TOTES EN LA DIVERSITAT. JUNTES CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITAL!!
Les feministes a Barcelona ens sumem a les mobilitzacions internacionals del 8 de
març. Volem recollir les diverses sensibilitats i reivindicacions de les dones, lesbianes
i trans, que des de fa més d’un segle sortim al carrer arreu del món per exigir els
nostres drets.
El Dia Internacional de les Dones sorgeix per reconèixer i defensar els drets de les
dones. A finals del segle XIX i començaments del XX, les treballadores de les
fàbriques, les sufragistes, les sindicalistes, les vaguistes, les pacifistes, les feministes
van lluitar pels drets laborals, jurídics i socials de les dones.
Les feministes som moltes i diverses. Defensem la sostenibilitat de la vida de les
persones i del planeta per sobre de l’economia dels mercats. Reivindiquem situar les
persones, els treballs de cura i els de sosteniment de la vida en el centre de la
societat.
Totes en la diversitat. Juntes contra el patriarcat i el capital!!
Totes juntes reivindiquem el dret a decidir-ho tot: la nostra sexualitat, el nostre
projecte de vida que inclou o no la maternitat, la nostra educació, les nostres
condicions laborals, quin ús fem del nostre temps lliure, del nostre present i del nostre
futur. Reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació, de violències
masclistes i capitalistes. Volem una societat on niel patriarcat, ni la troika, ni
els integrismes religiosos no dictin les polítiques públiques i no condicionin les nostres
vides. Volem decidir una societat feminista!
Totes som totes. La vida de les dones ha estat sempre estructurada i normativitzada
entre deures i obligacions, prohibicions i mandats, per complir i obeir. Vides sense
drets, sense consciència ciutadana ni laboral. Diguem prou! Volem caminar amb total
independència, volem viure en llibertat amb els nostres cossos, ments i ànimes. Volem
fer un país lliure, socialment just i sostenible!
Totes som totes. Les dones sabem que,en temps de noves constitucions, la nostra
presència i les nostres perspectives són crucials, perquè aquests moments
representen una finestra d’oportunitats per avançar en l’equitat, la justícia i la llibertat.
És imprescindible, doncs, que les dones ens apoderem d’aquest procés fent que les
nostres veus siguin presents en els debats i que siguin radicalment feministes. Volem
una república catalana lliure, feminista i sense exèrcits. Volem dones lliures en països
lliures. Volem un país lliure, independent del patriarcat.
Totes som totes. La violència simbòlica, estructural, que atempta directament contra
els cossos i les vides de les dones perviu, es manté i es legitima per un sistema
patriarcal, androcèntric i neoliberal, executat per representants del masclisme més
cruel i antihumà. El patriarcat té un impacte pervers sobre les dones i les nenes i
també contra tota la humanitat.
Totes som totes. Continuem reivindicant el dret a viure sense violències. Continuem
denunciant que les violències són responsabilitat de qui les permet, les legitima i les
exerceix, i que els governs han de garantir la vida lliure i plena de les dones.
Continuem exigint que la veu de les dones i de les organitzacions feministes sigui
escoltada per a fer front a les violències.
Hem de lluitar contra les pràctiques de violències quotidianes invisibilitzades que
pateixen les dones, tant a l’àmbit familiarcom al laboral i social. El model patriarcal és
un model de domini que perpetua el masclisme, la desigualtat i la subordinació de les
dones. Visibilitzem les violències quotidianes i lluitem per eradicar-les!
Totes som totes. Totes som, hem sigut o serem estudiants. Precisament per això, ens
pertoca fer front a la reproducció dels valors patriarcals en tots els àmbits i espais de
formació de les joves. Reclamem i lluitem per la creació de protocols efectius contra
les agressions masclistes a les aules que cada dia patim com a dones. Per unes
universitats, instituts i escoles lliures de violències masclistes, perquè cada dia és 8 de
març!
Totes juntes. La societat i els projectes especulatius i depredadors del territori, com
Barcelona World, tenen també en el seu punt de mira les dones, la seva dignitat i les
seves condicions de vida. Prou de màfies proxenetes i d’explotadors! No volem un
país de casinos i bordells! Les dones no volem ser un “atractiu complementari” de la
societat, ni de Fires, ni de Congressos ni de grans esdeveniments esportius i
turístics. No som mercaderies!
Condemnem qualsevol forma d’explotació i lluitem per eliminar-la i conquerir una
societat justa i d’iguals. Totes juntes lluitem per a superar la societat capitalista i
patriarcal i per a conquerir un món on cap ésser humà hagi d’estar sotmès a cap altre.
Denunciar, rebutjar i eradicar pràctiques sexistes i masclistes és una obligació de
tothom.
Totes som totes. La resistència de les dones front a les violències masclistes
segueix sent un fet que ens obliga a estar cada dia més preparades per tal
d’autodefensar-nos de manera individual i col•lectiva. Entenem que si l’estat de dret no
garanteix la nostra protecció o l’eradicació de la violència masclista, nosaltres mateixes
hem de ser capaces de vetllar per la nostra seguretat i la de totes les companyes
davant de qualsevol agressió, ja sigui verbal, gestual o física. Creiem que
l’autodefensa feminista ens apodera i ens fa més fortes.
Totes som totes. Volem cridar ben fort: No a les guerres, que són un producte i una
extensió del patriarcat pel control dels territoris i de les persones i que es manifesten
amb una brutal violència sobre el cossos de les dones a través de les agressions
sexuals, les violacions, les tortures i els assassinats amb la finalitat de marcar
fronteres i territoris dels grups armats.
No oblidem que una de les conseqüències de les guerres són milers de dones
refugiades arreu del món, que són de nou victimitzades, oblidades i violentades en els
territoris que haurien de ser d’acollida. Exigim l’acollida de totes les persones
refugiades per culpa de les guerres.
Totes som totes. Ens solidaritzem amb les activistes i guerrilleres kurdes que lluiten
des de l’autoorganització a l’Orient Mitjà, entre la guerra de Síria i la guerra de l’Estat
turc contra el poble kurd, que en els darrers mesos s’ha intensificat. També ens
solidaritzem amb totes les dones del món que al mig de les guerres i la violència, estan
teixint propostes de vida i d’una pau que sigui la nostra. Aconseguirem ser més fortes i
vèncer el patriarcat aprenent unes de les altres i teixint aliances internacionalistes amb
dones i moviments de dones de tot el món.
Totes som totes. Patim les exigències d’un cos inabastable, cosa que genera
frustració, obsessió i riscos en la nostra salut. És una violència més, exercida sobre la
nostra imatge i el nostre cos que ha d’agradar a una societat que no veu més enllà de
la talla 36. Reivindiquem cossos que trenquin amb els patrons socials i una diversitat
de formes que omplin tots els racons de l’actual societat gordofòbica i heteropatriarcal.
També volem subvertir, qüestionar i rebutjar els models hegemònics occidentals que
ens imposen cànons etnocèntrics en les nostres vides, relacions i vestimentes.
Totes som totes. Volem ser protagonistes de la nostra salut, sense pressió de la
classe mèdica i de la indústria farmacèutica que, pels seus propis beneficis, ens
medicalitza a nosaltres i al planeta, que cada cop està més intoxicat i ens emmalalteix
a totes. Volem una sanitat totalment pública, universal, de qualitat i amb calidesa que
respecti els drets i les diversitats de totes.
Totes som totes. Durant molt de temps, les dones transsexuals no hem estat
considerades dones. Sempre hem estat i encara avui som blanc de violència i
marginació. És cert, s’ha avançat molt i el 2015 va ser un gran any per a la nostra
visibilització i per a les noves generacions que compten amb el suport de les seves
mares i pares, però encara seguim patint agressions, com les del passat gener, a
Lavapiés i a Gràcia. Exigim una Llei estatal de Transsexualitat. Ja!
Totes som totes. La pobresa té nom de dona, ser pobraés no poder cobrir les
necessitats materials i afectives. Ser dona i exercir la cura de qualsevol altra persona
ens fa més pobres. Els treballs de cura no estan prou reconeguts i això ens fa més
pobres: tenim salaris més baixos, contractes a temps parcial, reducció de la jornada
laboral, períodes de cotització més curts i pensions més baixes. Prou de la pobresa
amb nom de dona!
Totes som totes. Perquè no podem continuar cobrant menys que els homes per la
mateixa feina! Perquè no podem tenir pitjors salaris en els sectors on hi ha més
presència femenina, com ara el comerç, l’hostaleria, l’educació o la sanitat! Perquè els
contractes a temps parcial tenen cara de dones! Perquè tenim unes discriminacions
laborals pel sol fet de ser dones. Prou bretxes al món laboral!
També avui, 8 de març, les treballadores sexuals reivindiquem els nostres drets i les
nostres veus. Som invisibles, oblidades, negades i deslegitimades. Només des de les
complicitats lluitarem contra la violència del capitalisme i del patriarcat, com a
treballadores, com a migrants, com a dones, com a lesbianes,com a trans i també com
a treballadores sexuals.
Totes som totes. No és casualitat que el treball domèstic sigui la professió més
feminitzada que el capitalisme patriarcal ha assignat amb violència a les dones. És
una feina sota un règim laboral de semiesclavatge i, fins fa poc, ni tan sols estava
garantit formalment un salari en metàl•lic. Les treballadores domèstiques estan
excloses de les garanties mínimes que tenen la resta de treballadores, com és el dret
a l’atur o a una cobertura per part de l’Estat, en cas que l’empresa sigui insolvent
respecte al seu salari.
Totes som totes. Des de l’economia feminista reivindiquem la necessitat de parlar de
nous conceptes de treballs, de producció, de benestar i d’ocupació i també de la
necessitat d’un decreixement, des d’una una mirada ecològica, per a garantir la
sostenibilitat de la vida humana i social. Reivindiquem una nova organització social i
laboral que situï en el centre les condicions de vida de les persones, que redistribueixi
la renda i els diferents treballs i que reorganitzi els temps de treball. Hem d’assumir la
cura com a qüestió social amb la participació del sector públic, el privat i amb les
dones i els homes de manera equitativa.
Totes som totes. Aquesta mirada ecofeminista no ens pot fer ignorar el clam actual
de les treballadores pels seus drets a una vida digna i amb recursos suficients. Per
això, denunciem la lògica del sistema capitalista que posa l’accent en una falsa
recuperació econòmica inviable i explotadora, precària, temporal, amb distribució
irregular de la jornada, salaris més baixos i retallades als nostres drets. El sistema
capitalista deixa tots els treballs de cura a les dones, sense cap perspectiva de canvi.
Volem polítiques actives d’ocupació amb perspectiva feminista eficaces per crear
ocupació real, de qualitat i amb drets. Prou precarietat!
Juntes treballem per la revolució, que serà feminista o no serà!! Les feministes
hem après que les transformacions socials, les hem hagut de guanyar amb els nostres
activismes. Continuem sent subjectes de la nostra pròpia vida i de la construcció
col·lectiva de la comunitat. Si no lluitem pels nostres drets, ningú no ho farà per
nosaltres.
VISCA, VISCA, VISCA LES LLUITES FEMINISTES!!!
SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!!!
JUNTES CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITAL!!!
VISCA, VISCA, VISCA LES LLUITES FEMINISTES!!! TOTES EN LA DIVERSITAT. JUNTES CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITAL!!
