Consuelo Barea
Semblança
Consuelo Barea Payuela (Barcelona 1949) acaba de morir i deixa un gran buit en el terreny de la lluita feminista, especialment pel que fa a la recuperació de les víctimes de violència de gènere i a la denúncia de la justícia patriarcal.
Consuelo Barea va treballar incansablement assistint les víctimes de les violències masclistes i fent-ne peritatges. També es va dedicar a fer formació per a professionals i assessorant les institucions.
I, afortunadament, la sobreviurà el seu llegat bibliogràfic, en gran majoria dedicat a desemmascarar aquesta mena de justícia –per no dir injustícia- que tendeix a considerar el pare una figura de referència indispensable per a les criatures, malgrat que sigui un marit maltractador, i a creure que són les mares les culpables que fills i filles es neguin a anar amb el progenitor.
Vaig conèixer la Consuelo el 2005. En aquella època jo preparava un llibre per a joves sobre violència, El diari blau de la Carlota, i una novel·la per a adults sobre violència de gènere en el seu vessant psicològic, Atrapada al mirall. Després d’haver sentit aquesta metgessa i psicoterapeuta en algun mitjà de comunicació, m’hi vaig posar en contacte i la vaig convidar a dinar a casa.
Vam parlar hores, especialment del seu llibre Mujeres maltratadas (que quieren dejar de serlo) i recordo aquella llarguíssima conversa com a molt inspiradora i com el naixement de la nostra relació d’amistat. I justament va ser aleshores que vaig saber per ella que Einstein havia estat un marit maltractador, que es vantava de tractar la dona com a una empleada a qui no podia acomiadar.
La Consuelo va ser una de les dones que vam convocar a una reunió el 2012, quan la Sara Berbel, la Maria Freiria i jo vam voler fundar el que després rebria el nom de Feministes de Catalunya.
I finalment, la Consuelo, amb el seu llibre El pretendido síndrome de alienación parental, va ser de nou per a mi un referent quan vaig presentar una moció com a diputada al parlament de Catalunya sobre abusos sexuals.
La Consuelo Barea era una dona de conviccions profundes i de mà de ferro a l’hora de lluitar pel que creia just. La trobarem a faltar.
