L’Institut Català de les Dones celebra aquest any el seu 25è aniversari i una efemèride com aquesta és una oportunitat per aturar-se, mirar enrere i felicitar-nos per la feina feta, sense caure en la temptació de falsos triomfalismes, però defugint la glossa d’una derrota. Perquè no tot està per fer però tot és possible, i en aquest camí l’Institut Català de les Dones ha comptat amb la complicitat, l’experiència i la saviesa de moltes dones del país.
La participació de totes i tots és un element fonamental per avançar en la construcció d’un nou contracte social, un nou marc per a la relació entre unes i altres que faci possible la integració del saber fer de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Es tracta, en definitiva, d’avançar cap a una societat on junts puguem gaudir de veritables espais de llibertat.
Sabem que només amb la tasca i el treball quotidià de totes les dones, cadascuna des del seu espai propi, serà possible assolir el conjunt de transformacions culturals que ens han de dur a la construcció d’un país on la diversitat sigui indicador de riquesa.
Durant tots aquests anys, l’Institut Català de les Dones s’ha proposat, fermament, esdevenir un espai capaç de fer visibles les iniciatives sorgides de les dones i del moviment de dones, amb la finalitat de socialitzar els sabers i les pràctiques femenines, i poder dissenyar, així, polítiques públiques universals que no discriminin ningú.
La poetessa Emily Dickinson deia: “Ignorem la nostra veritable estatura fins que ens aixequem”. Avui, que com a institució donem compte públicament d’aquests 25 anys d’història per assolir la igualtat efectiva entre dones i homes; avui que ens hem posat dempeus, ens adonem de com n’és d’important el treball de civilització que realitzem les dones en el marc de totes les institucions catalanes. I és necessari aixecar-nos i reconèixer-nos, les unes a les altres, per autoritzar-nos en la nostra tasca diària.
“Tot canvi en una època històrica es pot mesurar pel progrés de les dones cap a la llibertat”, asseveració del filòsof François Fourier que assenyala la importància del coneixement i de la transmissió de la història com a elements decisius en la vertebració de la memòria d’un país i, per aquesta raó, que les dones esdevinguem subjectes històrics significa, també, que els nostres noms i les nostres gestes s’incorporin a la narrativa històrica del passat, del present i del futur.
Des de l’Institut Català de les Dones, en aquesta data tan assenyalada, volem situar les dones en la història del nostre país, perquè hem estat ca bdals però a vegades silenciades, perquè aquests 25 anys de polítiques de dones a Catalunya coincideixen amb la commemoració del tricentenari del 1714 i perquè estem convençudes que l’impacte de les commemoracions històriques, de la història i de l’experiència d’un
poble conflueix en la construcció i consolidació de l’imaginari col·lectiu.
Les dones enfrontem aquest 2014 amb il·lusió creativa perquè, malgrat que la conjuntura econòmica és complicada i ens representa un repte social important com a país, estem avesades a sostenir la vida en circumstàncies adverses. I és aquesta destresa apresa en la gestió dels espais quotidians el que les dones volem incorporar a la política. Una destresa menystinguda tal i com evidencien les estadístiques: la temporalitat laboral de les dones, l’augment de la taxa de desocupació femenina, la desigualtat salarial, la manca de mesures que garanteixin la conciliació de la vida amb el treball remunerat… la llista és llarga.
Però les dones sabem que el reconeixement social d’aquesta destresa, apresa de les nostres avantpassades, és el llegat que avui necessitem per traçar les línies d’una nova societat d’homes i dones lliures, una societat on la violència masclista sigui impensable.
Des de l’Institut Català de les Dones fa 25 anys que treballem amb i per les dones del país, i és ben cert que en aquest repte comptem amb el suport, la cooperació i la complicitat de les administracions locals, capdavanteres en la lluita pels drets de les dones; comptem també amb l’expertesa i la tenacitat de les entitats de dones, i sabem també com n’és d’important la traça de totes les dones que, sense complexos, ocupen posicions de responsabilitat i exerceixen l’atreviment de contravenir els principis de la correcció política amb l’objectiu de fer valer la seva veu en els espais de pressa de decisió.
El potencial de les dones representa avui una de les majors riqueses del nostre país, la seva força i el seu talent són eines indispensables per caminar cap a un model de societat més equitativa i respectuosa; les dones hem estat, som i serem presents en la construcció d’un nou horitzó de llibertats.
Barcelona, 8 de març de 2014
