No hay traducción disponible
Carme Porta i Abad i Itziar González i Virós. Fotografia d’Àngels Pujol
Aquest 28 de març s’ha celebrat a Ca la Dona el Vermut Diàleg feminista sobre el referèndum i la república amb Itziar González i Virós i Carme Porta i Abad.
Ambdues han estat redactores del Manifest pel Pacte Nacional pel Referèndum, que s’impulsa per tot el territori, també amb recollida de signatures.
Itziar González i Virós (Barcelona, 1967) és arquitecta i activista política catalana. Fou impulsora del Parlament Ciutadà, fundadora de l’Institut Cartogràfic de la Revolta i autora del llibre Revoltes. Ha estat i és molt reconeguda pel seus treballs d’èxit en la mediació, participació i resolució de conflictes en l’espai públic. Fou regidora del districte de Ciutat Vella de Barcelona.
Carme Porta i Abad i Itziar González i Virós. Fotografia d’Àngels Pujol
Carme Porta i Abad (l’Hospitalet de Llobregat, 26 d’agost del 1964) és tècnica en imatge fílmica i política catalana. Militant de l’independentisme (Consells Populars de Cultura Catalana, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, IPC, MDT i Assemblea d’Unitat Popular) i des de 1995 milita a ERC, partit pel qual fou diputada al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. Fou regidora de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat del maig del 2003 al setembre del 2004. Del 2006 al 2011 va ser secretària de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. És experta i assessora en temes d’igualtat i LGTBI.
Elles són dues de les 4 dones que han redactat el Manifest pel Pacte Nacional pel Referèndum. Cap de les 8 persones que conformen La Comissió Executiva del Pacte cobren res. Tota la seva tasca és voluntaria.
Les organitzadores havien proposat un debat obert per parlar d’il·lusions, d’expectatives, dubtes o pors sobre el referèndum i la desobediència. Què hi ha en joc per a les dones? Fins a quin punt representa una oportunitat per despatriarcalitzar les institucions i estructures polítiques, socials i econòmiques? On és el moviment feminista en aquest debat?”.
Un altre tema a considerar era la necessitat de fer xarxa entre feministes per aconseguir una república feminista.
El Diàleg no va decebre. Van explicar com havia anat ” l’encàrrec” del President i com es van relacionar amb tots els partits polítics.
Per a Itziar González i Virós, el Manifest es transversal a fi que tothom s’hi sumi cara a un possible Referèndum pactat. Però va deixar anar: “El pacte” podria ser entre els catalans i les catalanes. Aquesta afirmació desterota un xic la crítica que reben des del món sobiranista, en el sentit que és un Manifest massa light, perqué parla d’un referèndum pactat quan l’Estat espanyol reitera tan sovint que no hi haurà cap pacte.
Carme Porta concedí que sí, que potser es tracta d’un pas enrere…però per anar més lluny i sortir de l’actual atzucac. Seria doncs un pas enrera per a incloure a més gent.
Per ambdues, aquesta ha estat una tasca important i expliquen que malgrat el cansament que comporta fan tot el possible per escampar el Manifest ja que l’objectiu és que la societat civil s’hi impliqui i se’l faci seu. Tenen el suport tècnic i informàtic de diverses entitats com ara CIEMEN, la fede… Reconeixen, però, que la manca de finançament en fa díficil la difusió internacional. Sí que aniran properament a Galicia i a Euskadi.
Feministes per la Independència (FxI) varen presentar un document escrit amb la col·laboració de les dones d’aquest col·lectiu sota el títol “Pràctica Feminista, Democràcia i Referèndum”. Tant Carme Porta com Itziar González el van subscriure i van fer-se seu el títol “perquè talment es tracta d’una pràctica”.
Punt 1 del document “Pràctica Feminista, Democràcia i Referèndum” de FxI: El Referèndum com a pràctica de llibertat
Les feministes que ens sumem al camí cap a la República catalana entenem el REFERÈNDUM com una pràctica de llibertat política.
Per a nosaltres el REFERÈNDUM és un espai públic de llibertat col·lectiva que posa en relació persones molt diverses cap a la República Catalana, amb la certesa que un altre món és possible. Les dones sabem que la llibertat mai ha estat donada de manera automàtica sinó que ha estat forçada políticament. La llibertat política de les dones només pot fer-se realitat en l’esfera de la pluralitat, la participació i l’acció.
Les feministes, que simbolitzem el moviment més plural i més ampli que ha existit mai, no veiem en les diferències un problema a resoldre, sinó una condició sine qua non.
Les dones sempre hem lluitat contra totes les injustícies, perquè la nostra opressió travessa les discriminacions racials, socials i de tot tipus. També l’opressió nacional. Les dones hem desobeït el patriarcat per poder ser, perquè la nostra obediència és amb nosaltres mateixes, amb l’autoritat que ens hem donat les unes a les altres. En aquest mateix sentit, el poble català s’ha de dotar d’autoritat per exercir el referèndum i fer-lo valdre per construir la República Catalana Feminista (…)
Document “Pràctica Feminista, Democràcia i Referèndum”
