He tingut el plaer de llegir el llibre i conèixer el projecte I Visqueren Felices. Una idea, una convocatòria, un projecte.
Com deia Mireia Bofill a les jornades XX anys de Feminisme l’any 1996, “Tot comença quan una dona li diu a una altra”.
El projecte I Visqueren Felices comença quan quatre amigues (Heura Marçal, Mercè N. Ventura, Sònia Moll i Sílvia Merino) parlen i comparteixen, i en aquest compartir i parlar troben un lloc comú, el feminisme, i parlen de sexualitats. En arribar aquí furguen però no troben cap referent lèsbic feliç en el seu final.
Relats, grans obres, pel·lícules… poden parlar de grans drames o bé inclús de petits moments de felicitat, però mai no troben un final feliç. És llavors que pensen que cal actuar i en aquest actuar, tornen a compartir… tot comença quan una dona li diu a una altra… i fan una convocatòria en què demanen relats, còmics, poesies… que compleixin aquest objectiu final: la felicitat.
I van eixamplar l’imaginari feliç, també, cap a les dones transgènere, per posar fi al patiment, als finals infeliços, i obrir la porta a la recerca de la felicitat. I visqueren felices. Relats de lesbianes, raretes i desviades va començar a prendre cos amb aquesta idea, amb aquest objectiu.
En un moment en què es parla de normalització del ser LGTB, en què les lleis avancen arreu (excepte a 76 països del món, en els quals es persegueix, empresona i es condemna a mort les persones LGTB), sembla que ser lesbiana hauria de ser, també, un fet normal, un fet feliç. L’amor, el desig, porten la felicitat i, en canvi, l’imaginari patriarcal ens sotmet a la infelicitat o bé al voyeurisme eròtic masculí.
Així, el projecte I Visqueren Felices posa sobre la taula la invisibilitat de la felicitat lèsbica i la necessitat de canviar el món des de l’exercici i la visibilitat de la felicitat, un fet normal per a les lesbianes i estrany per a la societat.
El projecte ha avançat. Moltes dones van aportar les seves creacions, s’ha publicat el llibre, es fan presentacions arreu, tallers, les autores s’han implicat en el projecte, un projecte que vol créixer, que vol anar més enllà de la publicació i recrear nous imaginaris, ara sí, feliços.
La imatge de les lesbianes en l’imaginari social i cultural no ha canviat gaire. Hem passat de ser bruixes sàdiques, abusadores i estranys monstres a ser persones amb aparença normal però amb una vida desgraciada. De fet, no hi ha, segons els cànons socials, culturals i estètics del sistema patriarcal, possibilitat de felicitat sense un home (o un peix o una bicicleta… ). La realitat és tota una altra.
La realitat és tota una altra, les nostres relacions no normatives són normals, felices i plenes i és la invisibilitat i la discriminació la que ens porta a la infelicitat.
Notícies relacionades:
a IDEMTV
booktrailer del projecte
{vimeo}81397075{/vimeo}
