Llegiu l’article en la versió original en anglès: Honor Killing Or Barbaric Crime?
El terrible assassinat “d’honor” d’Aya Al-Baradeih, l’estudiant universitària de Surif, a prop d’Hebron, a mans d’un grup d’afiliats a Hamas i dirigit pel seu oncle, no és el primer crim d’aquest tipus a Palestina. 23 dones palestines han estat assassinades per “honor” des de començaments de 2011, entre elles 9 dones d’Hebron.
El 6 de maig de 2011, el cos d’Ayah Baradeih, una dona palestina de 20 anys, estudiant de tercer curs de Literatura Anglesa a la Universitat d’Hebron, una dona noble i alliberada i una activista en el camp de la democràcia, fou trobada dintre d’un pou al cim d’un turó de la ciutat de Surif. El pou està situat a només tres quilòmetres de la casa d’Al-Baradeih . Surif és una bonica ciutat que s’estén als vessants dels turons de les muntanyes al nord-oest de la ciutat d’Hebron. Ayah desaparegué el 20 d’abril de 2010. La seva família va informar la policia tres hores després que ella no tornés a casa.
{youtubejw}DQ-1-slYgUM{/youtubejw}
A Palestina és legal matar les dones per tal de protegir “l’honor” de la família. Aquesta i altres lleis jordanes discriminen totalment les dones, són inhumanes i un crim contra les dones. A Cisjordània i Gaza no hi ha lleis que prohibeixen que les dones siguin assassinades o persegueixin als seus assassins. Les lleis egípcies que s’apliquen a Gaza i les jordanes a Cisjordània discriminen les dones, i protegeixen els assassins de dones. “L’honor” s’ha convertit en una justificació per assassinar dones protegint els assassins, i també per mantenir el poder en mans dels homes que són els que dirigeixen la societat, impedint que les dones arribin al poder. Això és una amenaça clara per a totes les dones que cerquen la igualtat de drets amb l’home.
La recerca d’Ayah va durar els últims 13 mesos. Al final, la policia palestina, comptant amb l’ajuda d’un voluntari, trobà un cos descompost a l’interior d’un pou situat al poble on residia Ayah. El coronel Ramadà Awad, “Abu Issa”, cap de la policia d’Hebron, va estar molt trist i sol·lícit quan el vaig trucar per preguntar més detalls sobre l’assassinat d’Ayah. Em va dir: “Des de la desaparició d’Ayah, vam infiltrar en policies de paisà entre els habitants de Surif per tal de recopilar informació sobre les circumstàncies de la seva desaparició i la seva relació amb tothom, incloent la família, parents i amics. La nostra primera impressió va ser que Ayah no havia desaparegut, sinó que havia estat assassinada per ‘honor’.”
Afirmà que els criminals que van dur a terme l’assassinat d’Ayah, Ayman Abu Saleh, Nasser Al-Ghour i el seu oncle Iqab Al-Baradeih, de 37 anys, eren elements d’Hamàs, autoritats religioses. No estaven gens contents amb les activitats d’Ayah a la Universitat d’Hebron després que ajudés a estudiants a distingir entre la intolerància religiosa i el radicalisme, i entre els compromisos als principis de la religió islàmica, que són contraris a l’extremisme. L’activisme d’Ayah va portar a una pèrdua massiva de seguidors del moviment islàmic a la Universitat d’Hebron. Això va enutjar les autoritats religioses amb Aya i dictaren una sentència de mort contra ella, digué el coronel Awad.
El Coronel Awad m’explicà un altre escàndol. Em digué que “23 dones palestines han estat assassinades per “honor” des de començaments de 2011, entre elles 9 dones d’Hebron”. Em digué amb amargor a la veu: “Ha arribat el moment de trencar el silenci sobre aquest delicte i posar-hi fi. Massa dones han estat assassinades, massa han estat enterrades vives. No podem tornar a l’era de la ignorància. Estem en el segle XXI, i tots som fills de les dones”, em va dir Awad. Afegí que les dones són sacrificades com ovelles per les seves famílies per raons trivials. Afegí que enfrontar-se als assassinats “d’honor” és una responsabilitat de totes les dones cultes i de totes les organitzacions de dones. Les dones han d’abordar aquests crims i demanar que s’hi posi fi.
De la universitat al pou
La sobtada desaparició d’Ayah causà un gran sofriments als seus pares, especialment la part més feble en la família, la seva mare Fàtima, que no va ser capaç de quedar-se a casa a causa dels vergonyossos rumors que es van escampar per la ciutat. L’oncle d’Ayah, qui la va assassinar, va escampar per la ciutat el rumor que la seva neboda l’havia informat durant una trucada telefònica que havia decidit marxar i viure com li donés la gana. A les societats àrabs, les dones només poden sortir de la casa familiar quan es casen. Abans d’això, les dones no poden viure soles. La mare d’Ayah no va ser capaç de mostrar la seva cara al veïnats després de l’inexplicable absència d’Ayah, i va marxar de casa.
Ayah era una dona maca i intel·ligent. Diverses persones van anar a la casa de la seva família a demanar als seus pares per casar-se amb ella, entre ells un company de la Universitat a qui estimava, i hi va anar només un mes abans del seu assassinat. El seu company va enviar a la seva família a demanar als pares d’Ayah la mà de la seva filla. Forma part del costum del matrimoni tradicional a l’Orient Mitjà que la família de l’home vagi a la casa de la dona a demanar als seus pares per demanar-la en matrimoni. Normalment es triga uns dies fins que la família de la núvia dóna una resposta a la família del nuvi. Durant aquest curt temps, la família de la núvia té sota la seva responsabilitat el preguntar pel passat del nuvi el passat i també pel seu futur: Qui és ell? Qui és la seva família? Si treballa, si és creient, etc. En general, tots els membres MASCULINS de la família de la núvia tenen dret a participar en la decisió final del matrimoni, encara que no siguin adults.
El pare d’Ayah trigà en donar resposta a la família del seu company, que al seu torn va enviar personalitats molt importants de la ciutat d’Hebron a veure el pare d’Ayah per tal de pregar-li que donés resposta a la sol·licitud de la mà de la seva filla. El pare, que finalment havia accedit davant de les personalitats hebronites, es va empassar les seves paraules després i es va negar al matrimoni. Resulta que el nuvi que va demanar en matrimoni Ayah estava afiliat a Fatah, mentre que el germà i l’oncle d’Ayah ho eren d’Hamas. Aquesta diferència política va ser el greu crim que va portar a l’assassinat de la intel·ligent Ayah.
Ayah estava descontenta amb la decisió del seu pare, i va trucar al seu company i li va dir que li prometia que no es casaria amb ningú, excepte ell i que no s’havia de donar per vençut. El seu germà escoltà la conversa telefònica i la van colpejar sense pietat. Ella va anar a veure el seu oncle i li va demanar ajuda, pensant que l’ajudaria. El criminal oncle d’Ayah li va donar el seu telèfon mòbil perquè truqués al seu company i li digués que el problema estava en camí de ser resolt. Però ell estava pensant en resoldre el problema a la seva manera, llançant Ayah al pou. Durant aquest procés Ayah desaparegué…
El Coronel Awad em va dir: “Ibrahim Al-Baradeih i la seva dona (els seus pares) va presentar una denúncia sobre la desaparició de la seva filla que va anar a la Universitat el matí del dimarts, 20 abril de 2010, però no va tornar a casa. Això va iniciar una investigació i vam investigar totes les possibilitats, incloent un segrest o una fuita de la casa. Vam parlar amb diverses persones i els vam preguntar per Ayah. Entre elles hi havia un home jove, de 37 anys, de la ciutat d’Hebron. L’home va ser acusat pel pare de la noia de saber on era Ayah. Ell havia demanat al pare per casar-se amb ella, però la família ho va negar. Vam investigar al sospitós. El jutge el posà en llibertat després de 35 dies d’arrest”.
I va afegir: “Vam continuar la nostra investigació dintre de la universitat. Vam saber que Ayah estudiava tercer curs d’anglès, tenia molt bones relacions socials amb els altres, bona reputació, gran cultura, i un caràcter fort. Les seves accions a la universitat eren equilibrades, tothom la respectava i que no hi havia sospites en quant a l’ètica o la seguretat planessin al seu voltant. Aquesta informació confongué als agents de la investigació “.
“El passat divendres 6 maig 2011 rebérem una informació sobre un cadàver en un pou a Khallet Abu Sulaiman prop del poble de Surif. El pou està localitzat en una àrea remota prop de Surif, a uns tres quilòmetres, i prop del mur de l’apartheid. Vam anar al lloc del pou, acompanyats pels fiscals i la defensa civil, per treure el cos. Vam necessitar dos dies per reunir totes les parts del cos de la víctima a l’interior del pou. Vam trobar la bossa i la roba d’Ayah al pou. A l’interior de la bossa vam trobar el document d’identitat d’Ayah, una foto del seu germà que estudia a Ucraïna, la targeta de la universitat amb la seva imatge, i una foto del seu germà petit. El fiscal va confirmar que el cos pertanyia a Ayah. Vam arrestar als sospitosos, entre ells el seu oncle, que va confessar el crim menys de tres hores després de la seva detenció. Ens va revelar més informació sobre el crim”.
El nom de l’oncle d’Ayah és Iqab (que significa “càstig”). Va dir que durant la investigació: “Vaig anar a la Universitat, juntament amb Ayman Abu Saleh i Nasser Al-Ghour. Li vaig dir a Ayah que pugés al meu cotxe, s’hi va negar, però quan li vaig dir que tenia una bona notícia per a ella, va pensar que havia convençut al seu pare que aprovés el seu matrimoni i va venir amb nosaltres. Li vam pegar dintre el cotxe i la vam posan en una caixa. Va cridar, però vam utilitzar un esprai de gas per silenciar els seus crits. Va romandre inconscient fins que arribàrem a la zona on hi havia el pou. La vam treure de la caixa i la vam lligar amb cordes.
Es va despertar mentre la lligàvem, uns minuts abans de tirar-la al pou, i em va pregar i em va demanar que per amor de Déu no li féssim mal. Va dir: “en el nom del Senyor de tota la humanitat, i en nom de Déu, et demano oncle, oncle meu, oncle meu deixem lliure. Si us plau, alliberem per amor de Déu. Si us plau no em llenceu al pou. Què he fet que mereix que em mateu? Oncle meu, si us plau, ajuda’m!”. Però jo estava decidit a matar-la amb l’ajuda dels meus amics, autoritat religioses d’Hamàs.
Segons la persona que havia demanat al pare d’Ayah la seva mà, havia conegut Ayah només un mes abans del seu assassinat. Va dir: “Vaig insistir en esposar Ayah perquè vaig quedar impresionat amb ella i l’estimava molt. La seva família va rebutjar el nostre matrimoni per raons injustificades. Una vegada digueren que era a causa de la diferència d’edat entre nosaltres, ja que jo en tenia 37 i Ayah 21. Van dir que jo era de ciutat i Ayah de poble. Una altra excusa que van utilitzar va ser que la família d’Ayah no era de la mateixa afiliació política que jo. Totes aquestes raons inventades augmentaren la meva determinació de casar-me amb Ayah de la manera correcta d’acord als costums a l’ús a Palestina”.
L’estimat d’Ayah estava molt trist i va preguntar: “Per què la van matar? No va passar res entre jo i Ayah. Només la vaig conèixer i vaig enviar a la meva mare i ma germana per demanar-la a en matrimoni a la seva família. Nosaltres no cometérem cap crim. Només ens estimàvem. Era un amor innocent. Si la família Ayah sospitava d’ella, per què no la van portar al metge? Un examen mèdic hauria eliminat les seves sospites! “(Es referia a que ell no havia tocat Ayah i que ella encara era verge). I va afegir: “No entenc per què sospitaven. Per què va inventar el seu oncle que jo tenia una relació sexual amb Ayah? Quina mena de mentalitat i imaginació té? “, Va cridar des del fons del seu cor i va dir:” Déu beneeixi a Ayah i la seva ànima en la pau eterna. Ella va ser una víctima del seu oncle”, i va afegir: “No és un oncle, que és un animal salvatge, no és humà. Que Déu tingui pietat d’Ayah i es revengi en ell”.
La reacció al crim a tota Cisjordània va provocar que el president Mahmoud Abbas, ordenés als jutges que dictessin un càstig rigorós dels autors d’aquests crim. El Coronel Awad va dir que el president Mahmoud Abbas, havia promès signar un decret que evités que les disposicions sobre matar per “honor familiar” fossin una circumstància atenuant. Sota les noves lleis, els crims d’honor seran tractats de conformitat amb l’article 328 del Codi Penal, que preveu una pena de cadena perpètua o la pena de mort per a qualsevol persona que cometi un delicte d’assassinat per honor.
El president palestí, Mahmoud Abbas, havia promès diverses vegades que havia de canviar la llei de descarada protecció dels autors dels crims d’honor en el Dia Internacional de la Dona de 2010. Però això no ha succeït fins l’assassinat d’ Ayah i el descobriment del seu cos. I ara una altra vegada, Abbas ha fet marxa enrere en les seves promeses, el canvi de la llei ha estat congelat per raons desconegudes.
A Hebron professors de la Universitat van emetre una declaració en la qual van condemnar l’assassinat d’Ayah. Van dir: “Ayah va ser un exemple d’honor, castedat i decència. El seu assassinat va ser perpetrat a mans d’un malintencionat grup d’irresponsables, la qual cosa és incompatible amb els principis de la tolerància religiosa islàmica, i la magnanimitat de la civilització àrab i la cultura, i ens porta de nou a la ignorància. “La declaració demana a l’Autoritat Palestina que signi per llei el càstig més dur per als delinqüents amb la finalitat de què sigui una lliçó per a tots els que sentin la temptació d’abusar de la santedat de la sang. La declaració també demana als homes de la tribu a considerar el crim com un assassinat intencionat.
Mentrestant, les dones i activistes de drets humans estan organitzant diverses activitats de protesta entre les que hi ha una asseguda davant governació d’Hebron i la demanda penes severes per als delinqüents. En una altra demostració, les dones duien pancartes amb la imatge d’Ayah i portaven cartells que deien “Aya és una màrtir”, “Els criminals han de ser condemnats a mort”.
