I sumar agendes per a l’acció global
Les xarxes feministes com WIDE+ s’enfronten a preguntes al voltant de la viabilitat estratègica del paradigma de Beijing en un context canviant de relacions de poder.
Quins són els temes clau en els quals s’haurien de centrar com a feministes?, I què es pot fer, concretament, per advocar pel futur del paradigma dels drets de les dones a l’agenda post-2015?
Els dies 17 i 18 de juny, es realitzarà a Barcelona una trobada europeua de dones promoguda per la Xarxa WIDE+ per debatre sobre la viabilitat estratègica del paradigma dels drets humans de les dones, articulat a la conferència de Beijing95.
La Independent va dialogar amb Virginia López Calvo, membra del Board de WIDE+, i Rosa Belen Agirregomezkorta membra del Caucus de WIDE+ i coordinadora de la plataforma espanyola de WIDE+.
Per què és clau aquesta Trobada?
2015 és un any important per al futur del desenvolupament internacional. Els Estats de tot el món preveuen comprometre’s amb nous objectius de desenvolupament. Al mateix temps el 2015 pot ser l’any en què els governs adoptin nous compromisos mundials per respectar, protegir i donar compliment als drets humans de les dones, ja que se celebra el 20 aniversari de la Declaració i de la Plataforma per a la Acció de Beijing (PAB) acordada el 1995 a la IV Conferència Mundial sobre les Dones.
Després de 20 anys de revisió de l’aplicació de la PAB i altres agendes al voltant dels drets de les dones, les xarxes feministes i les organitzacions de la societat civil han de reflexionar sobre els conceptes i estratègies consagrats en la PAB: el paradigma dels drets humans de les dones, la igualtat de gènere i l’associació estat – societat civil. Continua sent una lluita constant mantenir discursos, lleis i polítiques que promoguin la justícia de gènere.
En l’era post-2015, les xarxes i organitzacions feministes s’enfronten a una nova configuració de les polítiques dominants, els discursos i les aliances que soscaven els drets humans de les dones. No només tenen èxit països com Iran, la Santa Seu i Rússia, entre d’altres, frenant nous compromisos mundials respecte a la Salut i els Drets Reproductius i Sexuals; sinó també els partits neo-conservadors al Parlament de la UE bloquejant polítiques de gènere progressistes, i forces conservadores i organitzacions fonamentalistes religioses qüestionant les orientacions sexuals i les identitats de gènere. Alhora, les polítiques neoliberals promogudes des de la UE, a través del comerç exterior i les polítiques d’inversió, l’acaparament de terres i el extractivisme dels recursos, ataquen la seguretat dels sistemes de vida i incrementen la càrrega de treball domèstic i de cura no remunerat, majoritàriament de les dones, intensificat per les polítiques privatitzadores i d’austeritat. Aquests són alguns exemples de les tendències subjacents que alenteixen, detenen, o fins i tot reverteixen els avenços en els drets humans de les dones.
Les xarxes i organitzacions feministes, com WIDE +, s’enfronten a preguntes al voltant de la viabilitat estratègica del paradigma de Beijing en un context canviant de relacions de poder. En el context actual de difícil avanç en la implementació i el progrés dels compromisos, les qüestions que necessiten resposta es relacionen amb si cal optar per noves estratègies i reformular les agendes feministes davant l’actual context, o quins són els temes clau en els quals ens hauríem de centrar les feministes?, I què es pot fer, concretament, per advocar pel futur del paradigma dels drets de les dones a l’agenda post-2015?
El panell públic organitzat durant la tarda del 17 de juny i la jornada de treball interna del dia 18 donaran a les membres i aliades estratègiques de WIDE + l’oportunitat de reflexionar i debatre aquestes qüestions en profunditat. L’èxit depèn de la participació activa de les assistents.
Quins seran els eixos temàtics que es prioritzaran en la trobada?
La trobada començarà amb una anàlisi col·lectiva del potencial i les ambivalències del paradigma dels Drets Humans de les Dones i la Igualtat de Gènere, i del concepte de l’aliança Estat-societat civil. En aquesta anàlisi es mirarà amb deteniment com es manifesten actualment les amenaces neoliberals, neoconservadores i fonamentalistes, així com l’augment de la violència, la militarització de l’espai públic, i els règims autoritaris.
Aquesta reflexió col·lectiva inicial ens servirà com a pont per continuar amb un debat estructurat al voltant de diversos eixos temàtics entre els quals s’inclouen la societat i l’economia de la cura, la migració i la situació de refugiats i sol·licitants d’asil a la UE, l’ agenda del comerç i la inversió internacionals de la UE, la violència i els drets sexuals i reproductius i l’eficàcia de l’ajuda i el finançament per al desenvolupament.
Finalment, en la trobada també hi haurà un espai per discutir les opcions i estratègies futures feministes per transformar aquestes agendes en el si de la UE i per establir prioritats i avançar propostes per a l’era post-2015.
Aquest any s’aprovarà la nova Agenda de Desenvolupament Sostenible i, WIDE + és una xarxa europea de dones pel desenvolupament. Quin tipus de desenvolupament demanda la xarxa?
El nostre treball es basa en una visió feminista, el que significa que estem compromeses amb l’enfortiment dels drets de les dones, com a part d’una lluita més àmplia per la justícia social i els drets humans de totes i tots.
Un dels nostres principis és la recerca de la justícia de gènere, en l’enteniment que aquesta només es pot aconseguir si paral·lelament s’aborden les diverses relacions desiguals de poder, incloent en l’econòmic, el mediambiental, el social, el sexual, el racial, el generacional i l’ètnic. La nostra visió abasta també la lluita contra totes les formes de discriminació, i en particular contra les i els migrants, indígenes i persones LGTB.
Estem compromeses amb la transformació social. Per a nosaltres això significa que el desenvolupament passa perquè les persones puguin controlar els béns i recursos productius, tinguin poder per influir en les decisions que afecten les seves vides i mitjans de subsistència, i puguin decidir sobre el seu propi cos i la seva vida, així com desenvolupar tot el seu potencial. En aquest marc conceptual, el desenvolupament posaria els drets i el benestar de les persones i el planeta abans que els beneficis d’inversors, corporacions i elits.
Específicament a Espanya quines accions i iniciatives impulsa la Plataforma Espanyola WIDE +?
Les principals accions se centren en la incidència i en el suport i promoció de l’articulació amb altres xarxes i plataformes feministes en defensa dels drets de les dones, participant per exemple en l’elaboració de l’informe ombra de la CEDAW juntament amb altres desenes d’entitats, i que més tard va donar lloc a la plataforma CEDAW Espanya, i recolzant els drets de les dones en el marc de l’agenda global de desenvolupament a través de la Plataforma espanyola Beijing + 20.
Així mateix, les membres de la plataforma espanyola participem en espais d’incidència internacionals com la CSW, i l’Agenda de l’Eficàcia de l’Ajuda a través de l’Aliança Global de les Organitzacions de la societat civil (CPDE) en la que vam realitzar el seguiment del compliment dels compromisos, i realitzem estudis i informes.
Quins reptes pendents té el moviment feminista a Europa davant d’un context mundial, on cada vegada més, els drets humans de les dones són vulnerats?
Dos dels reptes on el moviment feminista Europeu encara ha d’avançar més decididament es refereixen a estendre ponts entre l’acció local i la transnacional, així com treballar en els molt variats fronts i posicionaments feministes dins d’una entesa més àmplia i global sobre com les diferents agendes estan inevitablement lligades i condicionades les unes per les altres.
Són conceptes que totes entenem i donem suport, i que no obstant això no sempre aconseguim articular en el nostre activisme i treballs diaris, especialment pel que fa a adequar una pedagogia feminista i altres maneres de fer més relacionades amb les cures, el respecte a la diversitat, la participació real i crítica, tenint cura dels processos en el marc d’un sistema jeràrquic, explotador que no facilita aquest tipus de relacions i ritmes més equitatius i participatius.
Així mateix, encara queden rastres en els nostres discursos i acció d’aquell paradigma desenvolupista en què el món es dividia en actors actius (el Nord global) i actors receptors (el Sud global), mitjançats per relacions de poder i concepcions neocolonialistas.
No obstant això, aquest paradigma està canviant i és la nostra responsabilitat accelerar aquesta tendència.
