Organitzat per Institut Interuniversitari d’ Estudis Dones i Gènere i Màster Interuniversitari de Dones Gènere i Ciutadania , Marta Selva i Anna Solà, respectivament, la ex presidenta i ex directora executiva de l’Institut Català de les Dones, van dictar la conferència pel Master Oficial de Dones i Gènere.
Certament es tractava d’un títol suggerent, sobretot en temps pre-electoral, on la majoria de professionals que ens dediquem a mirar la societat i el món des de la perspectiva de les dones ens preguntem si hi ha una manera de fer i governar específica de les dones.
Selva i Solà, van explicar la seva experiència al front de l’Institut, tot partint de la tasca feta per les seves antecessores i del seu propi bagatge de militants feministes compromeses amb diferents moviments socials. Es van referir als anys en que s’inauguraven els ajuntaments democràtics i des dels moviments socials de dones demanaven a les regidores electes, sensibilitzades pel tema, Plans Integrals per la Igualtat d’Oportunitats; Plans, pressupost i personal especialitzat. El Pla d’acció i desenvolupament de polítiques de dones havia d’incorporar les experiències dels col·lectius feministes per recollir les inquietuds i necessitats.
El segon Pla ( 2008-2011) va aplegar material per fer diagnosi de la situació perquè acollia els sabers de les dones que integraven el Consell Nacional. La responsabilitat de canalitzar les expectatives recollides obligava a una negociació d’alt nivell amb les diferents conselleries per incidir en les normatives i lleis autonòmiques. Les ponents es van referir a la lentitud de les negociacions i les dificultat per canviar el concepte i poder passar de fer plans transversals a aconseguir una autentica corresponsabilitat de forma interdepartamental. Entenen que la complicitat es decisiva alhora de la realització dels projectes que es deriven del Pla marc.
L’Institut va prendre el compromís de revisar les normatives institucionals, examinant amb detalla cada disposició per tal d’eliminar tòpics discriminatoris, perquè tinguin un llenguatge correcte que faci visibles les dones i per afavorir actuacions positives en cada tema que es consideri necessari. Per suposat que totes les propostes requerien una fonamentació documentada, científica i comparada amb la legislació d’altres països.
Així, remoure tots els Departaments autonòmics a favor de les necessitats, les aspiracions i les expectatives de les dones va ser una tasca monumental i alhora apassionant que han tingut el goig de liderar durant les darreres legislatures.
A tot allò que van dir, a algunes persones ens va quedar la reflexió en forma de dubta, entre la tasca que es pot fer des de dins de les administració i la que fan els moviments socials. Durant uns anys vam fer la crítica que des dels ajuntaments democràtics, no havien deixat ni una sola veu crítica al carrer, perquè tot havia estat institucionalitzat. El moviment associatiu va quedar desmantellat, obsolet. Els i les seves representants van entrar als ajuntaments a fer política activa integrades a diferents partits: amb càrrec polític pròpiament o des de la vessant de funcionariat . Estem en un moment nou de la història, ara canvia la política de partits perquè al govern de la generalitat hi ha hagut alternança política i no sabem que s’ha d’esperar. Els canvis vindran per les retallades anunciades, per suposat, potser també per les filosofies i les ideologies de les persones que governen i ens preguntem com es consolidaran ara els moviments associatius de dones. Ens preguntem en quin punt estan les feministes del segle XXI, cap on van ? Tal vegada si el segle XX ha estat el de les dones, potser aquest serà el dels homes i dones que aspiren plegats a noves societats possibles; mes humanes, més igualitàries, més ecològiques, més justes i necessariament, més dialogants.
