Fa cinc anys va començar el projecte de Can Piella amb cinc joves, la majoria vivien a Barcelona. Van trobar un espai que no constava en el registre de propietat, una masia abandonada des de feia més de 10 anys en perill de caure, atès que s’estava desfent a trossets. Van entrar-hi amb les ganes de rehabilitar-la i així ho van fer, millorant la masia del segle XVII patrimoni històric de la zona.
Can Piella es troba entre Montcada i Reixach i la Llagosta. El lloc estava ple de runa, no hi havia accés directe a l’aigua i poc a poc van recuperar l’espai, recollint les escombraries i rehabilitant una bassa per obtenir l’aigua.
Entre totes les persones, van recollir les deixalles i es van reciclar diversos materials per recuperar i incorporar-los en els camins de la casa. Es van arreglar diversos espais de la masia, es va millorar el sostre, la cuina i es va construir un forn. A més, al voltant de la casa entre els veïns i els integrants de Can Piella van recuperar l’entorn de diverses formes, entre elles sembrant fruiters a la zona.
Es va començar l’hort i es va generar un projecte que donava una vida totalment diferent a un espai on abans hi anaven camions a descarregar abocaments tòxics o escombraries de tota mena.
Abans que arribés el col·lectiu de Can Piella, l’espai era un lloc sense vida, els camions, havien convertit l’espai en un abocador il·legal, on fins i tot van arribar a llançar uralita: un material tòxic que està prohibit a l’Estat Espanyol des de l’any 2002, per tenir conseqüències molt greus contra la salut. Un exemple d’aquest mal va sortir a la llum quan l’empresa Uralita va ser demandada per 45 veïns i veínes de Cerdanyola i Ripollet per lesions que pateixen en l’aparell respiratori.
Des del 2009 les i els integrants del projecte i el veïnatge de la zona han recuperat no només la casa, sinó també espais confrontants. Es van gestionar horts comunitaris i es van sembrar fruiters fent-ne una cura respectuosa i responsable amb la natura.
Des del 2009, Can Piella ha estat una casa on s’han realitzat diverses activitats socials i culturals. S’han realitzat formacions i cursos de diversa índole, entre ells: sobre permacultura i hort. S’han realitzat diverses activitats culturals com recitals de poesia, performance, teatre i concerts. Tot això, sent un espai de lliure accés i gratuït.
Més endavant, es va descobrir que la casa era propietat del Grup Alcaraz, una empresa de més de 60 anys dirigida per la família Alcaraz. El Propietari d’aquesta empresa està relacionat amb casos de corrupció urbanística. Segons el setmanari La Directa: Manuel Alcaraz Puig “l’any 1990, quan dirigia l’empresa Polizur va ser detingut per la Guàrdia Civil per ordre del jutge Emilio Soler, sota l’acusació d’haver orquestrat una xarxa de frau en el pagament de l’IVA. També entitats de veïns i grups polítics d’oposició al Consorci de Montcada i Reixac, el van acusar de connivència amb l’alcalde César Arrizabalaga a l’hora de rebre importants beneplàcits per la construcció d’edificacions i urbanitzacions “.
Desallotjant la cultura i el patrimoni.
El projecte de Can Piella, tenia una ordre de desallotjament cautelar per part dels jutjats de Cerdanyola, que els donava cinc dies perquè es retiressin de l’espai. L’ordre apel·lava al delicte permanent de privar al propietari de l’ús del lloc, pel suposat dany que es realitza a la masia. Quan en realitat tot demostra que el lloc s’ha millorat, s’han recollit les runes, el terreny ha estat cultivat, recuperant usos patrimonials i s’ha arreglat la masia. No obstant això el dimecres 15 de maig a les 6:30 del matí van començar a desallotjar la casa, desmuntant un dels projectes socioculturals i ecològics més actius de la zona.
Dues persones es van col·locar en una torre de 18 metres per resistir el desallotjament. Era un acte simbòlic anomenat: “el niu sobre la Masia” en el qual s’arriscava la seguretat i la vida de les dues persones que hi eren, com a acte de desobediència civil i rebuig al desallotjament.
Al voltant de 20 furgonetes de la policia de la Generalitat de Catalunya van entrar al terreny, segons fonts que es trobaven al lloc. Els Mossos d’Esquadra després de diversos intents fallits van veure que no podien baixar a les dues persones que es trobaven a la torre. Finalment van portar una grua amb la qual les van obligar a baixar de l’estructura. Durant el desallotjament, segons sembla, els Mossos d’Esquadra van trencar el sostre de la Masia del segle XVII, potser al llançar a terra la torre de 18 metres, en tallar les bases de l’estructura metàl·lica, que estava sobre la casa, segons les persones presents que van comentar el que va succeir.
El desallotjament va durar al voltant de 4 hores, es van dur a cinc persones detingudes, que van ser alliberades la mateixa nit del 15 de Març. Aquestes persones van ser posades en llibertat amb càrrecs de desobediència, atemptat a l’autoritat i danys.
La pressió social va ser constant durant el desallotjament, diverses persones es van acostar a la masia per donar suport al projecte sociocultural i durant tot el dia del 15 de març, es van organitzar manifestacions i concentracions a Montcada i a Barcelona. Desenes de manifestants van tancar l’autopista AP-7 en direcció Girona. Es va realitzar una acció en unes torres d’Alcaraz a Montcada on van desplegar una pancarta que posava: “la llei sembra injustícia”, #SOSCanPiella.
A Barcelona, després d’una concentració als Jardinets de Gràcia centenars de persones van caminar cap a la porta de la immobiliària del grup Alcaraz situada a l’Avinguda diagonal 468. Un cop allà una representant del grup de Can Piella va parlar amb un megàfon a les persones presents, agraint el seu suport tot afirmant: “Tenim molta ràbia, però alhora moltes ganes de seguir construint el que estàvem fent, perquè estàvem generant una alternativa. Aquí hi ha el futur de totes les nostres reivindicacions, que puguem valer-nos per nosaltres mateixes, reivindicant la nostra autonomia per practicar-la. “
La porta de la immobiliària va quedar empaperada amb comunicats i informació sobre la injustícia del desallotjament. El grup de manifestants va sortir des d’allà tallant la circulació dels carrers de Diagonal, Passeig de Gràcia, i Gran Via que són de les vies més importants per accedir al centre de la ciutat. La manifestació va arribar fins a plaça de Catalunya.
En un comunicat de Can Piella s’esmentaven les diverses raons per les quals estan lluitant, entre elles: per la terra, el patrimoni, el coneixement compartit, les ànsies de cooperació, la integració de l’entorn i les persones, la capacitat d’auto-organització, fer les coses per elles mateixes, treballar col·lectivament i “que la propietat especuladora i el lucre no estiguin per sobre la dignitat de les persones.”.
