Els col·lectius que treballem amb l’atenció a les dones, en diferents àmbits i nivells d’intervenció constatem com l’actual situació de crisi està afectant les dones directament, en tant que ciutadanes (feminització de la pobresa, precarietat laboral, doble jornada…), però també aquelles iniciatives, programes, plans d’intervenció i plans d’igualtat que s’han desenvolupat per pal·liar aquest greuge social. Concretament, volem parlar dels avenços que s’han fet en l’àmbit de la violència masclista i que tenim el risc de perdre.
Una de les reivindicacions històriques del moviment de dones en relació a la violència masclista ha estat tenir estadístiques fiables que puguessin dimensionar d’una manera real l’abast de la violència masclista a Catalunya. Amb el Programa contra la violència masclista es va aconseguir disposar de dades mitjanament fiables del nombre de dones mortes i de denúncies, però era un repte poder tenir un coneixement exhaustiu del possible nombre de dones afectades per la violència masclista i en diferents àmbits, no només en les relacions de parella.
Tenir aquest coneixement és necessari ja que ens ajuda a definir línies d’intervenció i prevenció per tal d’aturar aquesta problemàtica, alhora que permet prendre consciència i sensibilitzar la població en general sobre l’abast d’aquest problema. Podríem dir que ajuda a veure una gran part de l’iceberg i és per això que comença a ser motiu de preocupació en diferents àmbits socials: l’educatiu, el laboral,el sanitari…
La Llei dels drets de les dones per l’eradicació de la violència masclista va posar les bases per poder disposar d’informació sobre l’abast de la problemàtica, recursos i serveis especialitzats, i que aquests siguin públics. La primera enquesta sobre violència masclista a Catalunya és producte d’aquest avenç social. Les dades que ens dóna aquesta enquesta ens indiquen la prevalença d’aquesta violència contra les dones a través d’una mostra estadísticament molt significativa (14.000 dones). L’enquesta ens diu que de cada quatre dones, tres han patit episodis greus de violència masclista al llarg de la seva vida.
Aquesta informació ens diu que s’ha de continuar treballant per garantir els recursos i els serveis necessaris en l’atenció a les dones, així com en la prevenció de les diferents violències. Al mateix temps que cal continuar amb la recerca i recollida de dades per tal d’aconseguir tenir un coneixement real de l’evolució d’aquesta problemàtica en la nostra societat.
L’anunci que el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista deixa de ser operatiu ens preocupa molt. I ens preocupa molt perquè recórrer a la transversalitat com una manera de reduir costos econòmics no és efectiu. L’experiència ens mostra que quan no hi ha programes específics que sostinguin la direcció, la coordinació, l’assignació de recursos econòmics i personals, aquesta transversalitat no és efectiva ni real.
Tot i que som conscients que vivim un moment de crisi econòmica, cal anar amb molt de compte de no retallar drets fonamentals d’aquells col·lectius que poden ser més vulnerables pel lloc en què s’han vist situats per una cultura masclista. Sabem que quan s’inverteix en la reparació i recuperació del dany, així com en la prevenció d’aquesta violència, estem incidint en tota la societat i no únicament en les dones.
