OPINIÓ
Fa uns dies vam participar en el debat sobre la reforma de llei del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) al Parlament de Catalunya. Vam expressar la nostra visió del que, des d’una perspectiva de gènere, pot tenir impacte aquesta llei.
La nostra primera reflexió general és que, tot i que el Projecte de Llei incorpora el concepte de Igualtat d’Oportunitats caldria, ara ja, una integració decidida de l’equitat de gènere i una aposta clara per polítiques actives d’ocupació que, des d’aquesta visió, estiguin orientades a eradicar les bretxes de gènere que travessen l’economia i, especialment, l’ocupació.
Cal un aclariment previ: ens sembla del tot necessari situar clarament que les dones no som un “col·lectiu vulnerable”, som la majoria social. Representem el 52% de la població i estem presents de manera transversal en tota la societat: som dones joves, dones grans, empresàries, treballadores i professionals; tenim alt poder adquisitiu i també som pobres, tenim nivells culturals diferents i pertanyem a estatus socials molt diferents… en definitiva som heterogènies i diverses.
Però, tot i la diversitat, mantenim un element cabdal en comú: arreu on estem i siguem com siguem, la nostra posició està condicionada per un element estructural, el gènere, que, en cada una de les posicions i llocs en els que ens puguem trobar, ens col•loca en una posició de desavantatge i de iniquitat.
Aquest element estructural de desigualtat, en el que interseccionen diversos factors, com la classe, l’ètnia, l’origen o l’orientació social, entre altres, és el que explica les profundes bretxes de gènere existents en el mercat laboral i en l’ocupació. La discriminació múltiple es construeix en base al que surt del model patriarcal i les dones som al centre de la mateixa.
Les polítiques públiques no es poden quedar subsumides en el genèric “igualtat d’oportunitats” que fa referència a l’existència de situacions de desigualtat social múltiples i diverses que certament cal abordar de manera decidida. Més en un moment social en el que els efectes de les polítiques implantades com resposta a la cisi econòmica estan incrementant de manera escandalosa, i dolorosa, aquestes desigualtats, configurant una societat extremadament dual i polaritzada. Aquestes accions, cabdals per superar la profunda desigualtat social existent, han de contemplar també l’especificitat del gènere i, per tant, han de promoure accions concretes destinades a superar les bretxes de gènere existents també al si dels col·lectius vulnerables.
En definitiva, proposem que La nova Llei d’Ordenació del Sistema d’Ocupació ha de fer una aposta decidida i ferma per abordar i superar les desigualtats de gènere. Aquest és un dels reptes fonamentals que s’hauran d’abordar per tal d’avançar en la construcció del país lliure i socialment just que volem. Per que sense equitat no hi ha justícia social, ni tampoc una societat realment lliure.
