A Suècia s’acaba de publicar un llibre sobre les condicions laborals de les dones, que recomana algunes estratègies d’autodefensa feminista per enfrontar aquest tipus de problemes.
Portada del llibre No aguantis més
El llibre es diu “Bit intel IHOP! SATT gränser på jobbet” (No aguantis més). El títol es refereix al fet que les dones no han d’aguantar més sinó per contra, posar límits a l’explotació i al sexisme en el treball. Les autores són Rebecka Bohlin i Sara Berg i, metòdicament, les dues repassen una sèrie d’estratègies per fer front a un mercat laboral cada vegada més dur. I amb exemples de la vida real, expliquen unes tècniques i habilitats per a l’autodefensa feminista a la feina.
Rebecka Bohlin és periodista, anterior cap del setmanari Arbetaren (L’obrer/l’obrera) i autora del llibre De Osynliga Om Europes fattiga arbetarklass (Els invisibles. Sobre la classe d’obrera pobra d’Europa), una investigació sobre el mercat laboral i els contractes escombraries que afecten les dones. Sara Berg és professora d’art dramàtic. Elles porten molt temps treballant juntes en l’autodefensa feminista i fa un parell d’anys van tenir la idea de preparar un llibre on es reflectissin les experiències de l’autodefensa feminista i que poguessin aplicar-se en el mercat laboral de les dones.
“A la vida diària ens enfrontem gairebé constantment a situacions en les que hem de sospesar la nostra posició cap als altres i les altres, ja sigui en les relacions íntimes o en l’àmbit laboral. L’autodefensa feminista no és una cosa que s’aprèn en un curs i després se sap”, diu Rebeca Bohlin. “És més aviat un procés en el qual una mateixa l’ha de tenir en compte tots els dies i durant tota la vida”. L’autodefensa feminista, continua Bohlin “significa no només la capacitat física per defensar-se contra un atacant, sinó que tracta, sobretot, de defensar la ment de la ‘normalitat sexista’, conèixer les estadístiques sobre la situació de les dones i enfrontar-ho mentalment, verbal i políticament”.
Sara Berg i Rebecka Bohlin afirmen que pel fet que a Suècia ja han recorregut un llarg camí cap a la igualtat, molta gent pensa que la lluita feminista ja no és tan urgent. “Tenim, entre altres coses, protecció de la maternitat, guarderies publiques i barates i lleis contra la discriminació, però com mostrem en el nostre llibre, resulta que, pel que fa a salaris i hores de treball, per exemple, les dones tenim pitjors condicions que els homes en el mercat laboral”.
Sara Berg i Rebecka Bohlin
No participar en la ‘normalitat sexista’
“La ‘normalitat sexista’ no es podria mantenir si ningú hi participés. El més complicat en aquesta lluita, moltes vegades és que, tot i que som conscients dels problemes del gènere en general, no els investiguem, ni tampoc ho apliquem a fons en les nostres vides personals. Aguantem el pitjor en el treball i en les relacions pensant: “Per aquesta vegada no passa res, tampoc vull ser una rondinaire”. Però, afegeixen “queixar-se de maltractaments, ja siguin menors o més greus, no és queixar-se. És enfrontar-s’hi. Una estratègia mental és canviar el subjecte d’allò que passa en la teva vida”. I preguntar-se: ” si l’afectada fos la meva germana, ho deixaria passar?. Així, en ampliar la mirada des d’una mateixa, es fa evident allò que abans era invisible”, afirmen.
Rebecka Bohlin i Sara Berg han volgut escriure el llibre el més accessible possible, de manera que les lectores o lectors no necessiten tenir estudis de gènere en el seu equipatge. I elles opinen que “podria ser un primer pas per començar a parlar amb una o més col·legues sobre com experimenten la seva situació laboral” . O bé, “per buscar una organització que treballi en una direcció que elles simpatizen”. A vegades, segons opina Sara Berg, també pot ser interessant invertir la pregunta: Com puc continuar la meva participació a nivell col·lectiu i establir requisits raonables en el meu lloc de treball?
Tot es qüestió d’organitzarse
Per Rebecka Bohlin, “tot és qüestió d’organitzar-se, conèixer els nostres drets i lluitar per la igualtat, ja sigui a través de l’art, a través dels sindicats, del moviment de dones, o mitjançant diverses organitzacions”. En general, manté, “les dones hem après a ser sempre generoses, a pensar en allò que necessiten els altres abans de pensar en allò que nosaltres necessitem. Per això, pot resultar difícil dir no a qualsevol cosa de la vida quotidiana, però no hauria de ser tan difícil”.
Les autores recomanen dir no sense donar llargues explicacions. Poques vegades és necessari. “Si la situació requereix que t’expliquis, fes-ho extremadament breu. En general, s’experimenta que s’és més seriósa”.
El llibre també s’ocupa d’aspectes com ara el treball domèstic no remunerat i ‘la doble jornada’ de les dones, les normes obligades de com ‘ser eficaç’ sempre, que produeixen molt estrès, l’assetjament sexual a la feina i altres situacions on poden produir-se amenaces i fins i tot violència. I sobretot, està impregnat en tot el seu contingut d’una profunda crítica al sistema.
(El text va ser originalment publicat a la revista sueca Feministiskt Perspektiv (“Perspectiva Feminista”). Rebecka Bohlin l’ha traduït al castellà).
