Quan el conflicte a Ralko va començar en instal·lar un dels més grans projectes hidroelèctric en territori pewenche (Xile), van anar-hi dues germanes que van avivar la veu pel seu poble: Berta i Nicolasa Quintremán, les quals van iniciar la vindicació i resistència enfront de la trasnacional ENDESA, jugant-se la vida per la defensa del seu territori i l’aigua.
Al desembre de 2013, irònicament la vida de Nicolasa es va apagar (o va ser apagada?) en les aigües de la represa contra la qual va lluitar fins al final de la seva existència. Aquest llac artificial, aquest que va acumular i va estancar les aigües d’un riu viu que es resisteix a morir, malgrat la quantitat de represes que ja té; allí als territoris on van ser confinades tantes famílies mapuche, i que com Berta i Nicolasa els van arribar a estimar de tal manera que prefereixen donar la seva vida abans que abandonar-los.
Nicolasa es reconeguda per la seva força, saviesa i ímpetu com lideresa mapuche i el seu record continua viu en el seu poble, encenent la flama de la vida i anhel per un món millor i en equilibri amb l’entorn vital…
