Històricament, la presència de les dones en els mitjans ha estat desproporcionada respecte a la seva representació en la societat. Això s’ha traduït en la menor presència de dones com a fonts expertes o protagonistes de notícies en àmbits com la política, l’economia o la ciència.
Segons l’últim informe del Global Media Monitoring Project 1 (GMMP)*, les dones només representen el 30% de les persones citades en les notícies espanyoles, i en els mitjans catalans aquesta xifra és similar.
Tot i les lleugeres millores en les últimes dècades, el biaix encara existeix, i les dones solen estar associades amb rols tradicionals o ser invisibilitzades en espais de decisió.
Les dones són més visibles en temes relacionats amb la salut, l’educació o els successos, però estan infrarepresentades en temes d’economia, política i esports, amb només un 20% de representació en aquests àmbits. A més, en la cobertura de notícies de gènere, les dones sovint són representades com a víctimes, especialment en notícies de violència de gènere o tràfic de persones.
Aquests estudis també mostren que la subrepresentació de les dones als mitjans de comunicació és un fenomen global, però que la situació varia segons el continent o país. Als països nòrdics, per exemple, les polítiques de paritat en els mitjans han portat a millores substancials, mentre que a altres regions la presència de dones és encara minoritària, especialment en rols directius.
Els Estereotips de gènere segueixen estant presents en els mitjans
Les dones solen ser presentades en rols més passius o estereotipats, sovint centrades en la seva aparença física o en relacions personals, mentre que els homes tendeixen a aparèixer com a experts o figures d’autoritat.
Un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya sobre el tractament informatiu de les dones revela que el 40% de les notícies on apareixen dones reforcen els estereotips tradicionals. Aquesta representació no només perpetua una visió limitada de les dones, sinó que també redueix les seves oportunitats de ser reconegudes com a líders d’opinió.
La interseccionalitat també és un tema important. Dones de minories ètniques, dones migrades, dones amb capacitats diverses, persones trans o no binàries sovint queden invisibilitzades o representades de manera estereotipada. El document menciona com les persones amb identitats interseccionals, com una dona afrodescendent o un home trans, poden patir discriminacions per diverses raons, cosa que encara és un tema poc abordat en la representació mediàtica internacional.
La bretxa de gènere en els mitjans no només es refereix a la manca de representació en continguts sinó també a la desigualtat en les estructures internes dels mitjans.
Moltes dones periodistes denuncien que, tot i que el nombre d’homes i dones en la base periodística pot ser similar, la promoció a càrrecs directius està dominada per homes. Això perpetua una visió dels mitjans que no incorpora la perspectiva de gènere de manera sistemàtica.
Les dones encara estan sub representades en els càrrecs directius dels mitjans de comunicació espanyols i catalans. Segons dades de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), només el 15% dels llocs de direcció en els principals mitjans de comunicació estan ocupats per dones. Això es tradueix en una menor influència en la presa de decisions editorials i, per tant, en una manca de perspectiva de gènere en la manera com es seleccionen i es tracten les notícies.
En concret i Pel que fa a la Bretxa salarial i condicions laborals, les dones periodistes també pateixen una bretxa salarial significativa. L’últim informe de l‘Instituto de las Mujeres indica que les dones periodistes guanyen, de mitjana, un 25% menys que els seus companys homes en posicions similars.
Pel que fa als mitjans digitals, la representació de les dones ha millorat lleugerament, ja que moltes plataformes digitals són més flexibles i permeten la creació de continguts independents amb una visió més inclusiva. No obstant això, la manca de dones en posicions tecnològiques i de gestió de plataformes digitals continua sent un desafiament. Només el 22% de les startups mediàtiques digitals a Espanya són fundades o dirigides per dones, cosa que limita el seu impacte en la creació de narratives inclusives.
El Sexisme i assetjament en els mitjans, segueixen sent un problema important
Segons la Federació Internacional de Periodistes (FIP), més del 30% de les dones periodistes a Espanya i Catalunya han experimentat algun tipus d’assetjament en el seu lloc de treball, un fet que sovint és ignorat o menystingut per les estructures de poder en els mitjans. Aquest clima de sexisme afecta negativament les oportunitats de les dones en el sector i perpetua un ambient de treball hostil.
*1 Projecte de Monitoratge Global de Mitjans (GMMP)
El Projecte de Monitoratge Global de Mitjans és l’estudi longitudinal més gran i més llarg sobre el gènere en els mitjans de comunicació del món. El GMMP recopila dades durant períodes de cinc anys des de 1995 i la seva investigació ha pres el pols a indicadors seleccionats de gènere en els mitjans de comunicació, estudiant la presència de les dones en relació amb els homes, el biaix de gènere i els estereotips en el contingut dels mitjans de comunicació. El 2020 hi va haver una secció especial relacionada amb COVID-19.
