“El futur possiblement serà ecofeminista o no serà”
El grup de recerca Ciutats i persones de l’ Institut de Ciències Politiques i Socials és consolida com un espai acadèmic de reflexió feminista. Cada any, des del 2005, treballen i publiquen els resultats de les recerques sobre l’actualitat política i social observant especialment la incidència i la implicació específica d’homes i dones.
Aquest any han dedicat la recerca a les polítiques públiques des del feminisme i l’ecologisme i el passat dia 30 de novembre a l’Espai Francesca Bonnemaisón vam assistir a la presentació del volum, resum del XI seminari titulat Sostenibilitats .
La coordinadora de l’edició Maria Freixanet, en introduir l’acte, va dir que dins el grup de recerca entenien les sostenibilitats com, aquells canvis vitals individuals i col·lectius que haurem de realitzar ara, si volem que existeixi un futur equitatiu i compartir una terra habitable. Les professores que han participat en la recerca; Agüera, Binimelis, Bru, Carrasco, Herrero, Miralles-Guasch i Moreno i els professors Borràs, Espluga i Tello han desenvolupat reflexions, criteris i propostes per comprendre el significat del concepte de sostenibilitat de la vida, per analitzar els usos dels temps, per repensar el consum, l’ús de l’espai, la mobilitat i la configuració del territori, la producció en relació als riscos ambientals i les respostes sociopolítiques així com per establir una agenda de canvi ecofeminista.
La reflexió bàsica, parteix de la idea que el treball de cura i sosteniment de la vida, que realitzen majoritàriament les dones, és paral·lel al treball de cura i sosteniment de la vida que realitza la natura. És tracta d’activitats del tot imprescindibles per la vida, les que hem de focalitzar i tenir en compte per desenvolupar les societats i l’economia del futur. Les tasques que tenen lloc en l’àmbit domèstic de recreació i procreació, no es podrien valorar mai en termes mercantils. Són tasques impagables que estan en contraposició dels valors de l’estat capitalista, que es manté mediat per l’amor.
La sostenibilitat és una cadena de sosteniments que es donen a diferents espais; a la natura on ens reconeixem nosaltres mateixos com part de la natura transformada i que alhora transforma constantment l’entorn, l’espai domèstic on, únicament a partir de les atencions bàsiques podem arribar a ser persones autònomes, l’espai socialitzador, continuïtat de la llar per detectar experiències materials que formen part de la vida quotidiana i tenen capacitat transformadora. Altres espais són els estats o el mercat que menysvalora els primers àmbits del tot imprescindibles per la sostenibilitat humana. Conjugar mercat com mecanisme de coordinació social amb els valors comunitaris i de la cura domèstica és un repte. Les societats sostenibles han de trobar vies de sortida practicables més enllà del ordre social establert pel capitalisme, el patriarcat i la democràcia supeditada en aquest ordre.
Per afrontar aquets canvis cal repensar els usos del temps, el treball i el benestar, són tres aspectes que cal considerar per plantejar la sostenibilitat de l’organització social des d’un perspectiva sensible amb les desigualtats socials.
En la recerca es posa en evidència la situació límit que està vivint actualment la nostra societat pel que fa a la relació entre l’economia i la ecologia. Apunta el paper de les polítiques públiques proposades des de l’ecologia davant el xoc existent entre les propostes capitalistes pensades per créixer sempre, mentre que els recursos són finits. L’ecofeminisme es basa en un replantejament dels objectius de l’economia convencional, dels seus fonaments i dels seus mètodes d’estudi. Denuncia la falta de rigor dels models econòmics que només tenen en compte una part de la realitat i proposen reconèixer i comptabilitzar l’impacte del treball de cura sobre el benestar i l’activitat econòmica
Els i les ponents afirmen en el seu estudi que el món està limitat i el futur possiblement serà ecofeminista o no serà : “I és que podem no créixer. Podem viure amb menys coses. Podem dedicar temps, homes i dones, a tenir cura dels altres i de l’entorn. Podem treballar fora de la llar menys hores per tal de que tothom tingui una ocupació. I treballar per viure i no viure per treballar. Aspirar a un benestar compartit i auster. Relacionar-nos des de l’equitat i la solidaritat. Elaborar consensos, marcar-nos límits i fer-nos-en corresponsables “
