Les llistes d’ERC pel 21D 2017 són llistes “cremallera”, és a dir no només compleixen el principi de la paritat sinó que ho fan al 50% homes i al 50% dones en estricte ordre altern. Incorporen a activistes i intel·lectuals independents.
De les 85 persones, de la llista per la circumscripció de Barcelona només el professor Ramón Cotarelo, que és qui la tanca, fa l’home 43 per les 42 dones. Cal destacar d’entrada a la número 2 d’aquesta llista, la Secretaria General del Partit i fins ara diputada al Parlament de Catalunya, Marta Rovira. El President d’ERC i Vicepresident del Govern de Catalunya Oriol Junqueras, que es troba empresonat a Estremera, ha manifestat en diverses ocasions que en cas de no accedir-hi ell, Marta Rovira és la seva candidata al càrrec de Presidenta de la Generalitat de Catalunya.
Carme Forcadell, la fins ara Presidenta del Parlament de Catalunya i anterior Presidenta de l’ANC, és la número 4. La diputada Alba Vergés és la número 6, l’escriptora Jenn Díaz ocupa el número 8, seguida per l’activista Rubén Wagensberg en l’imparell 9 i Najat Driouech en el lloc 10. Els imparells de l’ 1 al 7 són pel Vice-president Oriol Junqueres, i els Consellers d’Exteriors i Justícia que han estat empresonats a Estremera Raül Romeva i Carles Mundó, així com el Conseller de Sanitat a l’exili a Bèlgica, Antoni Comín.
Pel que fa a la resta de circumscripcions, per Tarragona trobem intercalades en els 18 llocs a: Noemí Llauradó (Baix Camp) en el lloc 2; en el 4 a Irene Fornós (Catalunya Sí, ANC); Raquel Sans (Tarragonès) en el 6; Teresa Vallverdú (Baix Penedès) en el 8; Aina Rovira (JERC) en el 10; Montserrat Perelló (Ribera d’Ebre) en el 12; Carme Folch (Priorat) en el 14; Neus Sanromà (Terra Alta) en el 16; i Camí Mendoza (Baix Camp) en el 18.
Per Girona la llista de 17 noms està encapçalada per la fins ara Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, que ha sortit fa poc de la presó d’Alcalá Meco; com a número 3, Anna Caula (que va ser la número 2 de Junts pel Sí) el 2015; com a número 5, Magda Casamitjana (de Moviment d’Esquerres, MES); els llocs 7, 9, 11, 13, 15 els ocupen Judit Calveras, Agnès Fàbregas, Carme Freixa, Anna Barnadas, Ester Somsi. El 17, tancant la llista, hi ha el llibreter Guillem Terribas, que fa l’home número 9 per les 8 dones.
I per Lleida la número 1 i cap de llista, la Consellera d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Meritxell Serret, exiliada a Bèlgica; i ocupant els llocs 3, 5, 7, 9, 11, 13: Gemma Espigares, Montserrat Fornells, Elvira Larrègula, Marta Vilalta, Montserrat Casals, Àurea Niubó. Rosa Amorós tanca la llista en el lloc 15 essent la dona número 8 per 7 homes.
Programa de polítiques feministes
El programa d’ERC hauria de respondre a l’alçada del llistó deixat per Marta Selva al capdavant de l’CD d:urant “el govern tripartit” . De les 63 pàgines del programa estructurat en 5 apartats, cal anar a les Mesures Republicanes de Govern de l’apartat IV Fer República, a les pàgines 42 i 43 i específicament a la 53, en l’apartat 2.3. Una República feminista amb igualtat efectiva entre homes i dones de l’Eix 2: Una República de benestar amb drets i oportunitats per a tothom.
En la Mesura 47. DONES
Equitat de gènere
La reclama ERC en la renda, el tracte, el treball i els usos dels temps. ERC vol una República que vetlli per una societat més justa i igualitària amb prioritat per les persones, a on la riquesa, el temps i el treball estigui repartits amb equitat de gènere. Participació paritària i compliment estricte a la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes 17/2015 aprovada pel Parlament de Catalunya.
La violència masclista com una qüestió d’estat
Pacte social per fer-hi front, dotat de recursos humans i econòmics. Formació en perspectiva de gènere i en matèria de violència masclista a totes les persones que hi intervenen de l’administració pública. Desenvolupament de la normativa per abordar-la en les adolescents i les dones grans.
Promoció de plans d’igualtat a empreses i organismes que no estiguin obligats per la llei. Igualtat salarial per feines remunerades d’igual valor i establiment d’ un sistema de permisos, que facin compatible la carrera professional amb la vida personal en igualtat dones i homes.
Coeducació amb educació efectiva, sexual i reproductiva. Educació no sexista en tots els nivells. Incorporació en els dissenys curriculars referents femenins en la diversitat sexual i de gènere.
Implantar una reforma horària que permeti a les dones i als homes la corresponsabilitat familiar. Garantir escoles bressol dels 0 als 3 anys. Foment de llars de criança. Establir permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles.
Recursos adients per a la cura de les persones dependents amb Programes de formació, suport, ajudes tècniques i prestacions suficients.
Gran pacte social de país entre les administracions públiques, les empreses i els sindicats per permetre a les dones ser mares sense renunciar a cap àmbit de realització personal, professional i social.
Garantir que les dones sense parella estable i les lesbianes tinguin accés a tècniques de reproducció assistida en el sistema públic de salut.
En la Mesura 48. LGTBI:
Xarxa de serveis integrals d’atenció a les persones LGBTI al territori amb ajuntaments i consells comarcals amb polítiques integrals i de país, garantint així un pas indispensable pel desplegament de la Llei 11/2014 a tot el territori.
Signatura d’un contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals, per fer una diagnosi sobre la diversitat sexual i de gènere del seu municipi o comarca per elaborar plans municipals o comarcals LGTBI. Assegurar als municipis de més de 20.000 habitants i les comarques d’aquests plans i serveis d’atenció integral.
Culminar el desplegament de la Llei contra la LGTBfòbia a tot el país.
En l’Eix 2: Una República de benestar amb drets i oportunitats per a tothom, i en l’apartat 2.3. Una República feminista amb igualtat efectiva entre homes i dones
ERC afirma que “La República ha de ser la plasmació d’una societat de dones i homes lliures i iguals que comparteixin les responsabilitats, en el qual es garanteixi l’accés en tots els àmbits de representació i presa de decisió en condicions de paritat. La República ha de vetllar per fer efectius els drets de les dones en igualtat de condicions que els homes en tots els àmbits de la vida pública i professional i escometre qualsevol discriminació per raó de gènere o de dependència per raons socioeconòmiques. Una República on les dones se sentin lliures i segures per decidir ser mares i sobre el seu propi cos.
I destaca:
La lluita contra la precarització i la pobresa femenina (flexibilitat horària, permisos laborals paritaris que permetin la corresponsabilitat familiar i prestacions adequades en la cura de menors i persones grans).
Garantia d’accés a les dones a tots els àmbits de representació i presa de decisions en la vida pública.
Igualtat salarial i garantia professional ( mateix sou per igual treball i reforma horària per conciliar la vida laboral, familiar i personal).
L’eradicació de la violència masclista des del compromís de les polítiques públiques, la coordinació amb les entitats de dones.
El dret a la maternitat i al propi cos ( un suport integral i dret de decidir lliurement).
Consideracions i crítiques
ERC va posar al capdavant de l’ICD, durant el govern tripartit de PSC, ERC i ICV a la professora de cinema Marta Selva acompanyada per Anna Solà de Drac Màgic i per la historiadora Isabel Segura, totes elles expertes feministes reconegudes. Les polítiques que desenvoluparen com a equip han estat entre les més celebrades per la majoria dels col·lectius del moviment feminista (també ho foren les de Sara Berbel del PSC). Molts dels reptes aconseguits en les posteriors legislatures foren impulsats per elles.
Per tant les polítiques feministes del programa d’ERC han de ser ambicioses, i des del moviment feminista hi ha la queixa de no haver sabut mantenir aquest model en la darrera legislatura de Junts pel Sí, on es va cedir l’ICD al PDCAT sota la presidència de la conservadora Maria Teresa Pitarch. Per contra també el canvi al davant de la Cooperació catalana de Marta Macias ( nomenada per CDC/ PDCAT) per Manel Vila (nomenat per ERC) ha empobrit la visió de gènere de la cooperació catalana tan defensada en el Pla Director per l’equip de Macias i aprovat en el Parlament de Catalunya.
També hi ha queixes per la manca del compliment de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes 17/2015 també aprovada pel Parlament de Catalunya. Se celebra però la voluntat de desenvolupar-la plenament malgrat els actuals dictàmens del Tribunal Constitucional.
Els col·lectius LGBTI tot i celebrar bona part de la tasca feta per la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies ( a càrrec de Dolors Bassa) també s’han queixat del poc desplegament de la Llei 11/2014, ja que la Generalitat diu disposar de recursos econòmics. Un tema que ha millorat molt es la política de denuncies que exerceix el Departament quan són atacats els drets de les persones LGTBI.
També es valora com a positiu del programa d’ERC la voluntat expressada de la coordinació amb les entitats de dones en l’eradicació de la violència masclista.
