. Som la immensa majoria de les ocupades a temps parcial i majoria entre les persones que no cobren cap tipus de prestació. Tenim més subocupació i més presència a l’economia submergida.
D’altra banda, les dones ja estàvem en crisi en l’àmbit dels treballs no remunerats, les tasques domèstiques i de cura. La divisió sexual del treball explota les dones en l’àmbit domèstic i això afecta totes les altres esferes com en el món laboral, la participació social i la cura personal. Afecta més dones joves, dones migrades i llars monomarentals. Les dones són les que demanen, en la seva immensa majoria, les excedències i permisos per tenir cura de persones i són les que renuncien a millors condicions laborals per càrregues familiars, en haver d’assumir dobles i triples càrregues de feina. Afecta, a més, les prestacions socials, que en el nostre país deriven de les relacions laborals.
La crisi no ha fet replantejar aquests problemes estructurals de la nostra societat, sinó que, contràriament, ha fet que s’aposti per un model socialment i ecològicament insostenible, que empitjora els drets de les persones, fa patir els sectors més vulnerables i invisibilitza les desigualtats de gènere.
Les retallades en drets i en l’Estat de Benestar colpegen les classes més vulnerables, entre elles les dones, que són doblement castigades en tant que ciutadanes perceptores de serveis i en tant que beneficiàries indirectes atès que l’assumpció pública de les tasques de cura lliure temps a les dones. Les reformes laborals, l’eliminació de prestacions, el pas enrere en polítiques de conciliació, entre d’altres, afecten greument les condicions de vida digna. Cada dia són més les persones en situació de precarietat i d’exclusió social.
D’altra banda, s’han eliminat o paralitzat les minses polítiques públiques que s’estaven començant a desenvolupar per fomentar la igualtat i la coresponsabilitat, tant en l’àmbit públic com privat. S’amenaça amb una involució retrògrada sobre la Llei de l’avortament, es dediquen menys recursos per a programes i serveis d’atenció a les víctimes de violència masclista, s’eliminen organismes d’igualtat, programes i actuacions en matèria d’igualtat i s’amenaça amb suprimir competències municipals.
Les dones vivim el retorn al passat, se’ns tornen a carregar feines que l’Estat de Benestar havia començat a assumir. La situació d’atur i la manca d’oportunitats laborals ens tornen a relegar a l’àmbit domèstic i se’ns reserva un paper secundari i de subsidiarietat en el treball remunerat, en el millor dels casos.
Sota les excuses de crisi econòmica, els drets de les dones han patit un abandonament institucional. I no només això, sinó que les retallades i canvis en els drets socials i laborals estan fent que aquesta desigualtat es faci més gran. La desigualtat és un problema social. Una societat desigual no és ni democràtica ni justa. Davant de totes aquestes desigualtats, injustícies i retallades les dones diem prou.
En el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, Dones amb Iniciativa reivindiquem:
Primer.- Posar fi a les polítiques d’austeritat salvatge i de retallades de l’Estat de Benestar, actuar sobre les desigualtats existents en la nostra societat i fer una aposta clara i decidida per propiciar un nou model de prosperitat ecològica i compartida, que ens permeti assolir la plena igualtat real de drets entre dones i homes.
Segon.- Exigir el compromís governamental per impulsar mesures per a l’ocupació de qualitat femenina i fer una aposta, des de les administracions públiques, per reconèixer el valor de la cura i dels treballs domèstics invisibilitzats però, alhora, indispensables per a la vida.
Tercer.- Crear els serveis i les polítiques públiques necessàries perquè els treballs reproductius siguin valorats, reconeguts i deixin de recaure majoritàriament sobre les dones, tot aturant les retallades en els serveis públics de benestar i les polítiques socials.
Quart.- Defensar i mantenir les regidories de Dones i programes d’igualtat de gènere amb professionals expertes i recursos suficients. Garantir el compromís pressupostari per a l’execució dels plans d’igualtat. Reconèixer i ampliar les competències locals en matèria de polítiques d’igualtat de gènere.
