OPINIÓ
Ja ho dèiem que els principis de llibertats i drets que emanen -encara que no ho sembli- de la nostra vigent Constitució serien com una arma de doble tall depèn de qui ostentés el poder, però com que hi havia la independència dels tres pilars d’un Estat de Dret com són el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial que n’havien de garantir un sistema anomenat democràtic.
Però aquesta Carta Magna tenia la gosadia de proclamar ni més ni menys que la sobirania popular resideix en el poble espanyol, malgrat perpetuava la institució monàrquica com a intocable: la unitat territorial de l’estat com a indissoluble posant l’exèrcit com a garantia; i la no anul·lació dels privilegis que el Concordat subscrit amb la Santa Seu que continuen donant privilegis a l’Església Catòlica com a institució, erigint-se en poder fàctic de tal manera que s’atreveix a pontificar sobre les decisions que prenen o han de prendre els nostres polítics, per molt que aquests es deguin als seus electors.
La perversió del sentit pregon de drets i llibertats
La situació actual ha pervertit de tal manera el sentit de les llibertats i drets conquerits en el decurs dels primers anys de la democràcia (que eren com un aval mitjançant el qual -sobretot la llibertat d’expressió- suposava una finestra d’aire fresc que semblava deixar en rere el mal gust del passat amb la dictadura franquista). Fins a tal punt les ha pervertit que ara s’ha convertit en l’amenaça contra aquests mateixos drets i llibertats conquerits.
Abolida la independència dels tres poders pilars de la democràcia
Cal tenir present que a l’època del president Aznar es va donar un pas de gegant per desmuntar la independència dels tres poders que haurien de ser una garantia de democràcia. Sotmetent-los al dictat de la majoria absoluta (la del poder legislatiu li va permetre també la del poder executiu), amb el nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial ja sols li feia falta esborrar del mapa el sentit garant de la democràcia que hauria de tenir el Tribunal Constitucional, convertit ara en “tercera càmera de poder” en lloc d’àrbitre i promotor del diàleg i la convivència.
Com a l’època del Top i la censura
La missió de censura que ara s’atorga a aquest organisme creat –es suposa- per salvaguardar la democràcia i els seus valors, ens retorna a les velles competències atribuïdes al dissortat i funest antic Tribunal d’Ordre Públic. Sinó, perquè es recorre al Tribunal Constitucional una decisió presa democràticament per una institució que es suposa és ben democràtica com és el Parlament de Catalunya?. Perquè l’amenaça de portar-hi decisions preses per les seves actuacions?. Des de quan una opinió, i si a més es col·lectiva, torna a ser delicte?. En tot cas, fins ara, pels delictes hi ha les instàncies judicials, és clar que hom es pregunta si –amb els fets que vivim darrerament- realment la justícia és igual per a tothom…
Això ni comença ni acaba de funcionar, Sr. Rajoy
Perquè la realitat és que mentre Rajoy proclama al Congrés “això ja comença a funcionar”, s’ha reconegut la xifra de 6,2 milions d’aturats a tot l’estat; que en el primer trimestre de l’any ha crescut el tancament d’empreses en un 30,1 % i que l’ import que s’ha retallat de la Llei de Dependència sigui de 1000 milions d’euros, entre d’altres mesures que ataquen directament les dones.
A les ordres del Vaticà mantenint els seus privilegis
Aquest sembla ser el mandat que Rajoy ha portat del Vaticà quan li va fer una visita al nou Papa Francesc. Segurament l’advertia de la conveniència de tirar enrere la llei de matrimonis homosexuals, una llei aprovada per xantatge de les seves joventuts que amenaçaven a fer sortir de l’armari amb llistes obertes els membres i dirigents del PP que en són molts. Suposo que van parlar, com no devia poder ser d’altra manera, de la tàcita renovació del Concordat de la Santa Seu, signat el 1953, que consagra els privilegis de la Església Catòlica. Però també li donaria ordres per retirar la llei d’avortament, ja que la Conferència Episcopal Espanyola estava pregant, al mateix temps, per aquest objectiu.
L’Església Catòlica no és una ONG
Prou d’ingerències i privilegis de l’Església Catòlica que es manté al marge de la llei, doncs per exemple no paguen els IBI’s dels seus nombrosos edificis i equipaments urbans i, en canvi, a la declaració de la Renda se’ns demana que li marquem la creu de destinació d’ajuts socials, quan a les entitats del tercer sector i a les ONG que fan una inqüestionable tasca social se’ls retalla les subvencions, i pobres d’aquestes entitats que no compleixen amb la llei: les crucifiquen…
El nostre cos no és vostre
I en relació a la obstinació que tenen amb el control del cos de la dona, aquest tema mereix una ciutadana especial, la propera.
