Foto:mercedariasleioa.org
El dia 17 d’octubre tindrà lloc el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa. Va ser reconegut per les Nacions Unides el 1.992, però ja s’havia començat a commemorar a Paris l’any 1.987, on es va convocar una concentració a la qual hi van assistir més de 100.00 persones, manifestant-se a favor dels drets humans i per totes les víctimes de la pobresa, la fam i les violències.
El tema de l’ONU del 2015 és “Construir un futur sostenible per posar fi a la pobresa i la discriminació”. Aquest any tindrà un significat especial, ja que serà la primera celebració després de ser aprovats formalment els “Objectius de Desenvolupament Sostenible” de l’Assemblea General.
Segons Mans Unides uns 1.300 milions de persones viuen en la pobresa més absoluta en el món, amb menys d’un dòlar al dia. Així com una sisena part dels 6.400 milions d’habitants amb què compta aproximadament el nostre planeta, uns 1.020 milions passen fam, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura (FAO). Amb aquestes dades, cal fer canvis ràpids, ja que no es podran aconseguir els objectius previtos en aquest mil·lenni: acabar amb la fam al món i amb la pobresa extrema. Aquestes propostes que va fer l’ONU, estan molt lluny de complir-se, havent-se convertit en una gran contradicció, que en un món global i tan evolucionat a tots els nivells es contemplin aquest índexs de pobresa i desigualtat.
Cal remuntar-se a 1.970 per trobar aquestes xifres tan tremendes de persones que moren de fam.
El 2008, segons la FAO, la xifra de persones que passaven fam al món era de 963 milions, cent milions més que el 2007.
La situació segons Amnistia Internacional és encara més greu, 1.000 milions persones viuen en assentaments precaris, cada minut una dona mor a conseqüència de complicacions derivades de l’embaràs, 1.300 milions de persones no tenen accés a assistència bàsica, 2.500 milions no tenen accés a serveis sanitaris adequats, i 20.000 nens i nenes moren cada dia com a conseqüència de tot això.
La pobresa inclou, no només la manca d’ingressos, també el fet de no comptar amb els drets bàsics per a una vida digna: falta de menjar, de participació, aigua potable, habitatge… I patir: xenofòbia, racisme, violència i repressió.
Hi ha un enorme augment de les desigualtats, sent les dones, i els nens i nenes les víctimes més nombroses d’aquesta tragèdia humana, També des Onu Dones s’estan fent grans esforços per poder frenar l’augment de desigualtat entre dones i homes, dels qual, les guerres són les majors responsables. Onu Dones tracta de difondre i aplicar la Convenció per a l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW)
Foto:clubcarmelita.com
Segons Ajuda en Acció, a l’Estat Espanyol, la realitat de la pobresa infantil no ha millorat. La crisi i les retallades socials s’han acarnissat en la població més vulnerable en aquests últims anys, sobretot en la infància. A l’estat espanyol el 35,4% està en risc de pobresa i exclusió social, un total de més de 2,7 milions en són candidats i candidates.
