No hay traducción disponible
OPINIÓ
La magnífica imatge del Pacte Nacional pel referèndum ens porta a creure que el procés sobiranista veritablement és un moviment transversal, cooperatiu, transformador, horitzontal i popular.
La voluntat del govern és la de mantenir la pluralitat i la diferencia amb l’objectiu de sumar esforços per fer possible que la voluntat del poble català es pugui manifestar democràticament en un referèndum.
El que avui volem preguntar-nos, encara que per molts i moltes no caldria, és si aquest moviment plural i democràtic, és també feminista. No és fàcil de respondre perquè són moltes les persones feministes que hi participen i defensen els drets humans de les dones, i també és ben cert que les qualitats del moviment són bàsiques de la doctrina feminista. És rellevant la presència de dones que estan liderant moments claus, com l’actual Consellera Meritxell Borràs, o la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, o els de moltes altres dones mitjançant les xarxes i moviments de dones.
Hem avançat (molt) amb els discursos i posicionaments polítics, i difícilment trobaríem dirigents polítics que no defenguessin la igualtat de gènere. Però la voluntat política amb visió feminista no és el mateix, i en molts casos encara som molt lluny. La complexitat és l’excusa que s’utilitza per no incorporar la transversalització de gènere en totes i cadascuna de les polítiques públiques i en realitat la seva aplicació només depèn de la voluntat de fer d’una determinada manera les coses.
Liderar polítiques feministes és un posicionament polític, i no depèn dels tècnics o tècniques o de les dificultats administratives dels processos, depèn exclusivament de la voluntat de qui ho lidera. D’entrada ens podem preguntar si la presència de dones forma part del camí, i la resposta és afirmativa en tant que les dones per justícia han de ser-ho en la mateixa proporció que els homes, però també és cert que la mera presencia de dones no garanteix la igualtat ni la visió feminista en les decisions que es puguin prendre. La participació de les dones en els espais de poder, amb les mateixes garanties i amb visió de gènere és l’única forma real de garantir polítiques equitatives i justes.
Ara com ara, no tenim un govern paritari a cap nivell, ni en numero de conselleries, ni en secretaries generals ni en direccions generals. Tampoc en numero d’alcaldesses, ni en numero de regidories, i tampoc participant en la taula pel Pacte pel Referèndum. Només un 16% de la seva composició eren dones.
Maite Arqué, Itziar González, Carme-laura Gil,Carles Puigdemont, Jona Ignasi Elena, Carme Porta i Francesc de Dalmases.
Però la sorpresa va ser al llegir la composició de la comissió del Pacte Nacional pel Referèndum. Quatres dones, Maite Arqué, Carme Porta, Itziar González i Carme Laura Gil. Ho vam celebrar per un doble motiu, 1r que la comissió fos paritaria i 2n perquè sabiem que farien una molt bona feina. I així ha estat.
Esperem que en els propers dies i durant la campanya es produeixin actes amb continguts feministes amb dones d’arreu del territori, de la política local amb alcaldeses i regidores, i de les diputades del Parlment de Catalunya, de dones dels moviments socials i feministes, on s’hi sentin representades la majoria de dones del país.
