Si vostè és una persona activa a Twitter o Facebook i segueix les notícies mundials, aquest no serà probablement el primer text que hagi llegit sobre el que està succeint actualment a Alep. Però si ho és, llavors preparis per al pitjor abans de llegir el que segueix.
La ciutat siriana septentrional d’Alep ha estat una zona clau de la guerra a Síria durant els últims quatre anys. No obstant això, el desenvolupament de la guerra des de juliol de l’any 2016 ha provocat una sèrie de punts d’inflexió consecutius en la història de la ciutat que l’han conduït a la seva catastròfica destrucció aquesta setmana.
Des que el dictador sirià i els seus aliats estrangers,incloent a Rússia i l’Iran, van envoltar definitivament la part oriental de la ciutat al setembre passat, Alep ha estat testimoni dels bombardejos aeris més mplacables i indiscriminats des que la revolució pacífica es va transformar en un conflicte sagnant.
Fonts locals i informes internacionals han dibuixat un patró sistemàtic d’atemptats amb armes explosives pel règim sirià i els seus aliats que han tingut com a objectiu especialment les instal·lacions mèdiques i escoles, el que ha comportat un nombre extremadament alt en les xifres de morts civils. L’ús d’armes explosives a Alep, incloent dispositius explosius improvisats, com bombes de barril, així com armes prohibides com les armes químiques, bombes de dispersió i incendiàries, han destruït la infraestructura civil i han provocat una crisi humanitària.
Mentre més de 250.000 civils han quedat atrapats sota el setge imposat pel règim des de juliol de 2016, les necessitats bàsiques com aliments, combustible i medicaments han estat negades i la privació de les
mateixes s’ha utilitzat com a arma de guerra, obligant als civils a confiar en el mercat negre per sobreviure.
ENCARA, UN ALTRE PUNT D’INFLEXIÓ
Els esdeveniments d’aquesta setmana constitueixen un altre punt d’inflexió per a Alep. Mitjans de comunicació locals han informat sobre execucions massives de civils als carrers d’Alep, incloent la
immolació de diverses dones. Nacions Unides ha informat que les forces progovernamentals sirianes han estat entrant en cases d’Alep oriental matant als que estaven dins. També han informat que tenia «proves fiables que en quatre zones, 82 civils van ser executats a l’acte.» També hi ha informes del reclutament forçós d’homes per a l’exèrcit sirià, el que és normal tot i que sovint es passa per alt com una forma de violència de gènere. Un portaveu de Nacions Unides ha descrit la situació com un «col·lapse total de
la humanitat».
Tot i que molts informes i fonts estan per confirmar, cal pensar que la persecució i les represàlies, per mitjà de violacions, detencions, detencions, desaparicions forçoses, tortures i assassinats puguin
ser reals, coneixent la història del règim d’Assad de violacions dels drets dels civils i presoners de guerra.
LES DONES CONTINUA SENT AFECTADES EXAGERADAMENT A ALEP
Un cop més, les dones pateixen de manera desproporcionada i estan en greu perill. Segons fonts locals no confirmades, diverses dones es van suïcidar per por de ser violades o altres formes d’abús sexual per les forces progovernamentals. A més, i enmig de l’escassetat d’aliments, les dones embarassades i lactants
s’enfronten a conseqüències sobre la seva salut que amenacen la seva vida. Algunes dones han mort de fam. Mentre que moltes dones s’han convertit en l’únic suport de les seves famílies, l’escassetat d’aliments i medicaments està fent que sigui difícil per a elles assegurar les necessitats bàsiques del seu entorn. Sense
tovalloles sanitàries o aigua neta, les dones també es veuen obligades a prendre mesures insalubres durant els seus cicles menstruals, causant complicacions de salut greus i infeccions.
EL FRACÀS DE LA COMUNITAT INTERNACIONAL
Una no pot sinó preguntar-se: on ha estat la comunitat internacional al llarg d’aquest temps? La resposta és evident. La comunitat internacional ha estat allà tot el temps; organitzacions humanitàries impotents davant de la intransigència de l’Estat; líders mundials mirant amb insolència i sent testimonis de les pitjors atrocitats que es converteixen en crims de guerra i contra la humanitat, mentre estan massa ocupats, redactant condemnes que expressin la seva preocupació.
La crisi a Alep no ha sortit a la llum aquesta setmana; es tracta d’una crisi prolongada, manifestació de la incapacitat col·lectiva i la manca d’acció de la comunitat internacional. Els líders mundials han
fet poc, per no dir més, per posar fi a la massacre i el desplaçament de civils sirians. La majoria d’ells han estat involucrats en l’empitjorament de la situació, ja sigui mitjançant el suport als criminals de guerra o per la participació en el comerç d’armes amb Síria.
Aquesta crisi no és més que un microcosmos de com les potències mundials estan donant forma a la dinàmica del sistema multilateral contemporani: grans potències militaritzades adopten una diplomàcia poc ètica i inhumana que tolera violacions greus dels drets humans per tal de recollir els beneficis de la guerra i la violència o per aconseguir algun objectiu geoestratègic o militar.
Alep no serà l’única víctima d’aquesta política, igual que el 1995 i 1982 Srebrenica o Hama no van ser les últimes ciutats a ser aixafades per la violència estatal i la indiferència internacional. Mentre els criminals de guerra segueixin impunes pels seus crims contra la humanitat, l’esperança de la justícia, de l’exigència de
responsabilitats i la compensació a les víctimes segueix sent tènue.
REDISSENYAR LES ESTRATÈGIES DEL MOVIMENT FEMINISTA ÉS UN DEURE
La Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat creu fermament que la comunitat internacional ha de revisar la seva postura, per lluitar contra la total impunitat per les greus violacions
dels drets dels civils a Síria. Fem una crida a les organitzacions pels drets humans internacionals i els sistemes multilaterals perquè vagin més enllà de la condemna i la presentació d’informes i s’adoptin mesures eficaces i sostenibles per salvar les vides de milions de civils sirians. L’ONU té un pla d’evacuació d’Alep. La
comunitat internacional ha d’ajudar a proporcionar un passatge segur per a les persones atrapades a Alep.
També creiem que el moviment pacifista i feminista tenen el deure de reagrupar-se i desenvolupar stratègies per a canviar aquestes horribles realitats. No hem de ser observadores passives, mentre el
món està en flames. Entenem que hi ha maneres de prevenir aquest conflicte, a través de la cooperació, la conciliació, la construcció de la pau i el desarmament i el control d’armes. Ara ens enfrontem amb la destrucció total d’una ciutat antiga, la molt greu violació dels drets humans i una catàstrofe humanitària de
proporcions gairebé sense precedents. No podem seguir dient «mai més». Hem de treballar per garantir aquest “mai més”, ara.
14 desembre 2016
Publicat originalment en el lloc web de Women International League for Peace and Freedom. wilpf.org. Sección:Siria (traduïda i publicada per
http://www.antimilitaristas.org/)
* La Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat (LIMPAL; WILPF en anglès) és una organització no governamental, pacifista i feminista, fundada a l’Haia a l’abril de 1915. Té dues oficines internacionals -la seva seu central a Ginebra i la oficina a les Nacions Unides, a Nova York- i seccions nacionals en 32 països. És
l’organització femenina pacifista més antiga del món. Dos dels seus membres fundadores, les sufragistes Jane Addams i Emily Greene Balch, van rebre el Premi Nobel de la Pau en 1931 i 1946, respectivament.
Entre els seus objectius està «unir dones de diferents opinions polítiques i diversos punts de vista filosòfics i religiosos, disposades a estudiar i difondre les causes de la guerra i a treballar per la pau permanent»
